La previsió de creixement de l’economia catalana per al 2025 se situarà en un 2,9%, tres dècimes més que en les previsions anteriors. Aquesta actualització respon a la revisió estadística de les dades oficials, així com al bon comportament de l’ocupació, que ha afavorit el creixement del consum privat, l’impuls de la inversió, tant productiva com de construcció, i la resiliència de les exportacions de béns i serveis. Aquesta és la principal conclusió del nou informe de conjuntura catalana, elaborat per la Cambra de Comerç de Barcelona, en col·laboració amb l’equip d’AQR-Lab de la Universitat de Barcelona.
La demanda interna impulsa el creixement de l’economia catalana, mentre que la contribució neta del sector exterior és pràcticament nul·la
La demanda interna va representar el 93,2% del creixement interanual del PIB català el segon trimestre de 2025, un increment respecte al 80,9% que va representar el mateix trimestre del 2024. Els factors que expliquen aquest impuls són la inversió i el consum privat. En canvi, el consum públic, que va impulsar la recuperació de la demanda interna després del 2019, comença a reduir la seva aportació al creixement, en un context de major contenció pressupostària.
L’evolució del consum privat es manté sòlida gràcies al bon comportament del mercat laboral –amb més afiliació i menys atur– i l’augment dels salaris reals. Es preveu que l’ocupació continuï creixent (un 2,2% l’any 2025 i un 2,0 % el 2026) i la taxa d’atur decreixent (del 8,5% l’any 2025 al 8,3% el 2026), factors que ajudarien a sostenir la despesa de les llars. La taxa d’estalvi, ara en nivells històricament elevats, podria normalitzar-se gradualment i aportar un impuls addicional al consum.
D’altra banda, la inversió manté una trajectòria positiva des del 2024 gràcies al desplegament final dels fons Next Generation EU, als tipus d’interès més baixos i l’augment dels beneficis empresarials. Es preveu que aquesta tendència es mantingui els propers trimestres, acumulant un creixement anual del 3,2% el 2025. Els dos components de la inversió presenten una trajectòria positiva, si bé amb diferències d’intensitat. La inversió productiva al 2T del 2025 supera en un 17% el nivell del 1T del 2019, mentre que la inversió en construcció només assoleix un increment del 3% en comparació amb els nivells prepandèmia.
Aquest menor dinamisme de la inversió en construcció és produeix en un context d’augments en el nombre de compravendes, de tal manera que tot i l’augment continuat en l’afiliació del sector, el ritme de creixement de l’oferta d’habitatge continua sent insuficient per donar resposta a la demanda. Aquesta bretxa es deu, entre altres factors, a la manca de mà d’obra disponible i qualificada: el 60% de les empreses del sector afirma que la falta de professionals és un obstacle important per al desenvolupament de la seva activitat.
En canvi, la inversió productiva ja supera amb escreix els nivells previs a la pandèmia i es consolida com un dels motors de creixement de l’economia catalana. A més, la inversió productiva per treballador també ha continuat avançant durant el darrer any, un factor que hauria de traduir-se en futurs guanys de productivitat, que actualment se situen en nivells similars al període prepandèmia.
La productivitat ha recuperat els nivells del 2019. Es mantindrà el creixement?
En concret, la productivitat per treballador equivalent a temps complert tot just ha recuperat aquest any els nivells que havia assolit el 2019, pel que encara és incert si els avanços observats en els darrers trimestres responen només a una normalització post-COVID19 o si, per contra, s’està iniciant una tendència sostinguda que permeti assolir nous màxims.
En canvi, la productivitat per hora efectiva ha augmentat a una velocitat superior, i supera clarament els nivells de 2019 sense donar indicacions de desacceleració. La diferència entre ambdues variables rau en l’augment d’hores no treballades per incapacitat temporal. Aquesta tendència a l’alça, iniciada el 2013, és compartida a escala europea, tot i que les taxes registrades a Catalunya i a Espanya se situen per sobre de la mitjana de la UE.
Creixement moderat al sector exterior: les exportacions es mostren resilients, però el turisme toca màxims
Les exportacions catalanes continuen mostrant una notable resiliència, en contrast amb la desacceleració observada a la majoria de països de la UE. Es detecta una caiguda sostinguda de les exportacions del sector de l’automòbil. Aquest sector s’està veient afectat per la feblesa de la indústria europea, principal destinatari dels béns intermedis produïts a Catalunya.
D’altra banda, la feblesa econòmica a Europa, juntament amb la depreciació del dòlar davant l’euro, estan marcant un punt d’inflexió en el sector turístic. Després d’haver assolit màxims històrics, el nombre de turistes estrangers cau per primer cop des de la pandèmia a l’estiu, en un context de grau d’ocupació de les places hoteleres en temporada alta estabilitzat en màxims (prop del 80% a l’agost). En canvi, en temporada baixa, continua en augment el grau d’ocupació, el que podria suggerir una desestacionalització del turisme i una potencial via de creixement en el futur. En paral·lel, la despesa declarada per visitant s’estanca el 2025 i es manté encara per sota dels nivells previs a la crisi de la Covid-19 en termes reals.
