L’economia catalana registrarà un creixement sòlid el 2022 (4,3%, tres dècimes més del previst al juliol), segons es recull a l’Informe de conjuntura catalana del tercer trimestre de 2022, elaborat per l’equip d’AQR-Lab de la UB i la Cambra de Comerç de Barcelona.
Tal com es resumeix a la nota de premsa, els principals factors de suport a l’activitat durant el 2022 són tres: l’elevada creació d’ocupació (fet que està contribuint a sostenir el creixement del consum de les llars malgrat el descens dels salaris reals), la forta recuperació del turisme estranger i el dinamisme de les exportacions de béns. Tot i això, cal destacar que el comportament del consum privat va per barris: mentre que l’evolució del consum en serveis d’oci, hoteleria i restauració és molt positiu, el comerç de béns al detall està estancat el 2022.
Malgrat l’elevat dinamisme del mercat de treball, l’afiliació a la Seguretat Social comença a donar alguns senyals d’alentiment. En aquest sentit, les expectatives de l’empresariat català preveuen una lleu reducció de l’ocupació per al quart trimestre de 2022 en comparació amb el trimestre anterior. Per tant, es preveu que el menor ritme de creació d’ocupació -i l’elevada persistència de l’augment dels preus- provoqui una moderació gradual del consum privat els trimestres vinents.
La principal causa que explica l’erosió de les expectatives d’ocupació (i de la marxa dels negocis) del teixit productiu és la persistència més gran de la inflació, un fet que està provocant un augment més agressiu del previst dels tipus d’interès per part del BCE. Aquest canvi de rumb de la política monetària té com a objectiu fonamental contenir l’augment dels preus, però a curt termini l’activitat econòmica se’n ressentirà. En aquest sentit, es preveu un menor creixement del consum de les llars i de la inversió privada (per l’augment dels costos de finançament) l’any 2023, així com un augment més moderat del turisme estranger i les exportacions de béns (a causa de l’empitjorament de les perspectives econòmiques mundials).
Malgrat que les perspectives a curt termini de l’economia catalana no són positives, hi ha motius per ser més optimistes a partir de la segona meitat del 2023. En concret, a hores d’ara Catalunya no es troba immersa en una espiral entre preus i salaris (l’augment dels salaris nominals és molt inferior a l’augment dels preus) i les expectatives d’inflació a mitjà termini continuen ancorades amb l’objectiu del BCE (2%).
Per tant, malgrat els costos que estan assumint actualment els agents econòmics (reducció de la capacitat adquisitiva de les llars i compressió dels marges empresarials), l’augment dels preus hauria de ser més contingut un cop superats els xocs d’oferta (crisi energètica i augment de les matèries primeres). Així, segons l’Enquesta de Clima Empresarial, el percentatge d’empreses catalanes que sosté que augmentarà els seus preus el proper trimestre s’està moderant, un fet que podria indicar que Catalunya va assolir el nivell màxim d’inflació el segon trimestre de 2022.
Fruit de tot això, la Cambra i AQR, hem revisat a la baixa les previsions per a l’economia catalana fins a l’1,6% el 2023 (un punt percentual menys que al mes de juliol). El motius essencials que expliquen aquesta revisió és el debilitament del consum real de les famílies i la inversió els pròxims trimestres, a causa d’un escenari més restrictiu de la política monetària.
Pel costat de l’oferta, es preveu que la indústria (especialment l’electrointensiva) i la construcció siguin els sectors que més pateixin les conseqüències de la crisi energètica. Així, per al 2023 s’ha revisat a la baixa el creixement de la indústria fins a l’1,2% (1,7 punts percentuals menys que fa tres mesos) i fins al 0,6% (tres dècimes menys) a la construcció.
En conclusió, el 2023 serà un any complicat per a l’economia catalana, però es preveu que la moderació de la inflació al llarg de l’any permeti reduir la pressió sobre els bancs centrals, un fet que podria provocar un nou gir del cicle econòmic.
Jaume Martí, economista de la Cambra de Barcelona.
