La progressió cap a la igualtat avança a diferents velocitats. Mentre que en l’àmbit de la política i llocs de comandament a empreses les desigualtats s’han reduït força durant la darrera dècada, pràcticament es mantenen igual d’elevades en el sector TIC i en l’àmbit de la Salut, i s’avança lentament en el mercat laboral. Aquesta és la principal conclusió que s’extreu de l’actualització de l’estudi Indicadors d’igualtat de gènere de Catalunya 2025 i la comparativa amb les quatre edicions anteriors (2015, 2017, 2020 i 2023), elaborat perl’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE) de la Cambra de Comerç de Barcelona. L’estudi analitza 31 indicadors que s’agrupen en sis blocs per donar una visió completa de quina és la situació de la dona en l’economia i la societat: 1) Formació; 2) Mercat de treball; 3) Sector TIC i R+D; 4) Condicions de vida; 5) Salut, i 6) Empoderament.
Resultats dels indicadors:
Els indicadors de formació assenyalen que la dona té un nivell formatiu superior al dels homes —el 58% de titulacions universitàries les obtenen dones— a la vegada que les noies joves tenen menys fracàs escolar (10,6% enfront del 16,5% els homes, el 2024). En el mercat laboral, també hi ha més dones ocupades amb estudis superiors que homes (el 52% són dones). Per tant, el talent femení a Catalunya és superior al masculí i, a més, en els darrers anys aquest diferencial s’ha eixamplat.
Però aquest major nivell formatiu no s’ha traduït en una reducció significativa de les desigualtats en el mercat laboral, ja que les dones continuen tenint una important bretxa salarial per hora (9,3% el 2023) i tenen la majoria dels contractes a jornada parcial (el 67% del total el 2025), si bé els dos indicadors han millorat els darrers anys.
El tercer àmbit d’estudi, el del sector TIC i R+D, és un dels que presenta majors desigualtats de gènere. Preocupa el baix percentatge de dones que cursen carreres d’Informàtica o Enginyeria (el 26%, només quatre punts més que el 2015), així com la baixa ocupació femenina en el sector TIC (el 27% el 2025), entre els especialistes TIC que treballen en qualsevol sector (el 21,8% el 2025), i en el personal dedicat a R+D en el sector privat (només el 34%). És preocupant que la reducció de desigualtats en el sector TIC estigui pràcticament estancada en un nivell molt alt, ja que és el sector que presenta millors perspectives de creixement en el futur i juga un paper fonamental en la transformació de l’economia i la societat.
En el quart bloc referit a les condicions de vida, el més destacat és el diferencial entre la taxa de risc de pobresa femenina i la masculina (19,9% enfront del 17,8% dels homes, el 2025) i l’augment que s’ha produït el darrer any. L’elevada inflació en productes de primera necessitat, els menors ingressos laborals de les dones, les baixes pensions quan arriben a la vellesa, i les despeses de criança de fills, especialment en famílies monoparentals, són alguns dels motius que expliquen la major taxa de risc de pobresa entre les dones. Pel que fa al repartiment de la cura, el 85% de les excedències laborals per cura de fills o familiars el 2024 les han demanat dones, un percentatge que s’ha reduït lleugerament els darrers anys, però continua sent molt desequilibrat. Això ens mostra que, malgrat que els homes utilitzen més les baixes per paternitat, la dona continua sent la que abandona el mercat laboral per motiu de cura, afectant negativament a les seva independència econòmica i trajectòria laboral en el futur. Finalment, la diferència entre la pensió mitjana d’un home i d’una dona és del 23,9% el 2024, inferior al 30,7% de 2015 degut a que s’estan començant a jubilar dones amb més trajectòria laboral.
El nou bloc de Salut mostra que les dones viuen més que els homes (fins als 86,7 anys) però 17 anys de vida seran no saludables (enfront als 12 anys dels homes). A més l’Enquesta de Salut de Catalunya de 2024 mostra que el 22% de les dones afirmen tenir mala salut, enfront al 15% dels homes. Respecte al 2015, la percepció de mala salut ha augmentat més entre les dones que entre els homes. Segons la mateixa enquesta, el 74% de les dones consumeixen fàrmacs enfront al 65% dels homes. En comparació amb el 2019, el percentatge ha augmentat per igual entre homes i dones (71% dones i 62% homes). A més, les dones pateixen més ansietat. Concretament, afecta a 32 dones per mil habitants, mentre que en col·lectiu masculí afecta 19 per mil. Respecte al 2015, la diferència entre homes i dones s’ha reduït lleugerament, tot i que ha augmentat en els dos sexes. Les dones tendeixen a presentar més trastorns d’ansietat i depressió, en part per la càrrega emocional i de cura que socialment se’ls atribueix.
El sisè àmbit d’estudi és l’empoderament, és a dir, la presència de les dones en llocs de decisió i influència. Aquest àmbit s’ha dividit en tres blocs: la política, l’empresa i les institucions, i les start-ups i universitats.
Pel que fa a la política, en la legislatura actual hi ha només un 28% d’alcaldesses (un percentatge molt baix, però superior al 18% de la legislatura 2015-2019). En canvi, el percentatge de dones regidores i diputades està proper a la paritat. En la política la paritat ha avançat més ràpid per l’impuls de les lleis, a excepció de les alcaldies.
En l’àmbit de l’empresa, les dones ocupen el 47% dels llocs de direcció assalariats el 2025, un percentatge força més elevat que el 39% de fa dos o el 35% de 2016. A més, la bretxa salarial per hora en aquestes ocupacions també s’ha reduït al 14%, el mínim de la sèrie històrica. Pel que fa a la presència femenina a les juntes, presidències i secretaries generals de les 11 institucions més representatives de l’economia catalana (patronals, sindicats, cambres, col·legis professionals i institucions culturals) s’han identificat 146 dones enfront de 274 homes, el que significa que les dones són el 35%, un percentatge baix, però superior al 17% que representaven el 2017.
En el món universitari s’ha mesurat l’empoderament amb la distribució per gènere de les càtedres: les dones són el 28%, un percentatge que ha avançat molt poc respecte al 21% de 2015. En l’àmbit de les start-ups tecnològiques, les dones només capten el 19% de la inversió, front al 7% de fa una dècada.
Conclusions i propostes
L’Indicador d’igualtat de gènere de Catalunya 2025 mostra una evolució positiva però lenta en la darrera dècada, si bé amb un comportament heterogeni per àmbits.
Les dones estan més formades que els homes i acumulen més coneixements i competències, però part d’aquest talent està desaprofitat perquè continuen existint desigualtats en el mercat laboral que es manifesten no només en una participació laboral de les dones més baixa que els homes, sinó sobretot en una menor intensitat d’aquest treball (hores treballades) i una menor retribució d’aquest treball (salari per hora).
Tanmateix, en els Indicadors d’Igualtat de Gènere de Catalunya 2025 s’aprecia una millora en la qualitat de l’ocupació atès que la participació femenina en l’ocupació a jornada parcial es comença a reduir lleugerament i també la bretxa salarial se situa en un mínim de la sèrie històrica. Ara bé, aquest increment de les hores treballadores que realitzen les dones no ha comportat una reducció en la mateixa proporció de les hores dedicades al treball no remunerat, fet que està repercutint en una pitjor salut en les dones (com reflecteix la major incidència d’ansietat i estrès) i en una menor taxa de fecunditat (que a Catalunya se situa en un mínim històric d’1,04 fills/dona el 2024, la més baixa dels països de l’OCDE).
Els dos àmbits que més preocupen per la manca d’avenços clars en igualtat són la Tecnologia i la Salut. Pel que fa al primer d’aquests blocs, s’observa un increment de la participació femenina en les matriculacions del grau d’Informàtica i d’Enginyeries, però a un ritme massa lent ja que les dones encara representen només el 26% del total. Per altra banda, la participació de les dones en l’ocupació al sector TIC retrocedeix i, si es consideren únicament les especialistes en TIC, l’avenç és molt lent i encara se situa lleugerament per sota del 22%. Si no augmenta la participació femenina a les aules, la bretxa digital de gènere en el mercat laboral serà irreversible.
Per revertir aquesta situació caldria, entre altres coses,visibilitzar referents femenins (professores, directives, emprenedores, investigadores o divulgadores) i actuar en l’educació primària, ja que a l’adolescència ja tenen les preferències vocacionals formades, des d’una doble vessat. D’una banda, fent acompanyament docent per reduir la percepció de “dificultat” que tenen les assignatures tecnològiques i de matemàtiques, quan en realitat les noies tenen resultats molt similars als nois. I, d’altra banda, ensenyar el poder transformador de la societat a través de les matemàtiques i la informàtica per atreure un major interès de les noies per aquests coneixements.
Els indicadors de Salut mostren que les dones tenen pitjor estat de salut que els homes i, a més, des de la pandèmia, aquesta bretxa de gènere s’ha ampliat. Les dones viuen més anys que els homes, però amb pitjor salut, tenen una major percepció de mala salut, són més consumidores de fàrmacs, i pateixen més d’ansietat. La manca de segregació per sexe dels assajos clínics fa que no es disposi de suficient informació científica sobre l’afectació diferent entre homes i dones de les malalties i dels tractaments mèdics, que acostumen a seguir un patró masculí universal. Els efectes d’aquesta manca de visió de gènere és un pitjor diagnòstic per a les dones, baixes mèdiques més llargues, un major consum de fàrmacs i una pitjor qualitat de vida que afecta al seu rendiment laboral i al seu estat de salut física i mental.
En l’àmbit de les condicions de vida, cal destacar que les dones tenen més risc de pobresa, especialment si són mares i viuen soles, i més fragilitat econòmica quan arriben a la vellesa. Malgrat que les desigualtats s’estan reduint en alguns indicadors perquè partien de nivells molt elevats (com la bretxa en pensions, la percepció de prestacions no contributives o les excedències per cura de familiars). Però preocupa que la taxa de risc de pobresa femenina hagi augmentat el 2025 i que la bretxa amb la taxa masculina no es redueixi, una problemàtica molt relacionada amb el cost de la maternitat i la pobresa infantil.
Les desigualtats que pateixen les dones en l’àmbit de l’empoderament s’han reduït en els darrers anys, si bé la bretxa continua sent important. Aquells àmbits en els quals s’han reduït més les desigualtats són la política gràcies a les llistes cremallera, tot i que la presència femenina en les alcaldies continua sent molt baixa, i els llocs directius assalariats, consells d’administració d’empreses cotitzades i juntes de les entitats de la societat civil. També s’ha reduït la bretxa salarial per hora en els càrrecs directius. El resistent “sostre de vidre” es desplaça però no es trenca. La dificultat per compatibilitzar la carrera professional i la vida personal, la cultura patriarcal que caracteritza moltes organitzacions, la bretxa salarial encara existent, la manca de referents femenins, i les diferents formes de fer networking entre homes i dones, continuen sent factors que frenen la carrera professional de moltes dones.
“Equilibrem la balança”, campanya pel 8M
La presentació de l’estudi s’emmarca en la campanya “Equilibrem la balança”, una iniciativa impulsada per la institució que evidenciarà al llarg dels propers dies les desigualtats que encara pesen sobre les dones i l’excessiva lentitud dels avenços. A la landing de la campanya es podrà llegir i descarregar l’estudi complet www.equilibremlabalanca.cat. Per tal de fer més extensiva la iniciativa també s’han preparat una sèrie de continguts audiovisuals que fan pedagogia de les principals xifres de l’estudi i que es compartiran través de les xarxes socials de la Cambra (Linkedin, X i Instagram).
18 anys liderant l’estudi del paper de la dona en el món econòmic i empresarial
L’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE), impulsat per la Cambra, ha contribuït al llarg dels seus 18 anys de vida a analitzar i reflexionar sobre el paper de la dona en el món econòmic i empresarial, i a promoure projectes que ajudin a reduir la bretxa de gènere existent.
En la roda de premsa han participat la presidenta de l’Observatori Dona, Empresa i Economia, Silvia Bach, la presidenta d’honor, Anna Mercadé, i la directora, Carme Poveda.
L’estudi compta amb el suport deColonial SFL i la Fundación Ibercaja.
