1,8 bilions d’euros o cosa que és equivalent a 7,6 vegades el PIB de Catalunya. És l’import total del pressupost pluriennal de la Unió Europea que es destinarà a impulsar la recuperació econòmica dels seus estats membres. Aquesta mobilització de recursos suposa un abans i un després en el transcurs històric de la UE, no només per la situació extraordinària sanitària derivada de la Covid-19, sinó per la magnitud de la resposta. Es tracta d’un acord comú que, per primera vegada a la història, autoritza que la Comissió Europea s’endeuti en els mercats internacionals per aconseguir la reactivació de l’economia europea.
Per no perdre’s en el mar de xifres d’aquestes mesures, cal entendre la diferència entre el Marc Financer Pluriennal del 2021-2027 (MFP) i el mecanisme Next Generation EU. Per una banda, el MFP, que té un fons de 1,07 bilions d’euros, és el pressupost a llarg termini que transforma en termes financers les prioritats de la UE cada 7 anys. Actualment i en addició a aquest marc, s’ha definit la creació del mecanisme Next Generation EU, que compta amb 750.000 milions d’euros per contribuir a la reactivació i transformació de l’economia europea; i vol aconseguir que l’Europa postpandèmia sigui més ecològica, digital, resilient i preparada per afrontar els reptes d’avui i els futurs.
Què són els fons Next Generation EU?
Per tal de finançar el mecanisme Next Generation EU, la Comissió Europea s’endeutarà als mercats internacionals. La gran majoria dels recursos (672,5 MM €) aniran destinats al Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), la resta dels recursos es repartiran entre programes com React-EU, Rural Development, Just Transition Fund, Invest EU, entre d’altres.
Aquests fons, que s’articularan entre préstecs i subvencions en parts iguals, seran gestionats pels diferents estats membres, els quals han presentat abans d’aquest 30 d’abril els seus plans de recuperació transformació i resiliència. Un cop els projectes siguin validats i aprovats per la Comissió Europea (això pot tenir una durada d’uns dos mesos màxim) i el Consell Europeu, els estats membres començaran a rebre les primeres transferències per portar a terme els plans.
Els diferents plans nacionals seran la guia per l’execució dels Next Generation EU. Cada estat membre disposa d’una preassignació dels seus recursos, que varia en funció de l’impacte de la pandèmia en l’economia del país i del seu pes tant poblacional com econòmic. En el cas d’Espanya, s’han preassignat al voltant d’uns 140.000 milions d’euros que s’hauran de gestionar durant els pròxims 6 anys (2021-2026).
I què en farem amb tots aquests fons?
La gestió d’aquests fons estarà en mans dels estats membres, però sota la vigilància i control de les institucions europees. Tenint en compte que els estats gasten i la CE paga i s’endeuta, sembla raonable que s’estableixin mesures de control per assegurar que els fons es destinin a fer l’economia europea més verda i digital.
En aquest sentit, la CE ha marcat les línies sobre com han de ser els plans nacionals de reactivació:
- Han d’estar alineats amb les prioritats de la UE de creació d’ocupació, creixement econòmic i millora de la resiliència.
- Han de treballar sobre els reptes específics de cada país subratllats en les recomanacions semestrals que fa la UE.
- Han d’encarar la transició ecològica i contribuir-hi amb un mínim del 37% dels fons i apostar per la transformació digital amb una assignació mínima del 20%.
La Comissió Europea s’endeuta, però paga
La crisi financera de 2008 i la posterior crisi del deute sobirà als països perifèrics de la UE va assentar les bases de la idea dels Eurobons, una eina que permetia socialitzar el deute públic dels diferents estats membres de la UE. Però, la negativa de països com Alemanya, Països Baixos o Àustria va frenar aquesta iniciativa.
Tot i que no podem parlar d’Eurobons, l’anunci de la capacitat de la CE per endeutar-se i per tirar endavant el mecanisme de recuperació il·lustra un gran pas cap endavant. Sens dubte, la Comissió estarà molt pendent de com es gestionen aquests recursos. Uns recursos prestats en nom de tots i que s’hauran de tornar entre tots, també les nostres properes generacions. El temps dirà si estem en l’avantsala dels Eurobons, però de moment només tenim una cosa clara: a situacions excepcionals, respostes excepcionals.
*Totes les xifres són imports en € a preus 2018.
Autor: Project Manager de Projectes Europeus i Innovació de la Cambra de Barcelona, Víctor Soria.
