El Vallès Oriental tanca el 2024 superant els 158.000 llocs de treball, una nova xifra històrica

La comarca acaba el quart trimestre de l’any amb 11.716 empreses, el que representa 52 comptes de cotització més que el trimestre anterior.

Vallès Oriental, 11 de febrer de 2025.- El Vallès Oriental va acabar el 2024 amb xifres històriques d’afiliacions a la Seguretat Social. Concretament, la comarca va superar els 158.000 llocs de treball a finals de desembre i es va situar en màxims històrics per a aquest mes des del 2008. Un resultat que confirma la bona tendència del mercat del treball a la comarca durant l’any.

Així s’extreu del darrer Informe trimestral del mercat del treball i teixit empresarial elaborat pel Gabinet d’Estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona i publicat per la Cambra de Comerç de Barcelona al Vallès Oriental, que analitza el comportament del teixit empresarial, els llocs de treball i l’afiliació segons residència padronal, així com el resum mensual de l’atur registrat a la comarca.  

Xifra d’empreses estable a les acaballes de l’any

El nombre d’empreses (comptes de cotització) a la comarca registra 11.716 a finals de desembre de 2024, un 0,1% menys respecte a l’any anterior (només 7 empreses menys). Aquesta evolució és oposada a la registrada pel conjunt de Catalunya (+0,3%). Tanmateix respecte al trimestre anterior es registra un augment del 0,4% (52 empreses més).

Per sectors, la xifra d’empreses ha minvat respecte a l’any anterior a la construcció i a la indústria (35 i 12 empreses menys,  respectivament) i ha augmentat una empresa a l’agricultura i 39 als serveis. Segons la grandària, el nombre d’empreses ha crescut a les empreses de 10 o més treballadors: un 1,2% entre les petites (de 10 a 49 treballadors), un 0,5% a les mitjanes (de 50 a 249 treballadors) i un 10,5% entre les grans empreses (de més de 249 treballadors). En canvi, entre les microempreses (fins a 9 treballadors) —que representen el 79,9% del total— el teixit empresarial ha disminuït en 35 empreses (-0,4%).

Rècord d’afiliacions a la comarca tot i créixer per sota de la mitjana catalana

El nombre total de llocs de treball (afiliacions a la Seguretat Social segons seu de l’empresa al règim general i al règim especial de treballadors autònoms) a la comarca ha augmentat un 2,0% el 31 de desembre de 2024 respecte a un any enrere, fins als 158.060, la xifra més elevada per a un mes de desembre des del 2008[1] (inici de la sèrie disponible). Aquest creixement és lleugerament menys intens al registrat pel conjunt de Catalunya (2,3%).

Segons el tipus de règim d’afiliació s’observa un creixement més intens entre els assalariats (2,1%) que entre els autònoms (1,4%), però menys intens al registrat al conjunt de Catalunya pel que fa al primer cas i molt similar en el segon cas (+2,5% assalariats i un +1,3% autònoms).

Per grans sectors econòmics, el nombre de llocs de treball ha augmentat un 3,0% als serveis i un 0,5% a la indústria, mentre que ha minvat un 1,1% a la construcció i un 1,4% a l’agricultura. Pel que fa a la grandària de l’empresa, i en la mateixa línia que l’evolució del teixit empresarial, el nombre d’assalariats només ha disminuït entre les microempreses (-0,9%), mentre que a la resta ha augmentat: un 2,1% a les empreses petites, un 1,0% a les mitjanes i un 7,8% a les grans.

Més de 194.800 persones afiliades segons residència padronal

Si s’atén a la residència padronal de l’afiliat, en lloc de la seu de l’empresa, els afiliats han augmentat un 1,8% a la comarca respecte a un any enrere, fins a les 194.820 persones a finals de desembre de 2024, la xifra més elevada per a un mes de desembre des del 2012 (inici de la sèrie disponible). L’evolució ha estat molt similar a la registrada al conjunt de Catalunya (2,0%).

Per sexe,  el creixement ha estat molt semblant: un 1,9% entre les dones i un 1,7% entre els homes (1,7%). Els afiliats registren un augment a tots els grans grups d’edat, a excepció de les persones d’entre 30 i 44 anys (-1,6%) per efectes demogràfics. Per nacionalitat, cal destacar el creixement relatiu del 7,0% entre els afiliats de nacionalitat estrangera —que representen el 10,1% del total—, enfront de l’1,3% dels afiliats de nacionalitat espanyola.

Si es comparen les afiliacions per seu social i per residència padronal, el nombre és superior en el segon cas (un 23% més). El motiu de la diferència és que molts treballadors residents al Vallès Oriental es traslladen a una comarca diferent per treballar.

El nombre d’aturats ha disminuït a tots els grans sectors econòmics

Pel que fa a les xifres d’atur, el desembre de 2024 tanca amb 18.591 persones aturades inscrites a les oficines de Treball de Catalunya a la comarca i esdevé el valor més baix per aquest mes des de 2007. Respecte a l’any anterior es registra una disminució del 4,8%, descens més intens al registrat al conjunt de Catalunya (-2,4%).

El nombre de persones aturades ha disminuït un 3,6% entre les dones i un 6,5% entre els homes. Per edat, l’atur ha disminuït entre a tots els trams analitzats, entre el 7,3% de les persones més joves (menors de 30 anys) i el 2,9% de les persones de 55 anys o més.

 El nombre d’aturats ha disminuït a tots els grans sectors econòmics. Destaca en termes absoluts la disminució de 526 aturats als serveis i en termes relatius el -9,1% a la indústria . Segons el tipus d’ocupació el nombre d’aturats només ha augmentat entre els professionals científics (set persones més, +0,6%), i a la resta ha disminuït en major o menor mesura. En termes absoluts, destaca la disminució entre les ocupacions elementals (-373 persones).

La taxa d’atur registral se situa en el 8,7% al desembre, la xifra més baixa per aquest mes des del desembre 2008, i una dècima per sota a la registrada al conjunt de Catalunya (8,8%).


[1] Cal tenir present que des de març de 2020 les dades són provisionals i que l’Idescat realitza la publicació i l’explotació estadística dels fitxers d’afiliacions i comptes de cotització de la Seguretat Social que rep de la Tresoreria General de la Seguretat Social. Abans d’aquesta data la publicació de les dades detallades estava a càrrec de l’Observatori de Treball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya. Per aquest motiu la comparativa de la sèrie històrica podria ser no totalment comparable en algunes variables i àmbits geogràfics.