La publicació de la informació sobre la liquidació territorialitzada de les inversions de l’Estat per part de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE) ha permès analitzar detalladament el quinquenni 2015-2019. Aquesta informació s’ha contrastat també amb les dades d’inversió específica en infraestructures de transport que publica el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana al seu anuari estadístic.
Es constata que dos terços de la inversió regionalitzada executada per l’Estat es destinen a infraestructures. Entre el 2015 i el 2019 l’Estat ha invertit un total de 36.463 milions d’euros, dels quals el 66,3% s’han destinat a infraestructures i el 33,7% a altres tipus d’inversions.
En termes d’inversió total liquidada, Catalunya rep molta menys inversió de la que li correspondria. De fet, Catalunya ha rebut en els últims 5 anys entre un 8,4% i un 13,2% de la inversió total regionalitzada mentre que Madrid ha rebut entre el 12,5 i el 16,5%.
Catalunya rep més inversions públiques en infraestructures que Madrid, en valors totals liquidats, com a percentatge del PIB i per habitant. Però se situa molt per sota per aquests tres conceptes de la resta de comunitats en el seu conjunt (excloent les forals), posant clarament un dèficit d’inversió en infraestructures amb el conjunt de l’Estat. En els últims 5 anys la inversió de l’Estat en infraestructures a Catalunya ha estat de tan sols un 0,23% a un 0,36% del seu PIB, mentre que la mitjana a la resta de CA fou del 0,50% al 0,70%.
Per altra banda, la resta d’inversions de l’Estat a Catalunya són residuals. En els últims 4 anys, menys del 14% de les inversions de l’Estat a Catalunya s’han destinat a conceptes que no són infraestructures, mentre que a Madrid aquest percentatge ha estat entre un 49,4% i un 61,3%. Aquestes inversions han suposat només entre el 0,01% i el 0,05% del PIB català en aquest període, mentre que a Madrid s’han situat entre el 0,24% i el 0,30% i a la mitjana de la resta de CA de règim general entre el 0,17% i el 0,28%.
El diferencial d’inversió pública entre Madrid i Catalunya és una qüestió estructural, derivada de la concentració sistemàtica de recursos públics diferents de les infraestructures en la capital de l’Estat. La inversió dels Ministeris i dels organismes adscrits explica el diferencial. La diferència entre Ministeris suma 1.243 milions d’euros d’inversions a favor de Madrid, mentre que la diferència entre organismes adscrits en 1.237 milions d’euros.
Dels 1.237 milions d’euros esmentats, 1.038 corresponen a cinc àmbits competencials concrets: Defensa, Economia, Interior, Agricultura / Transició Ecològica i Educació i Cultura. Més específicament, set organismes concrets acumulen 833 milions d’euros de diferència d’inversions entre Madrid i Catalunya al període 2015-2019: CSIC – Centro Superior de Investigaciones Científicas, INTA – Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial Esteban Terradas, JT – Jefatura Central de Tráfico, FEGA – Fondo Español de Garantía Agraria, CIEMAT – Centro de Investigaciones Energéticas, Medioambientales y Tecnológicas, INVIED – Instituto de Vivienda, Infraestucturas y Equipos de la Defensa, i INE – Instituto Nacional de Estadística.
L’efecte seu de Madrid per a la inversió del sector públic estatal
En termes d’inversions públiques diferents de les infraestructures, Madrid ha rebut un diferencial de 2.304 milions d’euros en 5 anys. Aquesta inversió ha suposat un 1,28% del PIB de Madrid i un 0,26% del PIB de Catalunya de 2019. L’efecte seu del sector públic estatal a Madrid s’ha traduït en una inversió equivalent a l’1% del seu PIB entre 2015 i 2019.
El dèficit d’inversió a Catalunya del sector públic estatal
Com a conclusió, en relació al seu PIB, Catalunya ha rebut només el 55,4% de la inversió estatal que li correspondria. Dels 36.463 milions d’euros d’inversions regionalitzades en el període 2015-2019, Catalunya hauria d’haver rebut un total de 6.951 milions d’euros, dels quals 4.612 milions correspondrien a infraestructures i 2.339 milions a la resta. Malgrat això, només s‘ha invertit un total de 3.849 milions d’euros (dèficit de 3.102 milions), dels quals 3.236 milions s’han destinat a infraestructures (dèficit de 1.376 milions) i 613 milions a altres inversions (dèficit de 1.726 milions).
