El turisme és el motor principal i estructural de la connectivitat de Barcelona per via aèria i ha jugat un paper clau en la consolidació de rutes, l’increment de freqüències i la diversificació de mercats, que han permès situar l’aeroport de Barcelona com una de les principals portes d’entrada urbanes d’Europa. Ara, el gran repte és transformar aquesta fortalesa en més connexions intercontinentals directes, més estabilitat anual i més retorn econòmic, social i territorial per al conjunt de la ciutat, la destinació i Catalunya.
Aquesta és una de les principals conclusions de l’estudi Barcelona en el mapa global: connectivitat aèria, turisme i competitivitat de ciutat, elaborat per Gestió i Promoció Aeroportuària (GPA), el segon presentat en el marc de l’Observatori de l’Economia Urbana de la Cambra de Comerç de Barcelona, que analitza el grau de connectivitat aèria de Barcelona i identifica els efectes catalitzadors que l’expliquen i el complementen.
L’anàlisi situa la demanda turística com la principal base que ha fet possible l’actual connectivitat aèria de Barcelona i ha estat determinant per consolidar rutes, incrementar freqüències, diversificar mercats i fer possible una xarxa aèria més àmplia de la que correspondria a una ciutat basada únicament en la demanda local o empresarial. Així, l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona–El Prat ha assolit els 57,5 milions de passatgers el 2025, situant-se com una de les principals portes d’entrada del sud d’Europa i consolidant una trajectòria de creixement i internacionalització al llarg dels anys. En termes de seients (oferta) és el 3er aeroport d’Europa per davant moltes altres capitals.
L’estudi argumenta que els creuers constitueixen un actiu complementari dins d’aquest ecosistema de connectivitat: la combinació d’un aeroport internacional amb un port de creuers rellevant al Mediterrani genera un efecte de retroalimentació rellevant en la connectivitat internacional de la ciutat creant sinergies entre mobilitat marítima i aèria, especialment en alguns mercats intercontinentals. Al Port de Barcelona el 59% dels creueristes fan servir l’avió per iniciar el seu creuer i el 23% provenen de fora d’Europa amb una presència destacada de turistes dels EUA i del Canadà. L’estudi posa de manifest en aquest sentit que els creuers ofereixen un argument comercial addicional per promoure noves connexions aèries o reforçar les existents. Una relació especialment clara en mercats com EUA, Canadà i Austràlia. La relació de creuers i connectivitat aèria reforça la capacitat de Barcelona d’oferir una experiència intermodal eficient entre port i aeroport.
Segons l’estudi de creueristes de l’Observatori Turisme de Barcelona, el 5,5% dels creueristes van arribar al 2025 a Barcelona amb American Airlines, el 4% amb Delta i el 4% amb Continental, demostrant la importància del volum que el segment creuers aporta per garantir una bona connectivitat amb Amèrica del Nord. També els congressos internacionals, les fires i reunions professionals juguen un paper en el model de connectivitat. Barcelona és una ciutat líder en l’organització d’esdeveniments, una activitat que genera demanda d’alt valor, contribueix a la desestacionalització i reforça el posicionament de la ciutat com a capital de negocis, tecnologia, innovació i coneixement.
La cultura, on Barcelona disposa d’un ecosistema cultural amb actius reconeguts internacionalment, no és només qualitativa sinó també mesurable. Amb 11,6 milions de visitants als museus i 13,5 milions de visitants als llocs d’interès juntament als 3 milions d’espectadors, la cultura es mostra com a motor d’activitat urbana. Les grans ciutats culturals no només necessiten bons equipaments sinó també capacitat de connectar-se amb altres capitals per reforçar la competitivitat de les indústries culturals. L’estudi en aquest sentit fa esment en què amb una bona connectivitat Barcelona pot convertir els seus actius culturals en projecció global, activitat econòmica, innovació i lideratge urbà.
La connectivitat aèria és un node sistèmic clau que no solament facilita l’arribada de visitants a Barcelona sinó que funciona també una infraestructura relacional que connecta mercats, persones, talent i oportunitats d’inversió al territori, a més de projectar la cultura, potenciar l’economia del coneixement i la identitat empresarial de Barcelona al món.Tot plegat es tradueix en un impacte directe i estructural a l’economia: l’activitat associada a l’aeroport de Barcelona genera una facturació de 33.689 milions d’euros, un valor afegit de 16.399 milions d’euros de contribució al PIB català i prop de 218.000 llocs de treball (6,8% del PIB).
Barcelona és un cas singular, diferenciat amb Marsella, ciutat similar, però sense el nivell de connectivitat que presenta Barcelona, i de Palma de Mallorca, amb una forta connectivitat però pràcticament totalment turística. Barcelona combina el volum turístic, la previsibilitat de la indústria de creuers i de congressos, així com una forta demanda interna i un creixent viatger de negocis.
El repte: la capacitat de connectivitat intercontinental
El bon posicionament de Barcelona es reflecteix també en els rànquings internacionals. Barcelona té una potència de demanda extraordinària. A tall d’exemple, l’aeroport de Barcelona es troba entre els primers d’Europa per demanda de passatgers i la ciutat és ja la 5a d’Europa en trànsit origen-destinació i la 22a del món en aquest indicador.
Tot i aquesta fortalesa, l’aeroport té una assignatura pendent: el desenvolupament de la seva connectivitat intercontinental. Tot i el creixement de les rutes de llarg radi (ha passat de 17 destinacions el 2005 a 59 destinacions en l’actualitat), una part important dels passatgers amb origen o destinació Barcelona continua viatjant de manera indirecta a través d’altres aeroports. Aquesta connectivitat intercontinental ha viscut una transformació estructural durant els darrers vint anys: mentre en els anys 2000 Barcelona depenia dels hubs europeus per accedir als mercats globals avui existeix una xarxa internacional molt més diversa fins al punt que Barcelona és una porta d’entrada global amb una xarxa pròpia.
En concret, dels 9,6 milions de passatgers intercontinentals de l’aeroport de Barcelona el 2025 (MIDT, 2025), n’hi ha més de 5,3 milions amb origen o destinació Barcelona que viatgen de manera indirecta, fet que revela una demanda latent significativa que no s’està capturant plenament amb vols directes.
Aquesta situació és especialment rellevant en mercats com Àsia, Amèrica del Nord i alguns corredors de Llatinoamèrica. El repte, per tant, no és només créixer en nombre de passatgers, sinó convertir una part més gran de la demanda existent en rutes directes, més freqüències i operacions estables durant tot l’any. Així, una xarxa aèria més diversificada, amb més mercats, més motius de viatge i menys dependència de l’estacionalitat contribuiria a fer Barcelona menys vulnerable als canvis de cicle, a les crisis sectorials o a les oscil·lacions de determinats mercats emissors.
El turisme no és l’únic factor que alimenta la connectivitat
Més enllà del turisme, la connectivitat de Barcelona es basa en una combinació cada cop més diversa de factors que reforcen la seva competitivitat global, des de les comunitats internacionals residents a la ciutat, la recerca i el sector salut al dinamisme emprenedor i la captació d’inversió estrangera.
El passatger de negoci internacional és un segment estratègic per assegurar el retorn i alt valor afegit no només a la rendibilitat de les rutes sinó també al conjunt de la societat. La possibilitat de combinar un volum turístic amb la demanda corporativa catalana i estrangera és un actiu molt valuós. Aquest fet és especialment crític per les rutes de llarg radi.
En els darrers anys Barcelona aquesta connectivitat ha permès captar hubs tecnològics, centres de recerca, inversions extraordinàries en el sector de ciències de la salut i la vida, potenciar nous projectes industrials de ciutat. L’economia del coneixement és molt present a la ciutat també gràcies a les oportunitats de mobilitat que tenen les persones i que atreuen talent per les nostres necessitats. En definitiva, els ecosistemes econòmics i socials s’han intensificat i accelerat gràcies a les oportunitats generades.
Finalment, la càrrega aèria té un paper creixent. Barcelona disposa d’una base industrial, logística i exportadora rellevant. La càrrega transportada en avions de passatgers, especialment en rutes intercontinentals, contribueix a millorar la rendibilitat de les operacions i connecta la infraestructura aeroportuària amb la competitivitat exportadora del territori. Més de la meitat de la càrrega gestionada per l’aeroport (el 57%) es va transportar en rutes intercontinentals.
Com desenvolupar tot aquest potencial?
Les dades de l’estudi subratllen que la connectivitat aèria genera impactes que van molt més enllà del transport de passatgers. L’aeroport de Barcelona produeix efectes directes, indirectes, induïts i catalitzadors sobre el turisme, la inversió, el talent, el comerç exterior, els congressos, la càrrega, la localització empresarial, la cultura, les comunitats internacionals i la projecció exterior de la ciutat. Per a Barcelona, aquests efectes són especialment rellevants perquè mostren que l’aviació no només transporta persones, sinó que estructura oportunitats econòmiques, socials i urbanes.
Barcelona disposa d’una forta demanda internacional, una marca global consolidada, una oferta cultural de primer nivell, una economia urbana diversificada i una comunitat internacional creixent, factors que li atorguen una base sòlida. No obstant això, el repte clau serà transformar aquests actius en una connectivitat encara més eficient i competitiva, especialment en el llarg radi.
L’estratègia de futur hauria de prioritzar tres objectius. Primer, preservar i posar en valor el paper del turisme com a gran generador de demanda aèria internacional. Segon, reforçar les connexions intercontinentals en mercats on Barcelona ja té demanda latent, especialment Àsia, Amèrica del Nord i alguns mercats d’Amèrica Llatina. I tercer, integrar en el relat de promoció de rutes tots els actius que complementen el turisme: passatgers de negocis, salut, tecnologia, recerca, talent, comunitats internacionals i càrrega aèria. Una estratègia, doncs, que combini gestió del volum per mantenir les rutes, valor, desestacionalització, connexions intercontinentals i resiliència urbana.
Resum de les principals conclusions:
- La connectivitat aèria internacional de Barcelona s’explica per la força del turisme, determinant per consolidar rutes, incrementar freqüències, diversificar mercats més enllà del que li correspondria a una ciutat que depengués de la demanda local. Les aerolínies necessiten massa crítica per fer viables les rutes.
- La diversitat de mercats emissors, l’atractiu cultural, el turisme urbà, els creuers i la celebració de grans esdeveniments han contribuït a generar una demanda internacional sòlida.
- Malgrat el creixement de les rutes de llarg radi, una part important dels passatgers continua viatjant indirectament a través d’altres aeroports, especialment en mercats com Àsia, Amèrica del Nord i alguns corredors d’Amèrica Llatina.
- Barcelona competeix en demanda, però no converteix aquesta demanda en connectivitat directa.
- Els congressos i fires, les universitats, la recerca, la salut, la inversió estrangera i les comunitats de residents internacional generen fluxos de passatgers i contribueixen a diversificar la demanda aportant qualitat, despesa i menor dependència de l’estacionalitat.
- La combinació d’un gran aeroport internacional amb un port de creuers líder al Mediterrani genera una complementarietat singular. El port alimenta la demanda aèria, especialment en mercats intercontinentals reforçant Barcelona com a node de mobilitat internacional, especialment en EUA, Canadà, Austràlia i en un futur Àsia.
