La Cambra de Comerç de Barcelona, en col·laboració amb l’equip d’AQR-Lab de la Universitat de Barcelona, manté les previsions de creixement de l’economia catalana per al 2025 i 2026, que se situen en un 2,9% i 2,4%, respectivament. Aquesta estabilitat de les previsions respon a unes perspectives de l’empresariat que es mantenen sòlides, així com al bon comportament de la demanda interna, que compensa la contribució negativa del sector exterior.
La demanda interna lidera el creixement, impulsada pel consum privat i la inversió
La demanda interna continuarà sent el principal motor del creixement del PIB el 2025 i 2026, mentre que el sector exterior tindrà una contribució negativa, a causa del creixement de les importacions, tot i que les exportacions es mantenen resilients.
El consum privat mostra una evolució sòlida gràcies al bon comportament del mercat laboral i l’augment del salari real. Es preveu que l’ocupació continuï creixent (un 2,2% l’any 2025 i un 2,0% el 2026) i que la taxa d’atur segueixi una trajectòria descendent (del 8,4% l’any 2025 al 8,2% el 2026), factors que contribuiran a sostenir la despesa de les llars. La taxa d’estalvi, ara en nivells històricament elevats, podria normalitzar-se gradualment i aportar un impuls addicional al consum.
D’altra banda, la inversió manté una trajectòria positiva iniciada el 2024, gràcies al desplegament final dels fons Next Generation EU, als tipus d’interès més baixos i l’augment dels beneficis empresarials. Es preveu que aquesta tendència es mantingui en els propers trimestres, fins a assolir un creixement anual del 3,0% el 2026. En concret, la inversió productiva per treballador ha augmentat els darrers trimestres, amb un augment del 6,8% el tercer trimestre de 2025 respecte al mateix període de l’any anterior, a preus constants, fet que anticipa un creixement de la productivitat.
Canvis en l’estructura sectorial i millora de la productivitat
La productivitat també s’ha vist reforçada per la transformació de l’estructura sectorial en comparació a l’etapa prepandèmia. En el període 2019-2025, els sectors amb un major valor afegit per persona ocupada han incrementat el seu pes relatiu respecte al cicle expansiu del 2014-2019. En concret, han guanyat pes sectors com Informació i comunicacions, activitats professionals, i el sector públic (educació i sanitat). En canvi, han perdut pes relatiu sectors tradicionalment intensius en treball, com la indústria manufacturera, el comerç, i l’hostaleria.
Aquest augment de la productivitat ha contribuït a sostenir la competitivitat de l’economia catalana, que avança a un ritme superior a la dels països de la zona euro. La competitivitat es mesura a través de la variació del cost laboral unitari (CLU), que s’aproxima com la diferència entre la variació del cost laboral per treballador i la variació de la productivitat a preus constants. A Catalunya, el CLU ha augmentat un 2,4% el tercer trimestre de 2025, impulsat per un creixement del cost laboral del 3,2%. Tot i això, Catalunya guanya competitivitat relativa respecte a la zona euro, ja que el CLU hi creix a un ritme més moderat. No és el cas d’Espanya, que registra una pèrdua de competitivitat en relació amb la zona euro.
Exportacions resilients malgrat un context internacional més proteccionista
La fortalesa de l’economia catalana també es reflecteix en el comportament de les exportacions de béns, que es mantenen estables malgrat l’augment de les barreres al comerç internacional. En l’acumulat fins al novembre de 2025, les exportacions catalanes han crescut un 0,8% interanual. El descens de les exportacions amb destinació als Estats Units i a la resta del continent americà s’ha vist mitigat pel dinamisme d’altres regions. En concret, mentre que les vendes als Estats Units han disminuït un 2,7% en l’acumulat fins al novembre de 2025 respecte al mateix període de l’any anterior, les exportacions a la Xina han augmentat un 12,9% i a l’Índia un 2,4%.
La necessitat de diversificar mercats i identificar noves vies de creixement, especialment en el context del nou ordre del comerç internacional, han reforçat l’impuls d’acords comercials de la Unió Europea amb regions com Mercosur i l’Índia.
El potencial acord UE-Mercosur obre noves vies de creixement per a l’economia catalana
En un context internacional marcat per l’augment de tensions comercials en altres mercats, l’acord amb Mercosur i el previst acord amb l’Índia ofereixen una finestra d’oportunitat estratègica per a la diversificació de socis comercials i reducció de riscos.
En concret, l’acord comercial entre la Unió Europea i Mercosur impactaria positivament a les prop de 1.500 empreses catalanes que exporten de manera regular a la regió. Actualment, aquest mercat representa aproximadament l’1,4% de les exportacions totals de Catalunya. Tot i que el pes encara és moderat, l’acord pot contribuir a reforçar la presència catalana en una àrea amb marge de creixement elevat.
El perfil dels productes exportats presenta una clara orientació cap als productes industrials i d’alt valor afegit, i per això els exportadors catalans dels sectors químic, farmacèutic, automobilístic i de productes agrícoles elaborats es veuran directament beneficiats per l’acord.
Pel costat de les importacions, en canvi, Mercosur és sobretot un proveïdor de productes agrícoles i matèries primeres per a Catalunya. Si bé el pes de les importacions és relativament baix (entre l’1,5 i el 2,5% del total), per a alguns productes es mostren nivells elevats de dependència. En aquest sentit, l’acord podria contribuir a contenir costos en determinades cadenes de valor, així com diversificar el subministrament d’inputs estratègics per a la indústria tecnològica avançada, gràcies a una major facilitat d’accés a terres rares.
En conjunt, no s’espera una competència directa generalitzada entre la major part dels productes locals i els importats de Mercosur, atesa la diferent especialització productiva. Tanmateix, sí que es detecten alguns productes sensibles dins de l’àmbit agroalimentari, on la pressió competitiva podria augmentar. Entre els casos amb major exposició potencial destaquen determinats olis i greixos i algunes carns elaborades.
Per mitigar aquests riscos, l’acord incorpora mecanismes de protecció específics. D’una banda, es preveuen clàusules de salvaguarda bilateral que permeten suspendre temporalment les preferències aranzelàries si es produeixen augments sobtats d’importacions o caigudes de preus que causin perjudicis greus als productors europeus. De l’altre, per als productes més sensibles s’estableixen quotes d’importació, per sobre de les quals es mantenen els aranzels previs a l’acord. A més, tots els productes agroalimentaris importats hauran de complir estrictament amb les normatives europees de seguretat alimentària.
L’acord també inclou compromisos en matèria ambiental i laboral vinculats al desenvolupament sostenible, que busquen garantir que l’increment dels intercanvis comercials no es produeixi a costa d’una degradació de les condicions socials o mediambientals.
En balanç, l’acord UE-Mercosur ofereix oportunitats rellevants per a l’economia catalana, especialment en termes de diversificació de mercats, accés a matèries primeres i impuls a les exportacions de manufactures avançades, així com possibles efectes de reducció de preus per a empreses i consumidors. Alhora planteja reptes puntuals en alguns segments agroalimentaris, que requeriran seguiment i, si escau, l’activació dels instruments de protecció previstos.
