La Cambra de Barcelona alerta que la licitació de les freqüències de banda de 700 MHz, essencials per al desplegament de les xarxes 5G en interiors d’edificis i àmplies zones del territori durant els pròxims anys, estableixen obligacions de cobertura clarament insuficients per garantir uns distribució de la 5G cohesionada al territori català, atès que centren el desplegament en els nuclis de població i infraestructures amb més usuaris potencials, i per tant, amb més interès econòmic per als operadors.
El Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital iniciarà el proper 21 de juliol el procés de subhasta de les freqüències radioelèctriques de la banda de 700 MHz. Es licitaran un total de 7 blocs de forma independent, tot i que només els primers 4 comptaran amb obligacions de cobertura.
Pel que fa a nivell municipal, els blocs 1 a 4 de concessions incorporen a les seves clàusules que els operadors dotin de cobertura a tots els municipis de més de 50.000 habitants abans del 30 de juny del 2025. Així mateix, el primer bloc a licitar, amb un preu de sortida de 270 M€ (el més interessant pels grans operadors) també obliga a fer que la xarxa arribi als municipis de més de 20.000 habitants en el mateix termini. En total es tracta de 67 municipis, els quals tan sols representen un 7,1% dels 947 municipis de Catalunya, tot i la importància del seu pes demogràfic.
Si es fa una anàlisi de detall, s’adverteix que les obligacions de cobertura es concentren a la província de Barcelona. De fet, pel bloc 1 només 8 municipis es troben a la província de Girona, 1 a Lleida (la mateixa capital) i 10 a Tarragona. Més preocupant és la situació pels blocs 2, 3 i 4, pels quals només 4 municipis inclosos queden fora de Barcelona (les altres tres capitals de província i Reus).
Malgrat aquest evident biaix territorial en la definició de les obligacions de cobertura, la Cambra de Barcelona veu amb bons ulls l’abaratiment del 15% en els preus de sortida de les freqüències, ja que disminueix els costos de desplegament de la xarxa 5G i la prestació dels serveis vinculats, i facilita que els operadors continuïn invertint en la millora de les xarxes de telecomunicacions.
Infraestructures i petits operadors exclosos
La licitació dels blocs 1,2,3 i 4 de les freqüències de banda de 700 MHz només preveu que la xarxa de telecomunicacions arribi als aeroports de Barcelona, i Girona, al Port de Barcelona i a tres estacions de ferrocarril d’Alta Velocitat. Són ignorades, doncs, altres infraestructures de vital importància com els aeroports de Reus, Sabadell i Lleida – Alguaire, el Port de Tarragona, els ports comercials de la Generalitat (Palamós, Sant Carles de la Ràpita o Vilanova, entre d’altres) l’estació d’Alta Velocitat del Camp de Tarragona i la futura Estació de la Sagrera (per la qual es preveu que comencin a circular els trens d’Alta Velocitat l’any 2023).
Sobta també que les xarxes de ferrocarril, tant de passatgers com de mercaderies, en aquestes bandes de freqüència quedin fora dels mínims obligatoris de distribució de xarxa que introdueix el plec de la subhasta. Tenint en compte que les administracions estan fent esforços significatius per a mitigar els efectes del canvi climàtic i que el ferrocarril juga un rol fonamental en la reducció de les emissions, és fonamental accelerar l’arribada del 5G a aquest mode de transport per potenciar el seu ús i incrementar-ne la quota modal.
Respecte a la xarxa viària, les condicions de la subhasta només es focalitza en 10 vies d’alta capacitat (autopistes i autovies) i 5 carreteres nacionals, deixant de banda totes les carreteres d’àmbit provincial i comarcal que vertebren el conjunt del territori de Catalunya. Des de la Cambra de Barcelona considerem que la cobertura de la banda de 700 MHz també hauria d’arribar a aquests tipus de vies per garantir un accés més equilibrat des de tots els punts de Catalunya.
Finalment, atès que les llicències corresponents als diversos blocs de freqüències que sortiran a concessió fixen cobertura geogràfica estatal, això pot suposar una barrera a la licitació per als operadors més petits per la seva menor capacitat d’inversió. El fet que no s’hagi contemplat la partició d’aquests blocs en regions més petites, a la pràctica, fa que només els grans operadors de telefonia d’àmbit estatal puguin concórrer a la subhasta amb possibilitats reals d’obtenir una llicència.
A més a més, les clàusules administratives que regulen la subhasta han suprimit la menció explícita a l’obligació de facilitar l’accés a tercers mitjançant el lloguer de la xarxa, la qual cosa permetria l’entrada d’operadors sense la concessió, generant més competència i, a conseqüència, augmentaria potencialment l’arribada de nous serveis 5G que beneficiarien al conjunt de la societat i l’economia.
A favor del desplegament de xarxes privades de 5G
La Cambra de Comerç de Barcelona recolza la creació de xarxes privades de 5G dins dels recintes industrials i els nodes de la xarxa de transport de passatgers i mercaderies (ports, aeroports, estacions de ferrocarrils i metro i centrals intermodals, entre d’altres), seguint l’exemple d’altres països europeus com Alemanya, que a la vegada també puguin estar connectades a les xarxes globals.
Tenint en compte els beneficis de la tecnologia 5G per millorar la competitivitat, l’eficiència dels processos i ajudar a desenvolupar nous serveis i productes en les empreses, la Cambra veu necessari que es reservi un espectre d’altes freqüències per a aquestes aplicacions, que no surti a subhasta i que el seu ús estigui sigui autoritzat mitjançant llicències administratives.
Paral·lelament, i considerant que el desplegament de la xarxa 5G comportarà la instal·lació d’un nombre creixent d’estacions base, moltes de les quals poden estar en façanes o mobiliari urbà és necessari un marc regulador per a la instal·lació d’aquestes noves estacions i simultànimanet promoure el desmantellament d’instal·lacions de telecomunicacions en desús que es troben en l’entorn urbà i que generen un impacte negatiu, no només visual, sobre l’entorn. Un clar exemple d’això són els cables i les caixes de telefonia fora de servei que encara es poden veure en les façanes d’un gran nombre d’edificis. La corporació també proposa la redacció d’una “Guia de bones pràctiques”, tal com el Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori ha elaborat per al desplegament urbà de fibra òptica per façanes.
