La Cambra de Comerç de Barcelona obre les portes de La Llotja de Mar al públic per la Mercè. L’edifici es podrà visitar lliurement el 24 de setembre, dia central de la festa major, d’11h a 17h, amb l’objectiu d’apropar al públic un dels edificis més emblemàtics de la ciutat i amb més riquesa històrica i artística, amb més de 700 anys d’història, que ha estat testimoni de moments clau en l’evolució econòmica, cultural i institucional de Barcelona.
Els visitants podran accedir a l’edifici des de Pla de Palau i recórrer sales de la planta baixa i la planta noble com el Saló de Contractacions, el Saló Daurat i el Saló del Consolat de Mar. Aquests espais conformen el nucli gòtic i neoclàssic de l’edifici, amb un gran valor artístic, i curiositats com el primer fanal de gas de Barcelona, l’escultura de la Lucrècia, esculpida per Damià Campeny.
Sobre els espais que es podran visitar durant la jornada
La Llotja està formada per un conjunt d’edificis sobreposats amb diferents estils artístics. El cor de La Llotja de Mar és el Saló de Contractacions. Formada per tres naus separades per dues arcades de mig punt, la sala es va construir seguint l’estil gòtic civil català i durant segles va acollir les transaccions comercials que van convertir Barcelona en una gran potència mediterrània. Entre altres, el Saló de Contractacions va ser la seu de la Taula de Canvi, fundat a principis del segle XV i considerat el primer banc públic d’Europa, i va acollir la primera representació d’òpera de la Península l’any 1708.
El pati de La Llotja es va construir durant el segle XVIII i ocupa una part d’un gran jardí on antany hi havia plantats tarongers i llimoners, així com una torre defensiva i una capella, actualment desapareguts. Es tracta d’un espai ampli presidit per una font amb una escultura de Neptú i escultures a les seves quatre cantonades que representen els quatre continents: Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica.
L’accés a la planta noble es fa a través de l’Escala d’Honor, una de les parts més esplendoroses de la reforma neoclàssica de La Llotja de Mar que es va portar a terme durant el segle XVIII. Dues escultures, que representen el comerç i la indústria, donen la benvinguda a l’escala que condueix fins a l’escut de la Junta de Comerç, on s’hi pot apreciar l’expressió llatina Terra dabit merces undaque divitias, que es tradueix com: “La terra donarà mercaderies, i el mar, riqueses”.
A la planta noble es podrà accedir al Saló del Consolat de Mar, una de les institucions que van impulsar la construcció de La Llotja de Mar a l’edat mitjana. La sala compta està ricament decorada amb pintures murals i està presidida per un gran retrat d’Antoni de Capmany, qui va documentar la història del comerç marítim català i un dels personatges clau de la Il·lustració a Catalunya.
Recorrent els passadissos de la planta noble, on podran trobar el primer fanal de gas de Barcelona, una vitrina amb maquetes de vaixells que es van exposar a l’Exposició Universal de Barcelona de 1929 i l’escultura de la Lucrècia, els visitants arribaran al Saló Daurat. Bastit també durant la reforma neoclàssica del segle XVIII, és l’espai més majestuós de la planta noble de la Llotja. El disseny de l’estança està dominada per la tapisseria vermella, mentre que per als elements decoratius es va optar pel color daurat. El mobiliari i la decoració són originals d’una redecoració de principis del segle XX que es va encarregar a l’arquitecte modernista català Lluís Domènech i Muntaner.
Breu història de La Llotja de Mar
La Llotja de Mar és un dels edificis històrics més vinculats al desenvolupament econòmic, comercial i cultural de Catalunya. Situat al Pla de Palau, davant l’antic front marítim de la ciutat, La Llotja de Mar ha estat, durant segles, el centre neuràlgic de l’activitat mercantil catalana i testimoni directe dels grans canvis polítics, econòmics i socials del país.
Els orígens de la Llotja es remunten al segle XIV, en un moment en què Barcelona era una de les grans capitals comercials de la Mediterrània. Els mercaders barcelonins necessitaven un espai propi per reunir-se, negociar i formalitzar contractes i Pere III el Cerimoniós va autoritzar la construcció d’una llotja al barri de la Ribera. L’edifici, impulsat pel Consolat de Mar i el Consell de Cent, es va convertir en un símbol del poder i la prosperitat de l’estament mercantil de la ciutat.
Els segles posteriors La Llotja de Mar va viure un període d’esplendor fins a la Guerra de Successió, el 1714, quan les tropes borbòniques van ocupar completament La Llotja i la van convertir en caserna militar, iniciant una etapa de decadència. La recuperació va arribar a partir de 1758 de la mà de la Reial Junta Particular de Comerç, que es va fer amb el control de La Llotja i, veient el mal estat en què es trobava, va impulsar una ambiciosa reforma de l’edifici. La Junta de Comerç va convertir l’edifici en el gran centre impulsor de la modernització econòmica, industrial, científica i artística de Catalunya. Alhora, La Llotja es va convertir en escenari de moltes de les activitats de la reialesa.
La Llotja de Mar va ser protagonista d’alguns esdeveniments de l’agitada vida política catalana i espanyola del segle XIX. Des de la terrassa de l’edifici es van proclamar la Constitució liberal de 1820, l’Estatut Reial de l’any 1834 i la Constitució de 1836. Durant la revolució de 1868, la gloriosa, La Llotja va ser ocupada pel poble revoltat, que va ocasionar nombroses destrosses. I el 1885, personalitats capdavanteres del país hi van discutir i aprovar la Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña, més coneguda com a Memorial de greuges.
Actualment és la seu corporativa de la Cambra de Comerç de Barcelona.
