La Cambra de Comerç de Barcelona veu amb bons ulls l’acord assolit per dur a terme l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya, els quals preveuen incrementar la despesa total del sector públic en 3.842 MEUR, el que representa un augment del 10,7% en termes nominals.
En aquest sentit, la part més important d’aquest augment de la despesa es destinarà a Salut i Educació, que varen patir molt intensament l’efecte de les retallades imposades fa una dècada, i que continuen patint una clara insuficiència financera. No obstant això, la corporació subratlla que és rellevant tenir en compte que el sistema sanitari català pateix un dèficit de recursos crònic que amenaça l’estabilitat i la qualitat del sistema, i que l’important augment per aquest concepte als pressupostos del 2023 és insuficient per corregir un problema d’arrel estructural.
De fet, per situar Catalunya en el nivell que li correspondria en termes de PIB per càpita en el context europeu, la Cambra ha calculat un dèficit anual de despesa sanitària pública i privada per habitant de 715€, que representen 5.450 M€ en termes anuals (el 2,2% del PIB català l’any 2019). Cal tenir en compte que bona part d’aquest dèficit en despesa sanitària total s’explica per l’actual sistema de finançament autonòmic, que essencialment redistribueix els recursos en funció de la població ajustada, però que no incentiva la innovació i l’eficiència de les comunitats que més inverteixen en tecnologia, recerca mèdica, equipaments i talent.
A més, destaca molt positivament l’increment del 28% en el pressupost del Departament d’Empresa i Treball, una àrea que cal reforçar per fer costat al teixit empresarial en un context de refredament de l’activitat econòmica i d’empitjorament de les expectatives de la marxa dels negocis, tal com ha subratllat la Cambra de Barcelona en la darrera actualització de les seves previsions macroeconòmiques. En aquest sentit, la Cambra, tal com ho va fer durant els mesos més durs de la crisi sanitària, es posa a disposició de l’administració per acomplir-ho.
Ara bé, la corporació lamenta que uns comptes que la Generalitat defensa com “els més elevats de la història” no situïn les polítiques digitals entre els seus eixos principals. Segons les dades presentades, el pressupost assignat el 2023 a l’àmbit sectorial de la “societat de la informació i telecomunicacions” és de 1.067 M€ (un 2,4% del pressupost total). Si bé aquesta xifra suposa un increment del 8,1% respecte dels anteriors pressupostos, sense tenir en compte els fons NGEU, resulta preocupant que no es reculli entre les seves prioritats una aposta més clara per la digitalització del teixit empresarial del territori i l’assoliment d’una economia digital.
La Cambra també mostra la seva satisfacció amb l’augment de les partides destinades a R+D (+49 M€ i +5,9%), Societat de la Informació i Telecomunicacions (+173 M€ i +13,8%), i Indústria (+56 M€ i 110,9%) Tot i que, en termes relatius, és important mencionar que l’increment de la despesa en R+D és inferior al del pressupost total (5,9% enfront del 10,7%).
En canvi, l’esforç inversor resta per sota del que seria desitjable, amb un descens de l’1% pel que fa a les inversions reals (Capítol 6, descomptant l’efecte dels fons associats amb el programa NGEU). Destaca, en aquest sentit, la xifra més aviat modesta pel que fa a les despeses associades amb els fons NGEU, que registren un descens l’any 2023 en comparació amb el pressupost de l’any anterior. Una part de l’explicació d’aquest descens podria ser que l’any 2022 es va pressupostar un import per aquest concepte més elevat del que ha estat possible executar i que, per tant, la comparació de la quantitat pressupostada l’any 2023 -més realista- amb la pressupostada el 2022 mostra una diferència negativa.
La Cambra va calcular que amb dades de novembre la Generalitat disposava de més de 1.000 M€ ingressats i pendents de mobilitzar dels fons MRR dels Next Generation. En conseqüència, la xifra de 686 M€ pressupostada pels fons associats amb el mecanisme MRR el 2023 sembla molt modesta, en la mesura en què a aquest import sense mobilitzar caldria afegir els fons assignats a la Generalitat pel període 2021-2023 i que encara no ha rebut.
Valoració de l’acord d’infraestructures
Pel que fa al capítol de grans infraestructures, sense implicacions pressupostàries quantificables per a 2023, la Cambra destaca, en primer lloc, la valoració positiva en relació amb la Ronda Nord Terrassa-Sabadell, tot i que recorda que caldria fixar un calendari de tramitació i execució urgent i estudiar l’ampliació del traçat fins a Granollers.
En segon lloc, també valora positivament la constitució d’una comissió tècnica que analitzi les diferents opcions per adequar les capacitats de l’aeroport de Barcelona, que doni resposta a un nou model econòmic basat en el coneixement, amb l’objectiu desitjable d’incrementar les connexions intercontinentals, sempre que segueixi una línia de treball i criteris 100% tècnics. La corporació emfatitza en què és clau el desenvolupament i protecció dels espais naturals del Delta del Llobregat, s’ha de garantir la seva sostenibilitat a llarg termini, i això no és només una qüestió econòmica, sinó també de gestió, i més específicament, de qualitat de la governança.
I, finalment, pel que fa a Rodalies, és imperatiu un compromís a escala de calendari i garantir el traspàs de competències d’acord amb una definició immediata del model de traspàs de recursos econòmics, i procedir amb la màxima urgència a definir la segona fase 2026-30 del Pla de Rodalies.
