A l’Informe de conjuntura catalana del segon trimestre de 2023, elaborat per la Cambra de Comerç de Barcelona i l’equip d’AQR-Lab de la UB, es revisa a l‘alça la previsió de creixement de l’economia catalana per al 2023 (2,2%) i 2024 (2,3%) recolzada pel dinamisme del sector exterior i l’evolució favorable de la inflació. Cap a finals d’any i principis del 2024, es preveu que el creixement econòmic es moderi en un context d’estancament de l’activitat a la zona euro i l’impacte de les pujades del tipus d’interès. Aquest trimestre s’incorpora una anàlisi sobre la transformació del model productiu a Catalunya en termes de l’ocupació. Es conclou que l’ocupació creada després de la pandèmia ha estat de més valor afegit i amb una major participació dels estrangers i del sector públic.
El sector exterior sosté l’avenç de l’activitat durant la primera meitat del 2023
El sector exterior ha estat el motor de creixement de l’economia catalana en un context de major competitivitat per la normalització de les cadenes de subministrament globals, el descens dels costos energètics i el dinamisme del turisme estranger. En endavant, la debilitat econòmica d’Europa fa preveure un menor dinamisme del sector exterior català. De fet, les últimes dades fins a maig ja reflecteixen una desacceleració generalitzada de les exportacions (a preus corrents) en el segon trimestre de l’any (gràfic).
La moderació gradual de la inflació i la resiliència del mercat laboral representen un recolzament per la confiança dels consumidors
La Cambra revisa a la baixa la previsió d’inflació anual de Catalunya per al 2023 del 4,1% al 3,6% en base a tres arguments. Primer, es preveu que la tendència favorable dels preus dels aliments continuï contribuint a reduir la inflació si la moderació dels costos de producció dels aliments segueix a la baixa. Segon, la contribució dels serveis a la inflació s’ha estabilitzat durant els últims mesos, tot i que continua elevada i sent un dels principals riscos a l’evolució futura de la inflació. I, tercer, les pressions salarials han estat menys intenses durant el 2T del 2023 en un context de millora de les perspectives sobre la inflació (gràfic). En concret, l’increment dels salaris negociats a Espanya en els nous convenis s’ha situat entre el gener i el juny del 2023 en el 4,2%, un avenç més moderat a la dinàmica que es venia experimentant durant els tres primers mesos de l’any (4,8%).
De continuar amb aquestes dinàmiques, s’espera una evolució favorable de la inflació que hauria de contribuir a millorar la capacitat adquisitiva dels consumidors en un entorn de dinamisme i resiliència del mercat laboral. En aquest context, es revisa a l’alça la previsió del consum privat per al 2023 i 2024 i es preveu que vagi de menys a més, malgrat l’impacte de la pujada dels tipus d’interès i l’increment de la taxa d’estalvi de les llars.
El creixement econòmic anirà de més a menys aquest 2023 per la debilitat de l’activitat a la zona euro i l’impacte de les pujades dels tipus d’interès
L’estancament de l’activitat a la zona euro i l’impacte cada cop més intens dels tipus d’interès sobre alguns indicadors d’activitat (importació de béns d’equipament, volum de noves operacions de crèdit en la compra d’habitatge, entre d’altres) estan ja debilitant les perspectives empresarials i fan preveure un menor dinamisme de l’activitat durant el segon semestre del 2023 i principis del 2024. Aquest alentiment de l’activitat també s’espera que es traslladi sobre el mercat laboral, però amb la resiliència que ha vingut mostrant després de la pandèmia.
En definitiva, el fort dinamisme que ha mostrat l’activitat econòmica durant el primer semestre del 2023 impulsada pel sector exterior justifiquen la revisió a l‘alça de les previsions econòmiques. En endavant, s’espera que aquest dinamisme es moderi en un context internacional menys favorable i l’impacte de les pujades dels tipus d’interès. Amb tot, l’evolució favorable de la inflació i la resiliència del mercat laboral haurien de ser un recolzament per al consum privat i, més a mitjà termini, el desplegament dels fons Next Generation haurien de ser una palanca per a la inversió pública i privada.
La transformació del model productiu a Catalunya: ocupació de més valor afegit i amb una major participació dels estrangers i del sector públic
En aquest informe de conjuntura econòmica s’ha analitzat la transformació del model productiu català en termes de l’ocupació entre els períodes de gener i juny del 2014-2019 i gener i juny del 2019-2023. Cal tenir en compte que els períodes analitzats no són homogenis. El període expansiu del 2014-2019 el precedeix una etapa marcada per la forta destrucció de l’ocupació durant la crisis financera. En canvi, en el següent període, els ERTO van evitar un augment històric de la taxa d’atur durant l’any central de la pandèmia.
S’analitza la nova ocupació creada des de tres perspectives (taula): origen (nacional o estranger), sector d’activitat (alt o baix valor afegit) i sector contractant (públic o privat). La classificació dels sectors en funció d’alt o baix valor afegit s’ha determinat en base a la remuneració per assalariat[1].
Origen. L’ocupació estrangera ha concentrat la meitat dels nous llocs de treball a Catalunya després de la pandèmia (gràfic). En particular, la contribució de la població estrangera en la nova ocupació ha passat del 28,8% en el període 2014-2019 al 49,6% entre el 2019 i 2023, especialment per una major participació de la població fora de la UE (42,6%). Això ha provocat que el pes de la població estrangera sobre l’ocupació total de Catalunya hagi augmentat fins al 15,8% el 2023 (13,4% el 2019). A la resta de l’Estat, la participació dels estrangers en els nous llocs de treball postpandèmia també ha augmentat, però en una menor intensitat (29,4% de la nova ocupació).
Sectors d’activitat. La nova ocupació post Covid-19 ha estat més intensiva en sectors de més valor afegit i vinculada al sector públic, especialment en sanitat, activitats professionals i científiques, Administració Pública i TIC (gràfic). La transformació del model productiu català després de la pandèmia es caracteritza per haver augmentat de manera permanent la rellevància de sectors de més valor afegit. Aquesta dinàmica contrasta amb l’experimentada abans de la crisi sanitària, on els sectors amb una major contribució a la nova ocupació eren de menys valor afegit (activitats administratives, comerç i hostaleria). Pel que fa estrictament al sector privat, dues terceres parts de l’ocupació creada en el sector privat després de la pandèmia es concentra en sectors d’alt valor afegit.
Sector contractant. El sector públic representa una quarta part dels nous afiliats a Catalunya entre el 2019 i 2023, una proporció també molt superior a la del període previ a la pandèmia. En concret, la participació del sector públic a la nova ocupació durant el 2019-2023 s’ha més que duplicat en comparació amb el 2014-2019 (ha passat de l‘11,7% del total de l’ocupació creada al 26,2%). Aquesta dinàmica s’explica, en gran part, pel fort augment en l’ocupació creada en el sector públic durant el 2020 en contrast amb l’àmbit privat. Aquest fet ha provocat que el pes del sector públic sobre el total de l’ocupació hagi passat del 12,0% el 2019 al 12,9% el 2023.
Origen i sector d’activitat. La qualitat de la nova ocupació a Catalunya millora de manera destacada després de la pandèmia amb una participació creixent de la població estrangera. En particular, la població estrangera ha ocupat el 33% dels nous llocs de treball d’alt valor afegit després de la pandèmia, un percentatge clarament superior al del període 2014-2019 (20,7%). A més, aquesta dinàmica és més accentuada a Catalunya que a la resta d’Espanya (14,1% per al període 2019-2023). La major afluència d’estrangers en la nova ocupació respecte a la resta de l’Estat explica que la contribució d’aquests en sectors d’alt valor afegit sigui superior.
Per sectors (gràfic), la població nacional continua tenint una major contribució en sectors d’activitat d’alt valor afegit, especialment en aquells vinculats al sector públic (Administració Pública, educació i sanitat). En canvi, en activitats més vinculades al turisme, la construcció i el comerç es crea ocupació fonamentalment o únicament estrangera, una dinàmica que clarament s’ha accentuat després de la pandèmia. Ara bé, tal i com s’ha esmentat anteriorment, la població estrangera no es concentra únicament en aquests sectors i la seva participació en activitats del sector privat considerades d’alt valor afegit ha augmentat de manera rellevant els últims anys (activitats professionals, TIC i transport).
De fet, el gràfic de sota mostra com el 49,1% de la nova ocupació estrangera es concentra en sectors d’alt valor afegit, un percentatge superior al període d’abans de la pandèmia (39,1% entre 2014 i 2019). Aquesta dinàmica cap a nova ocupació de més valor afegit és especialment accentuada entre la població nacional, que es concentra gairebé exclusivament en sectors d’alt valor afegit (97,8% del total de la nova ocupació nacional).
En conclusió, l’economia catalana va recuperar ja fa un any el nivell d’activitat anterior a la pandèmia, però el més rellevant és que ho ha fet amb un model de creixement més intensiu en sectors d’alt valor afegit. De mantenir-se aquesta tendència, és raonable esperar que la transformació del model productiu es tradueixi en avenços més significatius de la productivitat del treball en el mitjà termini, permetent millores salarials que compensin la pèrdua de capacitat adquisitiva de les famílies, degut a l’actual episodi inflacionista.
[1] Es considera que un sector d’activitat és d’alt o baix valor afegit si la remuneració per assalariat es troba per sobre o per sota, respectivament, de la mitjana de Catalunya. D’acord amb aquest criteri, els sectors de baix valor afegit són: agricultura, construcció, comerç, activitats administratives, activitats artístiques, activitats de la llars i altres. I els d’alt valor afegit: indústria extractiva, indústria manufacturera, energia, subministraments d’aigua, TIC, finances, activitats immobiliàries, activitats professionals i científiques, Administració Pública, educació i activitats sanitàries.
