La ràpida difusió de la intel·ligència artificial (IA) generativa planteja interrogants rellevants sobre el seu impacte en el mercat de treball. L’estudi Impacte de la IA generativa sobre el Mercat laboral: una anàlisi amb perspectiva de gènere i edat de l’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE) de la Cambra de Comerç de Barcelona, analitza fins a quin punt les ocupacions a Catalunya estan exposades a aquesta tecnologia, com es distribueix aquesta exposició per gènere i edat, i si ja s’estan observant efectes sobre la contractació i els acomiadaments col·lectius a Catalunya en la fase inicial d’adopció de la IA.
L’enfocament de l’estudi parteix de la idea que l’impacte de la IA generativa combina processos d’automatització (total o parcial de tasques) amb efectes de complementarietat amb el treball humà, especialment en activitats cognitives i creatives (generant augments de productivitat). A curt termini predomina l’efecte de complementarietat i creació de noves ocupacions associades a la IA, i a mitjà termini predomina l’efecte d’automatització. L’impacte final dependrà del ritme en què els treballadors desplaçats puguin adquirir les competències que demanden les noves ocupacions.
Per mesurar l’exposició de les ocupacions a la IA generativa, l’estudi segueix la metodologia de l’informe publicat per l’Organització Internacional del Treball (Gmyrek et al.,2025), que estima el grau d’exposició a partir del contingut de les tasques. Aquest indicador no mesura el risc directe de substitució, sinó el potencial de transformació de les ocupacions.
L’estudi es basa en dades del Cens 2021–2022, l’única font que permet analitzar conjuntament les dades desagregades per ocupació, sexe i edat a Catalunya. S’hi estudien 3,1 milions de persones ocupades, distribuïdes en 163 ocupacions, classificades segons el nivell d’exposició a la IA generativa en cinc categories: no exposades, exposició mínima, baixa, mitjana i alta.
Un 26% de les persones ocupades presenta una exposició mitjana o alta a la IA generativa, el 30% en els cas de les dones i el 24% en els joves menors de 30 anys
Els resultats mostren que el 26% de les persones ocupades a Catalunya té un nivell d’exposició mitjana o alta a la IA generativa. Un 29% no està exposat i el 45% restant presenta una exposició mínima o baixa.
Aquesta exposició no es distribueix de manera homogènia per gènere. La proporció d’exposició mitjana o alta és clarament superior en l’ocupació femenina (30%) que en la masculina (23%). Les dones es concentren en major mesura en ocupacions amb nivells elevats d’exposició, mentre que els homes presenten una presència més gran en ocupacions no exposades, fet que reforça la idea que l’impacte d’aquesta tecnologia no és neutre des del punt de vista de gènere.
Per edat, l’exposició mitjana o alta entre els menors de 30 anys és del 24%, per sota de la mitjana. El percentatge de joves és més elevat en les ocupacions amb nivells d’exposició mínima i baixa.
Ocupacions més i menys exposades: forta segregació de gènere
Les ocupacions menys exposades a la IA generativa presenten una forta segregació de gènere. D’una banda, hi ha ocupacions clarament masculinitzades, vinculades a activitats manuals i físiques, com mecànics, peons industrials o paletes. De l’altra, s’identifiquen ocupacions fortament feminitzades relacionades amb les cures i els serveis personals, com auxiliars d’infermeria, personal de neteja o perruqueria. Tanmateix, en termes absoluts, el nombre de treballadors ocupats en feines masculinitzades supera el de les feminitzades i això fa que els homes tinguin una major presència en ocupacions no exposades a la IA (34% dels homes enfront del 23% les dones).
En l’extrem oposat, les ocupacions més exposades a la IA generativa -quees caracteritzen per una elevada presència de tasques d’informació, administratives i de tractament de dades- mostren una elevada presència femenina (21% de les dones enfront de l’11% dels homes), especialment en perfils administratius, d’atenció al públic i de gestió de la informació. De les 25 ocupacions amb major exposició, en 17 el percentatge de dones supera el 50%.
Entre les principals ocupacions, el percentatge de dones sobre el total és especialment significatiu en el cas dels llocs administratius amb atenció al públic (73,9%), administratius sense atenció al públic (72,3%), assistents administratius i especialitzats (68,3%) i empleats comptables i financers (60,6%). En conjunt, aquestes 4 ocupacions, que presenten una exposició alta a la IA, concentren el 16,3% de l’ocupació total de les dones.
En canvi, les ocupacions altament exposades amb baixa representació femenina corresponen principalment a perfils tecnològics i comercials, com programadors informàtics, analistes de programari, especialistes en bases de dades o agents comercials.
Exposició per edat i sexe: major exposició a la IA en les edats centrals i entre dones
L’exposició a la IA generativa segueix una trajectòria en forma de U invertida al llarg del cicle laboral. Els nivells d’exposició són més baixos entre els joves menors de 25 anys i les persones de 55 anys o més. El major nivell d’exposició alta s’observa en el grup 45-49 anys (el 17,1% de l’ocupació d’aquesta edat està altament exposada). A partir dels 50 anys, els nivells d’exposició es van reduint.
Tot i que els joves no presenten, en conjunt, una major exposició a la IA generativa, sí que s’observen diferències rellevants quan es combina edat i gènere. Les dones tenen un major percentatge d’exposició alta en tots els grups d’edat, però la bretxa és especialment elevada entre la població de 35 a 44 i de 45 a 54 anys (pràcticament 1 de 4 dones enfront del 10% dels homes). Aquest grup acostuma a estar format per llocs de treball de tipus administratiu o de gestió que tenen el risc de desaparèixer si no es reformen o adapten a l’ús de la IA.
L’estudi també demostra que en aquestes primeres etapes de la trajectòria laboral (15-24 anys), els homes s’insereixen amb més freqüència en ocupacions no exposades a la IA, mentre que les dones accedeixen en major mesura a ocupacions amb exposició alta.
Evolució de la contractació: heterogeneïtat i absència d’efectes clars atribuïbles a la IA
L’estudi analitza si la contractació a Catalunya (comparant l’acumulat anual del 3T2023 amb el del 3T2025) ja està notant l’impacte de l’exposició a la IA. Els resultats mostren que, malgrat l’ocupació total ha augmentat en aquest període a Catalunya, el nombre de persones contractades -que seria un indicador de variació en l’ocupació- ha registrat una lleugera caiguda (-2,4%). Si agregem les contractacions per grau d’exposició a la IA, s’observa una reducció més elevada en les ocupacions amb exposició alta (-5,0%) i exposició molt alta (-7,7%), però també en l’exposició mínima (-4,1%). Una anàlisi més desagregada de les ocupacions no permet establir una relació clara entre el nivell d’exposició a la IA generativa i l’evolució de la contractació, fet que permet concloure que, de moment, la IA generativa no està tenint un impacte directe clar en la contractació a Catalunya.
Per exemple, dins les ocupacions més exposades a la IA, coexisteixen tant caigudes com increments de la contractació, en funció de les característiques específiques de les tasques. En concret, es registren descensos significatius en perfils com teleoperadors, telemàrqueting, personal administratiu o alguns perfils TIC, mentre que altres ocupacions, com el personal d’informació a l’usuari, mostren increments. Aquest fet estaria indicant una transformació interna de l’ocupació més exposada a la IA, més que no pas a una substitució completa.
Sector financer i TIC: evolucions diferenciades
L’estudi analitza dos sectors (financer i TIC) que concentren ocupacions amb un elevat contingut cognitiu i intensives en tasques d’informació, fet que els fa potencialment més susceptibles de ser afectats per la IA. Es conclou que els dos sectors mostren dinàmiques diferenciades. En el sector financer s’observa una recomposició interna de la contractació, amb descensos en perfils de suport i administratius i creixement en ocupacions amb un major component relacional o especialitzat, com assessors financers o mediadors d’assegurances. Aquest patró apunta a una transformació de les ocupacions més que no pas a una destrucció d’ocupació.
En canvi, en el sector TIC predomina una evolució més negativa de les persones contractades entre 2023 i 2025, amb descensos generalitzats en molts perfils tècnics i operatius, tot i l’elevada heterogeneïtat entre ocupacions.
Cal tenir en compte que, malgrat el ritme de contractació es contrau, el nombre d’afiliacions a la Seguretat Social ha augmentat tant en el sector TIC com en el financer (+10.100 afiliats i +1.710 afiliacions, respectivament entre desembre 2023 i desembre 2025). Per altra banda, l’evolució de la contractació no es pot interpretar únicament en clau tecnològica, ja que també pot estar influïda per altres factors específics del sector com l’evolució del mercat immobiliari en el cas del sector financer, o la sobrecontractació que es va produir arran de la pandèmia en el sector TIC.
Augmenten els acomiadaments col·lectius en serveis intensius en coneixement
Finalment, l’estudi analitza l’evolució dels acomiadaments col·lectius comparant dos períodes de tres anys en diferents cicles d’expansió (2017–2019 i 2023–2025). A Catalunya, s’observa un increment significatiu dels acomiadaments col·lectius en sectors de serveis avançats i intensius en coneixement, com les activitats administratives (+513,5%), la informació i les comunicacions (325,7%) i els serveis professionals (+139,9%). Això ha fet que la ràtio entre acomiadaments col·lectius i assalariats hagi augmentat en aquests tres sectors, sobretot en el sector TIC on ha passat del 0,9% en el període 2017-2019 al 2,8% en el 2023-2025. Malgrat tot, la favorable conjuntura econòmica ha permès absorbir l’increment dels acomiadaments com posa de manifest que l’ocupació en aquests tres sectors hagi continuat augmentant en el període analitzat (+10.100 assalariats al sector TIC, +8.795 a serveis professionals, +12.215 a activitats adm., entre 2023 i 2025).
A més, l’augment dels acomiadaments està afectant en major mesura a les dones, fet que podria estar relacionat amb el tipus de tasques administratives, de gestió i d’informació que desenvolupen majoritàriament les dones al conjunt de sectors i que tenen un major risc d’automatització.
Conclusions i propostes
Els resultats de l’estudi indiquen que l’impacte de la IA generativa en el mercat laboral català s’està materialitzant mitjançant processos de recomposició ocupacional i transformació de les tasques, més que no pas a través d’una substitució directa o d’una destrucció generalitzada de llocs de treball. Per tant, de moment predomina l’efecte complementarietat al d’automatització.
El fet que l’economia catalana es trobi en màxims històrics d’ocupació en el moment que s’accelera l’adopció de la IA ofereix una oportunitat per anticipar la transició i reduir els impactes negatius de l’automatització sobre l’ocupació.
L’estudi també demostra que l’impacte de la IA en el mercat laboral no és neutre pel que fa al gènere i tendeix a reforçar desigualtats existents, especialment en les primeres etapes de la trajectòria laboral.
L’estudi proposa actuar amb anticipació i centrar les actuacions enla requalificació de competències (reskilling) en habilitats digitals, analítiques i relacionals, especialment en les ocupacions més exposades a la IA -administració i tècnics de nivell mitjà-, incorporant la perspectiva de gènere per evitar l’ampliació de desigualtats. També s’haurien d’impulsar itineraris de transició cap a feines amb menys risc d’automatització, adaptar les polítiques actives d’ocupació a la nova transformació del mercat laboral, reforçar el seguiment continu de l’ocupació amb dades molt desagregades, i monitoratzar els acomiadaments col·lectius en sectors amb major exposició a la IA per identificar processos de reestructuració primerencs i activar mesures de suport.
18 anys liderant els estudis sobre la situació de les dones en el món econòmic i empresarial
L’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE), impulsat per la Cambra, ha contribuït al llarg dels seus 18 anys de vida a analitzar i reflexionar sobre el paper de la dona en el món econòmic i empresarial, i a promoure projectes que ajudin a reduir la bretxa de gènere existent.
En la roda de premsa han participat el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu, la presidenta de l’Observatori Dona, Empresa i Economia i membre del Comitè Executiu de la Cambra, Silvia Bach, i la directora d’Anàlisi Econòmica i de l’ODEE, Carme Poveda.
