Barcelona, 5 de juliol de 2019.- L’economia catalana ha tancat el 2018 amb un creixement del PIB del 2,6%, segons l’Idescat, una taxa que és idèntica a l’estimada per a l’economia espanyola i 0,7 punts superior a la mitjana de la zona euro. En comparació amb els principals països de la zona euro, Catalunya s’ha situat en la banda alta en taxa de creixement del PIB el 2018.
L’economia catalana ha alentit el seu ritme de creixement el 2018 respecte a l’any anterior, però no ho ha fet més que la resta d’economies del seu entorn, malgrat que l’economia catalana és molt més oberta i, per tant, més exposada a l’evolució dels mercats exteriors —la taxa d’obertura és del 71% el 2018, deu punts més que l’espanyola—, un senyal de l’elevada competitivitat del seu sector exterior.
Catalunya té un PIB que ja és un 6% superior al de l’abans de la crisi i un nivell de PIB per càpita un 1% superior, mentre que el nombre de llocs de treball encara és un 5% inferior. Més d’una dècada després de l’inici de la crisi, l’economia catalana és capaç de produir un 6% més amb un 5% menys d’ocupació, senyal que l’economia ha guanyat productivitat laboral. En bona part s’explica perquè els sectors que han crescut més durant els darrers anys (per exemple, les TIC) són menys intensius en treball que quan la construcció era el sector més dinàmic.
Aquestes són les principals conclusions de la Memòria Econòmica de Catalunya 2018, patrocinada pel Banco Santander i que compta amb la col·laboració del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya. La publicació, que s’ha presentat aquest matí a la Casa Llotja de Mar, tracta monogràficament L’Agenda 2030 i els objectius de desenvolupament sostenible. L’acte ha estat presidit pel president de la Generalitat, Quim Torra i ha comptat amb el president de la Cambra de Barcelona, Joan Canadell; el president del Consell de Cambres de Catalunya, Miquel Valls i el director territorial institucional de Banco Santander, Luís Herrero. La presentació ha anat a càrrec de la directora de la Memòria Econòmica, Carme Poveda; del degà BSM de la UPF, Oriol Amat i del membre del CADS i president de la Fundació Fòrum Ambiental, Ramon Roca.
El president de la Cambra de Barcelona, Joan Canadell, ha destacat durant la seva intervenció que “les xifres mostren que l’economia catalana va bé i estem més preparats per una possible crisi. Som més competitius i tenim una major taxa d’obertura amb record d’empreses exportadores”.
Factors que expliquen el creixement de l’economia catalana el 2018
- La fortalesa de la demanda interna, que ha aportat 2,2 punts dels 2,6 totals de creixement del PIB. El saldo amb l’estranger ha contribuït negativament en 0,4 punts, mentre que el saldo amb la resta de l’Estat ha contribuït positivament en 0,8 punts, fet que ha permès que la contribució total de la demanda externa hagi estat positiva (0,4 punts).
- L’elevat saldo exterior positiu, malgrat haver-se reduït el 2018, continua sent una de les principals fortaleses de l’economia catalana. Catalunya manté tradicionalment un saldo positiu amb la resta d’Espanya, que s’ha ampliat el 2018, i també presenta un saldo exterior positiu amb l’estranger des de 2009, que el 2018 s’ha reduït lleugerament per la desacceleració de les exportacions.
- Internacionalització creixent del teixit empresarial. Les vendes dirigides al mercat espanyol estan cedint protagonisme a favor de les vendes dirigides al mercat internacional, que ja representen gairebé del 65% del total. A més, el 2018 ha continuat augmentant el nombre d’empreses exportadores regulars fins a un màxim històric de 17.239, el 33,3% del conjunt de l’Estat. És a dir, una de cada tres empreses exportadores espanyoles està a Catalunya.
- Els sector més dinàmics són els intensius en coneixement. El primer és el sector TIC, que ha experimentat un increment del 66% entre 2007 i 2018, seguit pel sector de les activitats professionals i científiques, amb un creixement del 27% acumulat en el període.
- La indústria recupera ocupació. El 42% de l’ocupació creada a Catalunya el 2018 ha estat el sector industrial, segons dades de l’EPA. El nombre de llocs de treball ha crescut un 6%, fins a 626.600 llocs de treball, la dada més elevada dels darrers 9 anys.
- La construcció és el sector que més creix però sense excessos. El pes del sector de la construcció en l’economia catalana és el 5,4% el 2018, quan en els anys del boom va arribar a representar gairebé el 12%.
- Més turisme estranger de qualitat. En els darrers dos anys (2016-2018), el nombre de turistes estrangers ha crescut un 5% acumulat, mentre que la despesa realitzada per turista i dia ha augmentat un 14%, un senyal que el turisme que ve a Catalunya té més poder adquisitiu.
Reptes
- Augmentar l’esforç en R+D i aproximar-se als països europeus. Catalunya inverteix en R+D només l’1,47% del PIB, molt per sota del 2,07% de la UE. Una diferència que s’ha ampliat els darrers anys malgrat el context de recuperació econòmica a Catalunya.
- Reduir la taxa d’atur de llarga durada i la temporalitat del treball. El 29% de l’atur a Catalunya és de molt llarga durada (dos anys o més a l’atur), un percentatge que malgrat s’ha reduït des del 42% assolit el 2015, encara és molt superior al 8% de 2009, i que es caracteritza pel baix nivell formatiu. L’altre gran repte del mercat laboral és la reducció de la temporalitat, que el 2018 encara afecta al 21% dels ocupats, un percentatge que no és tan elevat com en el cicle expansiu anterior, però està molt per sobre de la dels països veïns.
- Fer créixer els salaris i la productivitat. Els costos salarials han augmentat el 2018 i primer trimestre de 2019, fet que ha permès recuperar part de la pèrdua de poder adquisitiu de 2017. Tanmateix, la productivitat laboral ha caigut un 0,8% el 2018, una evolució que necessàriament ha de canviar si volem impulsar el creixement dels salaris sense perdre competitivitat.
- Assolir l’any 2030 un creixement sostenible (econòmic, social i mediambiental). A través del compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), es proposa lluitar contra la pobresa, frenar el canvi climàtic, millorar la salut de les persones, la qualitat del treball o reduir les desigualtat de gènere, entre d’altres.
