La Comissió d’Assumptes Jurídics i Fiscals de la Cambra de Comerç de Barcelona reclama al govern espanyol que la deducció com a despesa en l’Impost de Societats dels interessos de demora tributaria continuï aplicant-se com fins ara.
Des de l’entrada en vigor de la Llei de l’Impost de Societats (LIS) 43/1995, la deducció dels interessos de demora tributaris no havia generat cap controvèrsia, fonamentalment, perquè resulta coherent amb la seva naturalesa econòmica i jurídica. Es tracta, per una banda, d’una despesa financera i, per l’altra, d’una indemnització la finalitat de la qual és compensatòria i no punitiva. En aquest sentit, la normativa comptable qualifica els interessos de demora com a despesa financera i la doctrina del Tribunal Constitucional sosté la naturalesa compensatòria i no punitiva d’aquests interessos.
Així mateix, la LIS no contempla els interessos de demora tributaris entre les despeses no deduïbles ja que fa referència exclusivament a les multes, sancions i recàrrecs, entre altres supòsits que no tenen relació amb el tema que ens ocupa. Tampoc no es poden considerar una liberalitat.
Com a conseqüència, durant un període de temps llarg, s’ha acceptat de manera generalitzada i pacífica la deducció dels interessos de demora. Això no obstant, en els últims mesos s’ha generat una polèmica significativa sobre aquesta qüestió, a partir de l’informe emès pel Departament d’Inspecció de la AEAT (7 de març de 2016) i de la Resolució de la Direcció General de Tributs (DGT) (4 d’abril de 2016). Tots dos òrgans mantenen postures contraposades però, en principi, circumscrites en àmbits temporals diferents. Mentre l’AEAT no admet la deducció dels interessos –almenys no fins l’entrada en vigor de la nova LIS-, la DGT la defensa.
