Al 4YFN, dins del Mobile World Congress, gran part de la conversa gira al voltant de startups, tecnologia i el futur de la innovació. Tanmateix, hi ha una dimensió igualment rellevant que sovint queda en segon pla: el paper de les persones que impulsen la innovació des de dins de les grans organitzacions.
Aquest any, en el decurs del congrés hem pogut aprofundir en com innoven realment les corporacions al nostre territori i quins reptes afronten quan volen transformar-se des de dins a través de dos espais de debat moderats per la Cambra de Comerç de Barcelona.
Ambdues sessions van reunir professionals que treballen diàriament en processos d’innovació dins d’organitzacions de referència. Tot plegat va permetre compartir experiències reals, posar en comú reptes comuns i reflexionar sobre com es pot avançar cap a models d’innovació més efectius.
Celebrades als stands de Mobile World Capital i Cuatrecasas, els debats van comptar amb la participació de representants d’Ibercaja, SEAT, Inclimo Climate Tech Fund, Transports Metropolitans de Barcelona, CELSA Group, Cofidis, ERIA i Naturgy.
Què vol dir innovar dins d’una corporació avui?
Aquesta ha estat una de les preguntes que ha generat més debat. Per abordar-la es van reunir perfils de sectors molt diversos, com la banca, l’automoció, la mobilitat pública, el venture capital, la indústria, l’energia o el fintech.
Malgrat la diversitat de contextos, va quedar clar que molts dels reptes que afronten aquestes organitzacions són sorprenentment similars. Durant les converses van emergir preguntes que no sempre es plantegen en públic, però que són clau per entendre com funciona la innovació corporativa en la pràctica. Aquestes preguntes, a vegades incòmodes, van permetre obrir una conversa honesta sobre els límits i les oportunitats de la innovació corporativa.
- Quins elements necessita un model d’innovació corporativa perquè funcioni realment?
- Què fa que un projecte pilot arribi a escalar dins d’una organització?
- En quins casos la innovació oberta genera resultats i quan es queda només en discurs?
- Què ha de demostrar una startup perquè una gran empresa aposti per ella de manera decidida?
Així mateix, un dels grans consensos de les dues sessions va ser clar: la innovació no es produeix per voluntat declarada, sinó perquè existeixen les condicions adequades. Entre els elements imprescindibles, els participants van destacar equips dedicats a innovació, pressupost estructural en lloc de puntual, i els sponsors interns. Aquest últim element, molt repetit en la conversa, juga un paper molt important. I és que sense aquests ambaixadors interns, persones dins de l’organització que creuen en els projectes, molts d’aquests no sobreviurien.
La simbiosi entre corporacions i startups: el repte del ritme
Un altre dels temes recurrents al debat va ser el contrast natural de ritmes entre corporacions i startups, dos mons que poden col·laborar activament amb l’anomenada “innovació oberta”. Les startups operen en entorns on la velocitat i l’experimentació són essencials. Les corporacions, en canvi, han de gestionar el risc, validar processos i garantir l’estabilitat de les seves operacions.
Aquest contrast es reflecteix en diferents formes de treballar: les startups iteren ràpidament, les corporacions necessiten processos de validació; les startups experimenten constantment, les corporacions han de protegir la seva activitat principal. Trobar un equilibri entre aquests dos models és un dels grans reptes de la innovació oberta. En molts casos, el repte no és tecnològic, sinó organitzatiu: la capacitat de les empreses per absorbir i integrar noves solucions.
La cultura de la innovació, un procés continu
Les converses també van posar de manifest la importància de la cultura organitzativa. Fins i tot en empreses que fa anys que treballen la innovació, poden persistir resistències internes o dinàmiques que dificulten la transformació. En aquest context, la innovació no entra a les organitzacions només a través dels projectes, sinó a través de les persones.
Activar el talent intern, promoure l’intraemprenedoria, implicar els equips i crear espais on experimentar sigui possible continua sent un dels principals reptes per a moltes organitzacions.
Aprendre també del que no funciona
Finalment, un dels moments més enriquidors de les sessions va ser quan els participants van compartir aprenentatges derivats de projectes que no han prosperat. Els exemples són diversos, des de pilots que no arriben a escalar, iniciatives que es frenen en determinades fases o idees que, tot i semblar prometedores sobre el paper, no troben encaix dins de l’organització.
Compartir aquestes experiències és especialment valuós perquè permet generar aprenentatge col·lectiu i contribuir a l’evolució de l’ecosistema d’innovació.
