Tant la xifra de llocs de treball com la d’afiliats residents al Vallès Oriental assoleixen una xifra rècord i ja superen els valors prepandèmics

El Vallès Oriental ja té 357 empreses més que els mínims assolits el març del 2020 per l’impacte de la Covid-19 (11.396 empreses).  

La xifra de llocs de treball i d’afiliats segons la residència padronal se situen per sobre dels nivells prepandèmics i assoleixen una xifra rècord des de mitjans de 2008 i 2012, respectivament; mentre que el nombre d’empreses creix, però encara se situa un 5,1% per sota respecte al setembre de 2019. Aquesta és una de les principals conclusions que s’extreu de l’Informe trimestral del teixit empresarial i mercat del treball, que elaboren conjuntament la Cambra del Vallès Oriental i el Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Barcelona. Un informe que tot seguit presenta els principals resultats pel que fa al teixit empresarial, els llocs de treball, les afiliacions segons la residència padronal i les xifres de l’atur i la taxa d’atur registral.  

El nombre d’empreses ha augmentat anualment en tots els sectors econòmics, menys l’agricultura 

El teixit empresarial del Vallès Oriental ha tancat el setembre amb 11.753 empreses (comptes de cotització), un 1,2% més que l’any anterior (1,4% al conjunt de Catalunya) i un 0,7% menys que el trimestre anterior (evolució habitual per a un mes de setembre). De fet, a data d’avui, la comarca vallesana té 357 empreses més que els inicis dels efectes de la Covid-19 (març 2020). Ara bé, tot i la variació interanual positiva, la comarca encara no ha assolit els nivell prepandèmics, concretament, es troba un 5,1% per sota respecte al setembre de 2019 (un -6% en el cas de Catalunya).  

Segons grans sectors econòmics, el nombre d’empreses ha augmentat anualment en tots (excepte a l’agricultura): un 4,9% a la construcció, un 0,8% als serveis i un 0,2% a la indústria. Respecte al teixit empresarial del setembre de 2019, la construcció i l’agricultura ja se situen per sobre aquest nivell (un 1,1% i 1,2%, respectivament); en canvi, les empreses de la indústria i els serveis encara es troben per sota (-11,5% i -4,6%, respectivament). 

 

El Vallès Oriental ja té 2.920 llocs de treball més que abans de la pandèmia (setembre 2019) 

El nombre total de llocs de treball (afiliacions a la Seguretat Social segons seu de l’empresa al règim general i al règim especial de treballadors autònoms) ja se situa un 2% per sobre del nombre del mateix mes del 2019. En concret, la comarca compta a 30 de setembre amb 150.427 llocs, la xifra més alta assolida des de mitjans de 2008, 2.920 més que fa dos anys. En aquest sentit, si es compara l’evolució dels llocs de treball respecte a fa un any, la xifra s’ha incrementat un 3,4%. Una  evolució que està en línia amb la registrada pel conjunt de Catalunya (3,7%). 

Cal tenir present, però, que les dades a partir de la crisi sanitària (març 2020) inclouen les persones que estan en ERTO i que continuen donats d’alta com a afiliats que cotitzen, malgrat que no estiguin laboralment actius –al setembre hi ha unes 2.350 persones a la comarca (4.300 al juny) segons estimació pròpia a partir de les dades de l’Observatori de Treball i Model Productiu de la Generalitat i el Ministeri de Treball. Segons el tipus de règim d’afiliació s’observa una evolució més positiva al setembre de 2021 respecte al setembre de 2020 entre els assalariats (3,8%) que els autònoms (1,7%). Així mateix, ambdues xifres superen els nivells previs a la pandèmia: la d’assalariats és la més elevada des del 2008 i la d’autònoms des del setembre 2011.

Creixement similar en termes d’igualtat dels afiliats residents 

Si s’atén a la residència padronal de l’afiliat, en lloc de la seu de l’empresa, els afiliats han augmentat un 2,9% a la comarca respecte a un any enrere, fins a les 181.525 persones a finals de setembre de 2021, una xifra rècord i la més elevada des del 2012 (inici de la sèrie disponible). De fet, la comarca se situa un 1,7% per sobre dels nivells prepandèmics (setembre 2019) i tanca el trimestre amb 3.079 afiliats més que abans de la pandèmia.  

Per sexe, el creixement ha estat molt similar entre les dones (2,9%) i els homes (2,8%). Els afiliats registren un augment a tots els grans grups d’edat, a excepció de les persones compreses entre els 30 i 44 anys (-1,5%). Per nacionalitat, cal destacar el creixement relatiu d’afiliats entre les persones de nacionalitat estrangera, un 7,7% (2,4% els espanyols). Respecte als nivells previs a la pandèmia (setembre 2019), el nombre d’afiliats ha augmentat a totes les variables analitzades, excepte entre les persones de 30 a 44 anys que encara no han assolit nivells previs a la crisi (-6,3% menys).  

Si es comparen les afiliacions segons seu social i per residència padronal, el nombre és superior en el segon cas (un 21% més); el motiu de la diferència és que molts treballadors residents al Vallès Oriental es traslladen a una comarca diferent per treballar. 

L’atur intensifica el seu descens i se situa en valors prepandèmics 

Pel que fa a les xifres de l’atur, el nombre d’aturats ha estat de 21.112 persones a 30 de setembre, xifra que també se situa per sota dels nivells previs a la pandèmia i és la sisena més baixa des de l’octubre de 2008 (només per darrere dels mesos de juny i juliol de 2018, i de maig a juliol de 2019). A més, el ritme de descens s’intensifica per cinquè mes consecutiu, en termes interanuals, fins a un 18,1% menys que el mateix mes del 2020 (amb efectes de l’estat d’alarma), reducció lleugerament menys intensa a la registrada al conjunt de Catalunya (-20,9%).  

Per sexe, la disminució anual és més notable entre els homes (-21,3%) que entre les dones (-15,8%). Per edat, l’atur ha disminuït a tots els trams analitzats, entre el -38,6% de les persones més joves (menors de 30 anys) i el -2,6% del col·lectiu de 55 anys o més. Per últim, l’atur també es redueix a tots els tipus d’ocupació, destaca en termes relatius la disminució entre els professionals científics i intel·lectuals (-24,2%) i en termes absoluts el descens de l’atur entre les ocupacions elementals (1.652 persones menys). 

L’estimació de la taxa d’atur registral se situa en el 10,9% al setembre, la xifra més baixa des del setembre 2019 i la segona per a un mes de setembre des del 2009 (només lleugerament per sobre de la taxa de 2018). 

L’economia del Baix Montseny es recupera amb més de 44.212 afiliats residents 

La Cambra del Vallès Oriental ha dedicat un punt de la presentació de l’Informe trimestral del teixit empresarial i mercat del treball, a analitzar la situació economicoempresarial del Baix Montseny. En concret, s’han analitzat les afiliacions segons la residència padronal i les xifres de l’atur per aquest conjunt de municipis del Vallès Oriental i la Selva.  

La comarca compta a 30 de setembre amb 44.212 afiliats residents, un 3,9% més que fa un any, 1.671 en termes absoluts. Aquest creixement es superior al registrat pel conjunt de la comarca i similar al de conjunt de Catalunya (3,4). Els municipis que més han contribuït en termes absoluts a aquest creixement són Sant Celoni (+257), Cardedeu (+256) i Santa Maria de Palautordera (+205). No obstant, això cal destacar el creixement relatiu de municipis com: Fogars de Montclús (12,38%), Gualba (8,89%) i Montseny (9,55%). 

L’atur ha tancat el tercer trimestre amb 4.972 persones i encapçalen les posicions Sant Celoni i Cardedeu amb 958 i 779 persones atures, respectivament. No obstant això, la xifra s’ha reduït un -18,2% respecte a fa any, 1.108 persones menys en valors absoluts. Els municipis que han experimentat una major reducció relativa dels nombres d’aturats han estat Breda, -27,65%, i Sant Pere de Palau Tordera, -26,77%. Amb tot, però, cal destacar que en valors absoluts la major reducció s’ha produït a Cardedeu amb 262 treballadors menys a les llistes de l’atur.   

Dades del teixit empresarial 

La Cambra del Vallès Oriental ha tornat a denunciar de nou la manca de dades territorials oficials per abordar una profunda anàlisi economicoempresarial de la recuperació econòmica comarcal.  

L’Informe trimestral del teixit empresarial i mercat del treball presentat incorpora les dades corresponents als comptes de cotització (empreses), gràcies a la col·laboració de la Diputació de Barcelona amb la transferència de les dades, però des de l’Observatori de Treball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya es segueix sense actualitzar-les des del tercer trimestre del 2020.