La Cambra de Barcelona, a proposta de la seva Comissió d’Infraestructures, Transports i Mobilitat, reclama que es mantinguin els calendaris dels projectes per a les inversions en connectivitat i ampliacions de l’Aeroport de Barcelona, un cop conegut que Aena té previst retardar les seves actuacions a causa de la crisi sanitària. Si finalment es decidís així, caldria avançar tot el que sigui possible en aquests projectes i obtenir els consensos necessaris per a la seva execució, de tal manera que quan hagi passat la crisi, es puguin dur a terme immediatament.
És important transmetre aquesta petició tenint en compte que l’operador aeroportuari espanyol ha de definir el proper Document de Regulació Aeroportuària (DORA), que reflectirà les actuacions per al període 2022-2026. Entre aquestes accions es troba una inversió de 5.000 milions d’euros als aeroports de Barcelona i Madrid. Aquest document es podria veure afectat igualment per la crisi, atès que el tràfic aeri no es recuperarà fins d’aquí a dos anys segons les previsions, però alhora pot ser una oportunitat per dur a terme aquestes ampliacions el més aviat possible per les menors afectacions que no en un moment de plena recuperació.
El model pel que cal treballar en els propers anys és el d’un Aeroport de Barcelona que creixi segons un escenari de creixement qualitatiu mig/alt i esdevingui un hub de companyia de llarg recorregut que mantingui el seu domini com a principal aeroport en nombre de connexions intraeuropees. Tanmateix, aquest model ha de comptar amb els altres aeroports catalans (Girona, Reus, Sabadell i Lleida) en àmbits d’especialització, formació i suport.
Actuacions necessàries a Barcelona
Calen una sèrie d’actuacions per desenvolupar aquest model a l’Aeroport de Barcelona, la primera de les quals és la terminal satèl·lit, una actuació ja prevista al Pla Director del 1999 que Aena vincula amb la prolongació de la tercera pista. No obstant això, la construcció de la terminal satèl·lit es justifica per si mateixa perquè permetria augmentar la capacitat nominal de 55 milions de passatgers a 70 milions, fins i tot sense la prolongació de la tercera pista.
La segona gran actuació necessària és l’ampliació de la tercera pista per ampliar la cobertura de vols intercontinentals. S’ha de tenir en compte l’impacte mediambiental que tindria aquesta ampliació per a la zona natural de la Ricarda, que requeriria l’aprovació prèvia del projecte per la Comissió Europea, motiu pel qual Aena ha d’establir llaços amb els ajuntaments del Prat i Gavà i proposar mesures compensatòries com re-naturalitzar àrees pertanyents al Delta del Llobregat.
Per altra banda, l’ampliació de la tercera pista, tal i com està plantejada, tindrà una limitació de moviments que caldrà assumir i tenir en compte en el moment de fer el projecte. L’aterratge i l’enlairament dels avions afectarà, per exemple, l’operativa de les grues del Port, motiu pel que caldrà també estudiar alternatives de configuració de la pista que resolguin aquest problema.
En definitiva, la Cambra reclama a Aena que prengui la iniciativa sense dilacions del procés de concertació territorial imprescindible per assolir un acord que faci viable el projecte de perllongament de la tercera pista a partir d’una estratègia pròpia de creixement sostenible del tràfic aeri i d’una estratègia d’enfocament equilibrat respecte de la gestió de l’impacte acústic i dels usos del sòl al seu entorn més immediat. I el primer pas per part d’Aena hauria de ser especificar quin és l’augment de longitud que proposa per a la tercera pista, que cobreixi les necessitats que en justifiquin l’ampliació.
Un altre projecte a afegir a la llista és la ciutat aeroportuària, que ha de funcionar com un centre de serveis i negocis que incorpori totes les necessitats del sector aeronàutic, però també obert a altres sectors econòmics rellevants per a l’economia metropolitana. Caldria assegurar l’inici de la seva construcció ja, atès que el seu desenvolupament serà previsiblement gradual i lent. Per últim, és necessari completar l’arribada de Rodalies a la Terminal 1, amb la posada en servei del túnel actualment en construcció.
Resta d’aeroports
L’aposta de la Cambra de Barcelona és per una xarxa d’infraestructures descentralitzada i interconnectada. El model aeroportuari, doncs, passa necessàriament per connectar els aeroports de Girona i Reus amb el de Barcelona aprofitant la línia d’alta velocitat existent. Això requeriria diàleg entre Aena i Adif, però com a pas previ caldria detectar els factor clau i estratègics per impulsar l’activitat a Girona i Reus (hangars de reparació, escoles de formació aeronàutica, etc.).
L’Aeroport de Sabadell, per altra banda, necessita una actualització de les seves infraestructures i millora de serveis (accessos, digitalització, hangars, etc.) per tal que pugui seguir sent un referent de l’aviació general i potenciar aquells elements que li permetin generar activitat aeronàutica.
En termes de governança, la gestió dels aeroports de Barcelona, Girona, Reus i Sabadell ha de ser individualitzada, tot i que convenientment coordinada, i amb la participació directa de les institucions i les entitats del territori. En aquest sentit, es podria aprofitar més el Comitè de Coordinació Aeroportuària de Catalunya (CCAC) per intervenir en la planificació dels aeroports catalans. També es podrien crear subcomitès per a cada aeroport amb representació d’Aena.
Les propostes esmentades no només contribuirien a la recuperació econòmica, sinó que també suposarien un impuls al desenvolupament de futur, permetent una millor posició a nivell global.