La Cambra de Comerç de Barcelona, en col·laboració amb l’equip d’AQR-Lab de la Universitat de Barcelona, revisa a la baixa la previsió de creixement de l’economia catalana per al 2026, que se situa en un 2,2%, i preveu una desacceleració per al 2027, amb un 1,7%. Aquesta revisió de les previsions respon a l’impacte de la guerra a l’Iran, que augmenta la inflació i la incertesa global.
L’impacte de la guerra a l’Iran dependrà de la durada i intensitat de la inflació energètica i la seva transmissió a altres productes
L’inici de la guerra a l’Iran el 28 de febrer, que va desencadenar en el tancament de l’estret d’Ormuz, per on circula el 20% de l’oferta mundial de petroli, ha provocat un repunt del preu de l’energia (petroli Brent se situa en 115$/Barril, gas natural 45€/MWh). Aquest fet ha provocat un augment de la incertesa global i de la inflació. El canal inflacionista ja s’ha materialitzat: la inflació interanual al març s’ha situat en el 3,1% (partia d’un 2,0% els dos mesos anteriors). El govern ha implantat una bateria de millores fiscals per productes energètics per contenir els preus, que ha aconseguit reduir algunes dècimes la inflació a l’abril, però l’impacte és escàs i el cost fiscal molt elevat de mantenir.
L’energia forma part dels inputs que s’usen en múltiples processos productius i això trasllada part de l’augment dels preus energètics a altres productes. A més, Orient Mitjà és un exportador destacat d’altres productes estratègics, com els fertilitzants, necessaris per al sector alimentari. Per tant, aquests productes també es veurien afectats amb augments de preus, impulsant més a l’alça la inflació general. No obstant, es preveu un impacte molt més reduït en comparació amb la guerra d’Ucraïna, gràcies a una situació de més fortalesa a Catalunya, degut a dos factors: menor dependència energètica, gràcies a un major pes de les renovables, i una major diversificació de les importacions de petroli i gas natural.
Els mercats anticipen uns tipus d’interès més elevats, el que ha provocat un repunt de l’euríbor, que encariria el cost del crèdit empresarial i de les llars, com l’hipotecari. Aquest augment de costos reduiria el poder adquisitiu de les llars, amb més incidència en aquelles amb menys recursos, i es podrien traduir en un menor impuls del consum privat i la inversió. Si el conflicte s’allarga i els efectes de segona ronda s’agreugen, el creixement de l’economia catalana es podria reduir entre 0,6 i 0,8 p.p. i la inflació podria arribar a situar-se entre el 4% i 5%.
Situació favorable d’empreses i llars abans d’afrontar l’impacte de la guerra
El dinamisme de la demanda interna, i en especial del consum privat, ha sostingut el creixement els darrers trimestres. L’ocupació, que encara no mostra senyals d’alentiment, ha augmentat un 2% interanual al març, i juntament amb una taxa d’estalvi elevada acumulada els darrers períodes, recolzarien el consum privat. Quan va començar el conflicte a l’Orient Mitjà, la major part de les llars tenien més capacitat d’estalvi que en anys anteriors. Pel que fa la inversió, ha seguit repuntant amb força, impulsada sobretot per la inversió productiva. Concretament, la inversió productiva per treballador se situava en màxims abans d’iniciar la guerra.
Les empreses exportadores veuran un augment dels costos i una demanda internacional més feble
Les exportacions de béns han disminuït al començament de l’any, i es podria intensificar aquesta evolució arran de la guerra a l’Iran. Les empreses exportadores de béns es veuran més pressionades pels costos i pel context internacional, afectades negativament per un augment dels preus del petroli i dels inputs i una demanda internacional més feble. Tot i això, l’exposició directa en comerç exterior de béns de Catalunya amb l’Orient Mitjà és limitada: el pes del que exporta a l’Orient Mitjà és només d’un 2,5% sobre el total que exporta i d’un 1,4% sobre el total que importa.
El turisme es troba en un moment de moderació, amb uns creixements de les pernoctacions en establiments hotelers i del nombre de turistes estrangers reduïts després d’haver assolit xifres prepandèmia. El context geopolític podria afavorir el sector turístic català per les tensions en altres mercats competidors, si bé només podrà fer-ho en la mesura en què no es produeixin limitacions de l’activitat aèria per manca de querosè ni que l’augment dels preus del transport no redueixi en excés la demanda.
Els sectors de més valor afegit estan augmentant més l’ocupació, però la bretxa de productivitat relativa de Catalunya és extensiva a tots els sectors
La creació d’ocupació en sectors de més alt valor afegit ha estat més dinàmica que en sectors de menys valor afegit. El nombre d’afiliats en termes absoluts ha augmentat el doble en Informació i comunicacions i activitats professionals científiques tècniques en comparació amb Hostaleria. Això és extensiu tant a un com a tres anys vista. Però la baixa productivitat relativa de Catalunya en comparació amb els països europeus capdavanters és extensiva a tots els sectors. Per tant, la composició sectorial no és el factor explicatiu principal de la baixa productivitat relativa de Catalunya. Cal impulsar altres instruments de política econòmica que afecten la productivitat de tots els sectors, com la dimensió empresarial, la inversió en infraestructures, formació, R+D i marc institucional.
