La Cambra de Barcelona actualitza els Indicadors de Progrés i Benestar (IPB), un recull seleccionat d’indicadors sobre l’evolució de l’economia catalana que permet obtenir una visió holística del progrés econòmic i social. Addicionalment, analitza de forma monogràfica un dels àmbits més rellevants de la sostenibilitat social d’una economia: l’equitat entre generacions.
La bretxa salarial dels joves es va ampliar a Catalunya a partir de la crisi del 2008 i només s’ha reduït de forma parcial durant la fase de recuperació econòmica.
La bretxa salarial juvenil, entesa com la ràtio entre el salari brut mitjà del total d’assalariats respecte al salari brut mitjà dels joves, ha augmentat de forma estructural a Catalunya. En concret, si bé el salari del total d’assalariats era un 56,6% superior al dels joves entre 16 i 24 anys l’any 2004, el salari mitjà duplicava al d’aquest grup d’edat l’any 2020. La mateixa tendència de fons s’observa per al grup entre 25 i 34 anys (un segment d’edat més representatiu de la problemàtica a què s’enfronta la joventut en el mercat laboral, atès que els menors de 25 anys sovint compaginen voluntàriament els estudis amb feines a temps parcial o temporal). Així, si bé el salari mitjà del conjunt d’assalariats era un 9,4% superior al dels joves de 25-34 anys, durant el període posterior a l’esclat de la bombolla immobiliària la bretxa es va ampliar fins al 26% (any 2013), reduint-se només parcialment durant la fase de recuperació fins al 21,3% el 2020.
L’augment estructural de la desigualtat econòmica entre les persones joves i els adults és un fenomen que també es veu als països del nostre entorn o és una característica més específica del nostre mercat laboral?
La resposta és que l’augment de la bretxa salarial juvenil a la UE-5 (Alemanya, França, Itàlia, Països Baixos i Bèlgica) també es va ampliar els anys posteriors a la crisi del 2008, però aquest fenomen va ser transitori, atès que l’any 2018 la bretxa salarial dels joves se situava en nivells inferiors als previs de la bombolla immobiliària.
L’increment estructural de la bretxa salarial juvenil a Catalunya s’explica per un augment de la precarietat de les condicions laborals, fenomen que perjudica amb major intensitat als joves.
Un indicador que permet capturar l’empitjorament de les condicions del mercat de treball és la taxa d’assalariats amb contractes a temps parcial. El principal missatge a destacar és que el diferencial entre el percentatge d’assalariats joves a temps parcial respecte als adults s’ha més que quadruplicat entre l’any 2000 (3,8 p.p.) i el 2021 (16,7 p.p.). Aquest fenomen ha ampliat el diferencial en el nombre d’hores treballades entre ambdós col·lectius, contribuint a la polarització dels salaris entre joves i adults.
El percentatge de persones joves que abandonen de forma prematura la seva formació disminueix de forma gradual a Catalunya, tot i que encara és superior al nucli europeu.
Un factor que podria explicar l’augment estructural de la bretxa salarial juvenil seria la pitjor qualificació dels joves enfront de les cohorts adultes actives en el mercat de treball. No ha estat així perquè taxa d’abandonament prematur dels estudis entre la població dels 18 als 24 anys ha seguit una tendència decreixent a Catalunya, alhora que el percentatge de persones joves (25-34 anys) amb estudis terciaris ha augmentat de forma progressiva. Per tant, el descens relatiu del salari mitjà dels joves no s’explica per un empitjorament gradual en la qualificació formal d’aquest col·lectiu, sinó per un desajust entre la formació dels joves i les necessitats de perfils laborals que requereix el teixit productiu.
L’augment de les diferències salarials entre generacions dificulta desproporcionadament l’accés dels joves a l’habitatge.
Les implicacions negatives de l’augment de la bretxa salarial dels joves són diverses. Una de les més evidents és que dificulta amb major intensitat l’accés de les persones joves a l’habitatge. Així, la proporció que suposa el preu del lloguer mitjà respecte al salari net dels joves a Catalunya en comparació amb el conjunt dels assalariats s’ha ampliat a partir de la crisi immobiliària, una tendència que també s’observa en el cas de la compravenda d’habitatge. De retruc, aquest fenomen accentua l’augment de la polarització dels ingressos entre generacions, atès que el percentatge de joves que cobren un lloguer és inferior al dels adults.
Jaume Martí, economista del Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Barcelona
