El teixit econòmic i empresarial català valora molt positivament els avenços del Govern sobre l’ampliació de l’Aeroport del Prat

L’ampliació de l’aeroport, altament reivindicada des del teixit empresarial de Catalunya, afavorirà l’obertura de noves connexions de llarg radi i el reforç de les existents.

Barcelona, 10 de juny de 2025. Davant la proposta recent del Govern de la Generalitat sobre l’ampliació de l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat, les institucions de la societat civil i empresarial  (Cambra de Comerç de Barcelona, Pimec, RACC, Cercle d’Economia, Barcelona Global, FemCat, Col·legi d’Economistes i Fira de Barcelona) valoren positivament el projecte anunciat per l’executiu català i el consideren necessari i estratègic per millorar la competitivitat de l’economia i convertir Barcelona en un node de connexions intercontinentals. Així mateix, valoren de manera positiva els avenços tècnics i ambientals presentats, però posen de relleu la necessitat de garantir una governança compartida i una visió global per a tot el sistema aeroportuari català.

L’ampliació de l’aeroport, altament reivindicada des del teixit empresarial de Catalunya, afavorirà l’obertura de noves connexions de llarg radi i el reforç de les existents. Millorar la connexió de Barcelona amb altres països tindrà un impacte positiu no només per atreure perfils de viatgers associats al món dels negocis, sinó que també estimularà l’intercanvi comercial i la inversió internacional sobre Catalunya, especialment de destinacions estratègiques que encara no tenen connexió directa amb Barcelona o que tenen potencial de creixement, com el Japó i la Xina, així com Amèrica. Això es traduiria en el desenvolupament de les rutes que ens connecten amb mercats llunyans però també desestacionalitzar el tràfic amb mes freqüències durant tot l’any.

Aquest projecte també suposarà una oportunitat per impulsar les exportacions catalanes a través de la càrrega aèria i consolidar la ciutat com a node logístic multimodal de referència al món. L’Aeroport de Barcelona va tancar l’any 2024 gestionant gairebé 182.000 tones de càrrega aèria de mercaderies, un 16,1% més respecte a l’any anterior i un 2,8% més que el 2019, abans de la pandèmia, la major part de la qual va ser transportada mitjançant vols de llarg radi. Finalment, la millora de les connexions de llarg radi que facilitarà l’ampliació de l’aeroport reforçarà el paper de Barcelona com a capital internacional de fires i congressos.

Les organitzacions celebren que la proposta permeti recuperar la capacitat per a vols intercontinentals, amb 90 operacions per hora, i que presenti una configuració que redueix l’impacte ambiental, protegeix la llacuna de la Ricarda i minimitza les molèsties acústiques sobre Gavà i Castelldefels. A més, es considera positiva la voluntat d’alinear-se amb els objectius de descarbonització (NET ZERO 2030) i de crear un Fons Ambiental i una Anella Verda al voltant del Delta del Llobregat.

No obstant això, les organitzacions mostren cautela i estan pendent de conèixer els detalls tècnics complets del projecte, especialment pel que fa a l’encaix amb el desenvolupament del Port de Barcelona i amb la xarxa viària i ferroviària. L’àrea aeroportuària i portuària constitueixen un ecosistema logístic i econòmic estratègic per al país, i qualsevol proposta d’ampliació ha d’assegurar-ne la plena compatibilitat operativa i urbanística.

L’ampliació de l’aeroport suposa el primer pas cap a un nou model aeroportuari català. Per aquest motiu, les institucions refermen la seva proposta de constituir una comissió de consens i governança mancomunada, amb representació de totes les administracions (estatal, autonòmica i local) i de les organitzacions empresarials més representatives del país, per garantir una planificació i gestió eficients, transparents i alineades amb l’interès general.

En aquest sentit, defensen que l’aeroport del Prat no pot entendre’s com una infraestructura aïllada, sinó com a nucli central d’un sistema aeroportuari integral i integrat per a Catalunya, que inclogui els aeroports de Girona, Reus, Lleida-Alguaire i Sabadell, amb especialitzacions funcionals i una visió coordinada de l’espai aeri català. Les organitzacions es posen a disposició de les institucions per col·laborar en el desenvolupament d’una infraestructura estratègica, sostenible i concertada al servei de la competitivitat empresarial i de la cohesió territorial.