La Cambra de Comerç de Barcelona reclama que les inversions pendents en el marc de l’Estratègia de l’Aigua de la Generalitat de Catalunya fins a l’horitzó 2030 quedin blindades en termes de finançament i s’evitin retards en la seva execució. Aquestes actuacions han de permetre que Catalunya consolidi la seva seguretat hídrica i garantir la capacitat de resposta del sistema productiu i el subministrament d’aigua en futures sequeres.
Així ho subratlla una nova anàlisi de l’Observatori de la Transició Hídrica de la Cambra, presentada a La Llotja de Mar. L’anàlisi de l’Observatori assenyala que, tot i que aquest any es complirà el primer objectiu de l’Estratègia de l’Aigua del Govern (33 hm³ de nou recurs hídric no vinculat a la pluja a l’entorn metropolità de Barcelona), el calendari inicial presentat pel Govern l’any 2024 registra alguns retards, majoritàriament d’entre uns mesos i un any. Alguns projectes preocupen especialment per la lentitud de la seva tramitació i el volum de nous recursos hídrics que impliquen: es tracta de l’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera i la nova dessalinitzadora del Foix (80 Hm3 de nou recurs hídric).
En aquest sentit, segons apunta l’anàlisi de l’Observatori de la Transició Hídrica, resulta fonamental blindar tots els projectes en curs fins a l’horitzó 2030, no només en termes de tramitació d’estudis i projectes, sinó sobretot en relació amb el seu finançament. S’ha de tenir molt present que encara està pendent la major part dels 2.500 milions totals previstos d’inversió, dels quals més de 1.700 milions d’euros (representant prop de 230 hm³ dels 311 hm³ de nou recurs hídric addicional previst per les conques internes de Catalunya), s’hauran d’enllestir entre els anys 2029 i 2030.
Malgrat això, l’objectiu final de l’horitzó 2030 no es considera compromès, ja que la pràctica totalitat de les actuacions previstes es troben actualment en marxa, ja sigui en fase d’estudi, de projecte o d’execució d’obres.
El Govern manté el seu compromís per generar nous recursos hídrics estructurals que redueixin la dependència de la pluja i permetin afrontar episodis de sequera futura amb més garanties; però tenim al davant un període molt curt per executar una quantitat significativa d’actuacions i inversions.
No hi ha marge per a més retards en el camí cap a la transició hídrica
Tot i l’avenç generalitzat de les actuacions, i que les reserves actuals dels embassaments ofereixen una certa treva després d’un període de pluges excepcional, la Cambra sosté no hi ha marge per relaxar-se. Les sequeres futures són inevitables i poden ser tan llargues i intenses com la recent, fet que obliga a avançar ara en les actuacions estructurals pendents per evitar riscos.
| DISTRIBUCIÓ SEGONS AVENÇ | RECURS HÍDRIC (Hm3) | INVERSIÓ (M€) |
| Executat/en execució, sense previsió de retard | 34 | 378 |
| En estudi/projecte, sense previsió de retard | 100 | 813 |
| En estudi/projecte/execució, retard de fins a 1 any | 167 | 1.146 |
| En estudi/projecte, retard de més d’un any | 10 | 195 |
| TOTAL | 311 | 2.531 |
| DISTRIBUCIÓ SEGONS ANY FINALITZACIÓ | RECURS HÍDRIC (Hm3) | INVERSIÓ (M€) |
| Ja finalitzat | 8 | 12 |
| Abril 2026 | 33 | 132 |
| Abril 2026-28 | 27 | 437 |
| 2029-30 | 228 | 1.751 |
| 2032 | 15 | 200 |
| TOTAL | 311 | 2.531 |
| DISTRIBUCIÓ SEGONS ÀMBIT | RECURS HÍDRIC (Hm3) | INVERSIÓ (M€) |
| RMB | 280 | 2.160 |
| CIC-No RMB | 31 | 242 |
| CIC+RMB | 311 | 2.401 |
| TOTAL INCLOENT SUBVENCIONS MUNICIPALS | 311 | 2.531 |
L’anàlisi de l’Observatori assenyala el fet que la Generalitat està explorant fonts de finançament europees per cobrir el volum d’inversió necessari per executar les actuacions de nou recurs associades a dessalinització i regeneració. En efecte, no tota la inversió podrà assumir-se de forma unilateral amb recursos pressupostaris ordinaris o amb el cànon de l’aigua, tarifes en alta i en baixa. Per aquest motiu, la Cambra considera fonamental assegurar fórmules de finançament sòlides i estables per a les actuacions de nou recurs hídric, essencials per garantir la seguretat hídrica del país davant futures sequeres.
Cal recordar, a més, que l’Estratègia de l’Aigua de la Generalitat no només ha de donar resposta a la generació de nous recursos, sinó també al compliment de noves exigències normatives europees pel que fa a la qualitat dels nostres sistemes hidrològics. Aquest escenari comportarà assumir una visió integral i una gestió més complexa del cicle de l’aigua, per la qual cosa caldran encara més inversions.
Donar resposta a aquest doble repte, el de la seguretat hídrica i el de la nova gestió del cicle de l’aigua, requerirà un ampli consens institucional i social que permeti definir un model financer sòlid i estable a llarg termini que inclogui tant les fonts pressupostàries directes com el cànon de l’aigua, fons europeus, col·laboracions públic-privades, etc.
La futura Llei de la transició hídrica, actualment en redacció per part de la Generalitat, resultarà clau en aquest terreny. En el context de la tramitació d’aquesta llei, i en definitiva de la definició de la Transició Hídrica de Catalunya, també serà necessari generar un debat constructiu i un consens i pacte de país.
Les empreses amb Plans d’Estalvi d’Aigua han reduït un 25% el seu consum
En el decurs de la presentació de l’anàlisi de l’Observatori, la Cambra de Comerç de Barcelona ha fet un reconeixement a les empreses catalanes que han implementat un Pla d’Estalvi d’Aigua (PEA) per posar en valor el seu esforç i compromís amb la transició hídrica en un context marcat per la sequera més intensa viscuda a Catalunya en les darreres dècades.
Segons les dades analitzades per la corporació, durant el període 2022-2024, el de major intensitat de la sequera, el conjunt dels sectors econòmics catalans —indústria, serveis i construcció— van assolir un estalvi de 31,6 hm³ d’aigua, fet que representa gairebé un 12% de reducció del consum d’aigua respecte a l’any 2022. Aquestes xifres evidencien l’esforç del teixit empresarial català per adaptar-se a les restriccions i a un escenari de disponibilitat hídrica limitada. A més, malgrat aquesta reducció del consum, el Valor Afegit Brut (VAB) dels sectors econòmics en relació amb el seu consum d’aigua es va incrementar, mostrant una major eficiència en l’ús de l’aigua per generar activitat econòmica, un indicador clau de la capacitat d’adaptació del teixit productiu.
Al llarg de l’any 2025, que va transcórrer en la seva major part sense restriccions, s’ha produït un increment del consum d’aigua molt moderat, coherent amb l’increment del VAB; i s’ha d’assenyalar que la productivitat de l’aigua -entesa com a generació d’activitat econòmica en relació al consum d’aigua- s’ha mantingut idèntica a la de l’any 2024. Aquest fet mostra que el compromís i les inversions per a la transició hídrica del sector empresarial s’han mantingut més enllà dels mesos més intensos de la sequera.
Les empreses reconegudes per la Cambra han assolit, de mitjana i en base a la informació que han facilitat a la Cambra, un estalvi del 25% del seu consum d’aigua, gràcies a inversions mitjanes per empresa superiors als 750.000 euros destinades a millorar l’eficiència hídrica dels seus processos productius. Aquestes empreses mantenen un compromís ferm per millorar la seva eficiència hídrica: tenen previst continuar invertint en la millora de la seva gestió de l’aigua, amb noves inversions que arribaran a 0,9 M€ de mitjana, orientades a assolir estalvis addicionals que podrien superar el 15% en els propers anys.
Entre les actuacions més habituals implantades per les empreses, destaquen la recirculació de l’aigua i l’estalvi en els processos productius on intervé l’aigua, així com la formació del personal i la digitalització dels sistemes de control i gestió. En concret, dos de cada tres empreses han implementat com a mínim aquest tipus de mesures.
Paral·lelament, comencen a aparèixer noves iniciatives innovadores, especialment les relacionades amb la compensació hídrica, que apunten cap a un nou enfocament en la gestió responsable de l’aigua i que marquen un camí a seguir per part del conjunt del teixit empresarial.
A partir de l’anàlisi de les dades, la Cambra de Comerç de Barcelona ha constatat que, des del punt de vista de la demanda, les empreses estan fent els deures, adaptant els seus consums i millorant l’eficiència en l’ús de l’aigua. Per tal de consolidar aquest canvi en tot el nostre teixit productiu, cal un pla estructurat per impulsar la transició hídrica en el món industrial, que doni resposta als reptes d’un nou escenari de disponibilitat d’aigua.
En el marc d’aquest pla, que ha d’impulsar l’Administració, cal ajudar les empreses, especialment les pimes, a adaptar-se al nou model, facilitant-los guia i suport per reduir la dependència de l’aigua. En aquest sentit, l’any passat l’Observatori de la Transició Hídrica de la Cambra va quantificar en 390 milions d’euros en diferents línies d’ajuts que s’haurien de proporcionar a les empreses en un període de cinc anys per arrencar aquest procés a nivell de país.
En definitiva, l’Observatori de la Transició Hídrica ha fet i seguirà fent balanç de la transició hídrica a Catalunya en els seus dos àmbits fonamentals: l’oferta (fent el seguiment de les actuacions d’infraestructura per garantir la nostra seguretat hídrica) i la demanda (recolzant a les empreses en la seva transformació per ser més eficients i resilients pel que fa al seu consum hídric).
