L’economia catalana creixerà un 2,5% i un 2,4% el 2024 i 2025 (quatre i dues dècimes més del previst en les projeccions anteriors, respectivament), pel major dinamisme del turisme i la inversió. Tot i que l’avenç de l’economia catalana serà més dinàmic del que s’anticipava fa uns mesos, persisteixen alguns riscos que podrien influir negativament sobre l’activitat els propers trimestres, entre els que destaquen: 1) les tensions a nivell geopolític (impacte de la política comercial de la Xina com a resposta a les restriccions de la UE envers les importacions de vehicles elèctrics xinesos); 2) l’enquistament de la inflació subjacent en nivells elevats (especialment als serveis, en un context d’augments salarials i de forta demanda turística) i 3) tipus d’interès elevats durant més temps del previst, que dificultarien la millora gradual de la inversió. Aquestes són les conclusions més destacades de l’Informe de Conjuntura Catalana del tercer trimestre del 2024, elaborat per la Cambra de Comerç de Barcelona i l’equip d’AQR-Lab de la UB.
El major dinamisme del previst del turisme i la inversió justifiquen la revisió a l’alça de les previsions de creixement de l’economia catalana per al 2024 i 2025
A curt termini, el perfil de creixement de l’economia catalana s’hauria de moderar molt gradualment, amb un creixement intertrimestral previst del 0,5% el 2T i el 3T del 2024, en part per un avenç més modest de l’ocupació.
La Cambra preveu que l’economia catalana creixi un 2,5% el 2024 i un 2,4% el 2025, uns registres molt similars als del 2023 (2,6%).El supòsit clau en què es fonamenta aquest escenari és la moderació gradual de la inflació subjacent a Catalunya i al conjunt de la zona euro. Aquesta tendència permetria al BCE seguir disminuint gradualment els tipus d’interès al llarg del 2024 i 2025, un fet que s’hauria de traduir (juntament amb l’execució creixent dels fons NGEU) en una major contribució de la inversió en el PIB català durant els propers trimestres.
L’augment del PIB es podria moderar a curt termini, per un avenç més gradual de l’ocupació.
En aquest sentit, la inversió ha repuntat amb força el 1T 2024 (gràfic) i de forma generalitzada per components (inversió productiva i construcció). Aquest fenomen suggereix la possibilitat d’un canvi en el patró de creixement de l’economia catalana al llarg del 2024 i 2025, més intensiu en inversió (recolzada pels fons NGEU) i amb un menor protagonisme del consum públic. En relació amb els fons NGEU, cal destacar l’aprovació del 4rt paquet d’ajuts directes (10.000M€)i l’activació dels crèdits del Pla de Recuperació i Resiliència (30.000M€). A més, l’import de les noves operacions de crèdit al teixit empresarial ha seguit una evolució positiva des de principis del 2024 (gràfic), en part per una millora de les perspectives econòmiques.
Una característica que cal emfatitzar del procés de recuperació postCovid de l’economia catalana és la forta moderació del dèficit comercial en relació amb el PIB (gràfic). Així, el dèficit comercial en relació amb el PIB català ha passat del 6,6% en mitjana entre el 2009 i el 2019 al 4,2% durant el 2020 i el 2024. Els productes que expliquen el gruix de la millora del saldo comercial són els químics i els automobilístics, sectors amb un ecosistema empresarial molt consolidat a Catalunya (el 2023 van representar el 45,3% del total de les exportacions catalanes). En concret, en termes nominals el dèficit comercial de Catalunya s’ha situat el 2023 en els 9.312 M€, un 48,6% inferior al del 2019.
Addicionalment, cal destacar que el descens del dèficit comercial també s’ha reduït en tones (-14,4%) entre el 2019 i el 2023 (gràfic), per una caiguda més intensa de les importacions (-11,0%) que les exportacions (-8,7%). Per tant, una conclusió important és que els preus de les exportacions catalanes han augmentat més intensament que els de les importacions entre el 2019 i el 2023, amb un diferencial especialment significatiu en el cas dels productes automobilístics i els químics.
Els factors que expliquen aquesta dinàmica són diversos, alguns de caràcter estructural i altres més vinculats a factors conjunturals. En relació amb el primer grup, cal destacar que des de la Covid-19 Catalunya podria haver millorat el seu posicionament dins la cadena de valor d’alguns productes (com ara els químics i automobilístics), venent a l’estranger productes de major qualitat. Un segon fenomen que hauria recolzat la millora del saldo comercial català podria ser el descens dels preus relatius envers als seus competidors gràcies a una major contenció dels costos de producció (salarials i energètics). En els propers anys l’economia catalana ha d’apostar de forma decidida per una major inversió en capital humà i tecnològic, que són les palanques que permetran seguir millorant el saldo comercial amb l’estranger de forma sostenible en el temps.
L’arribada de turistes segueix imparable durant la primera meitat del 2024, però el sector presenta reptes estructurals a curt i mitjà termini
Els indicadors fins al maig del 2024 segueixen mostrant un fort dinamisme en comparació amb l’any anterior, posant de manifest la consolidació del turisme com un dels sectors més importants de l’economia catalana. En concret, el nombre de viatgers en hotels fins al maig és un 4,6% superior en relació amb el mateix període del 2023, amb un augment de la despesa mitjana per turista estranger (5,1%). A més, cal destacar que l’increment de la demanda des de la Covid-19 està sent més intens que l’oferta (gràfic), atès que el grau d’ocupació de les habitacions hoteleres a Catalunya s’ha situat en el 64,6% fins al maig del 2024 (61,8% durant el mateix període del 2019). Aquest fenomen està contribuint a l’increment de la facturació mitjana per habitació ocupada (gràfic), que fins al maig del 2024 s’ha situat un 27,8% superior en comparació amb el 2019.
Un segon factor positiu que també està impulsant l’avenç de la facturació hotelera és l’augment relatiu dels viatgers en els establiments hotelers de més categoria (gràfic). En concret, mentre que el pes dels viatgers en establiments hotelers de quatre i cinc estrelles d’or es va situar en el 54,2% fins al maig del 2019, aquest percentatge ha augmentat fins al 57,4% el 2024.
Aquest fenomen suposa una millora de la qualitat del turisme que, en cas de mantenir-se en el temps, hauria de revertir en un avenç gradual de la productivitat i la millora de les condicions laborals.
Més enllà de les bones perspectives a curt termini, el sector turístic ha de fer front a importants reptes estructurals, com ara distribuir els viatgers de forma més homogènia en tot el territori català i al llarg de l’any (potenciant zones rurals amb un elevat interès cultural, gastronòmic, etc.) i millorar la qualitat de l’oferta (que revertirà amb un augment de la productivitat i la millora de les condicions laborals dels treballadors). Finalment, és fonamental mitigar-ne les externalitats negatives, com ara l’elevada concentració del turisme en àrees molt concretes (gràfic), un fet que milloraria la complicitat de la ciutadania envers al sector. És necessari un gran pacte entre administracions i agents socials que ho faci possible.
L’economia catalana creixerà un 2,5% el 2024 i un 2,4% el 2025, en un context de moderació gradual de la inflació i dels tipus d’interès
Les previsions de la Cambra de Barcelona estimen un creixement de l’activitat de l’economia catalana del 2024 (2,5%) i 2025 (2,4%), el que suposa una revisió a l’alça de quatre i dues dècimes, respectivament. Per tant, Catalunya serà una de les economies europees que experimentarà un avenç més robust del PIB. En aquest sentit, les últimes previsions del BCE del mes de juny estimen un creixement de la zona euro del 0,9% i de l’1,4% per al 2024 i 2025, respectivament.
Els factors principals que impulsaran el major creixement econòmic a Catalunya els propers trimestres són: 1) el fort dinamisme del turisme (un dels motors del creixement de l’ocupació, un factor que seguirà recolzant el consum privat) i 2) la recuperació més intensa del previst de la inversió, gràcies a la millora de les perspectives empresarials en un context de moderació dels tipus d’interès i al desplegament creixent dels fons NGEU.
La revisió a l’alça de l’activitat també es veurà reflectida en un dinamisme més intens del previst de l’ocupació, amb un avenç del 2,4% i del 2,2% el 2024 i 2025. Addicionalment, l’augment dels llocs de treball i el previsible increment de la població activa hauria de reduir de forma moderada la taxa d’atur, que se situaria en el 8,8% l’any 2025.
Finalment, els principals riscos “a la baixa” d’aquest escenari són l’elevada persistència de la inflació dels serveis, que mantindria uns tipus d’interès elevats durant més temps del previst i l’impacte de les tensions geopolítiques sobre les exportacions catalanes (resposta de la Xina a la política comercial de la UE envers les importacions de vehicles elèctrics xinesos).
