El mercat del treball de l’Anoia ha evolucionat positivament durant el tercer trimestre de l’any, període en el qual la comarca ha assolit la segona xifra més elevada de llocs de treball des de desembre del 2008 i la millor dada d’afiliació segons residència padronal per a un mes de setembre des del 2012. Paral·lelament, la xifra d’empreses ha experimentat un creixement anual més moderat i l’atur, tot i que el nombre ha disminuït en comparació a l’any anterior, el ritme de descens ha estat el menys intens des del juny del 2021.
Aquestes són les principals conclusions que es desprenen de l’Informe trimestral del teixit empresarial i mercat del treball a l’Anoia elaborat pel Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Barcelona i que a partir d’aquest trimestre incorpora una infografia amb les principals dades econòmiques que recull la publicació.
La construcció, únic gran sector que decreix en xifra d’empreses
El nombre d’empreses (comptes de cotització) a l’Anoia ha augmentat un 0,3% a finals de setembre del 2022 respecte a un any enrere, fins a les 3.056 empreses, una evolució lleugerament menys intensa que la del conjunt de Catalunya (0,9%). Tanmateix, respecte al trimestre anterior s’han perdut 25 comptes de cotització (-0,8%).
Per sectors, el teixit empresarial ha augmentat en termes interanuals a l’agricultura, els serveis i a la indústria (6,3%, 0,6% i 0,4% respectivament) mentre que a la construcció el nombre d’empreses ha disminuït un 2,2%.
Segons la grandària, el nombre d’empreses s’ha mantingut a les empreses fins als 9 treballadors i a les de 10 a 49 treballadors, ha augmentat entre les empreses de 50 a 249 treballadors (+15,9%) i ha disminuït entre les de 250 i més treballadors (-12,5%).
L’Anoia supera els 36.000 llocs de treball durant el tercer trimestre
El nombre total de llocs de treball (afiliacions a la Seguretat Social segons seu de l’empresa al règim general i al règim especial de treballadors autònoms) a la comarca ha augmentat un 3,9% respecte a un any enrere fins als 36.060, la segona xifra més elevada des de desembre del 2008[1], només per darrere de la del trimestre anterior. Aquest creixement és més intens que el registrat pel conjunt de Catalunya (3,6%).
Segons el tipus de règim d’afiliació s’observa un creixement més notable entre els assalariats/es (5,0%) que entre els autònoms/es (0,3%). Per grans sectors econòmics, el nombre d’autònoms/es només ha crescut respecte a l’any anterior a la construcció (3,0%), mentre que als serveis s’ha mantingut (0,3%) i al sector primari i a la indústria ha disminuït (-2,4% i -1,1%, respectivament). El nombre d’assalariats/es ha augmentat el 5,5% als serveis i el 3,8% a la indústria, mentre que a la construcció i a l’agricultura ha disminuït (el -3,1% i el -4,3%, respectivament).
Pel que fa a la grandària de l’empresa, els assalariats/es han crescut a 3 dels 4 segments analitzats respecte a un any enrere, però amb diferents intensitats: un 1,5% entre les empreses de fins a 9 treballadors (microempreses), un 0,8% entre les empreses de 10 a 49 treballadors (empreses petites), un 19,4% a les de 50 a 249 treballadors (empreses mitjanes). En canvi, a les de 250 treballadors o més (empreses grans) ha minvat un 1,2%.
Xifra històrica d’afiliació segons residència padronal al tercer trimestre
Si s’atén a la residència padronal de l’afiliat, els afiliats/es a l’Anoia han augmentat un 3,0% respecte a un any enrere fins a les 52.586 persones a finals de setembre del 2022, la xifra més elevada per aquest mes des del 2012 (inici de la sèrie disponible). Tanmateix, es tracta del creixement menys intens des del març del 2021.
El creixement ha estat més notable entre les dones (3,9%) que entre els homes (2,3%). Els afiliats registren un augment a tots els grans grups d’edat, a excepció de les persones compreses entre els 30 i 44 anys (-1,7%). Per nacionalitat, el creixement relatiu d’afiliats de nacionalitat estrangera —el 8,4% del total— ha estat més elevat que els de nacionalitat espanyola, un 8,7% i un 2,5%, respectivament.
Si es comparen les afiliacions segons seu social i per residència padronal, el nombre és bastant superior en el segon cas (un 46% més). El motiu de la diferència és que molts treballadors/es residents a l’Anoia es traslladen a una comarca diferent per treballar. Concretament, segons dades de l’estudi prop de 16.000 anoiencs/es s’han de desplaçar fora de la comarca.
Descens més notable de l’atur interanual que al conjunt de Catalunya
El nombre de persones aturades registrades a les oficines de Treball ha estat de 6.828 a finals de setembre, un 0,5% més que el mes anterior, però la xifra més baixa de persones aturades comptabilitzades en un mes de setembre des del 2007. En termes interanuals, l’atur disminueix un 7,9%, el descens menys intens des del juny del 2021, però més notable al registrat al conjunt de Catalunya (-6,4%).
La disminució anual és més notable entre els homes (-9,7%) que entre les dones (-6,7%). La reducció de l’atur per trams d’edat ha estat més intensa en el grup d’edats de 30 a 44 anys (-11,9%) i de 45 a 54 anys (-10,2%), i menys entre les persones de 55 anys o més (-4,2%) i entre els joves menors de 30 anys (-3,6%). Finalment, l’atur disminueix a tots els tipus d’ocupació —destaca la disminució absoluta entre les ocupacions elementals (-178 persones)– excepte entre els directors i gerents (+31,1%, 14 persones més).
L’estimació de la taxa d’atur registral se situa en l’11,5% el setembre, la xifra més baixa per aquest mes des de 2008, però tres dècimes més elevada que la del trimestre anterior (11,2%) i gairebé dos punts percentuals per sobre la registrada al conjunt de Catalunya (9,6%).
[1] Cal tenir present que des de desembre del 2020 les dades són provisionals i que l’Idescat realitza la publicació i l’explotació estadística dels fitxers d’afiliacions i comptes de cotització de la Seguretat Social que rep de la Tresoreria General de la Seguretat Social. Abans d’aquesta data la publicació de les dades detallades estava a càrrec de l’Observatori de Treball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya. Per aquest motiu la comparativa de la sèrie històrica podria ser no totalment comparable en algunes variables i àmbits geogràfics.