El Govern va presentar ahir el Projecte de Llei dels Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) de 2022. Els nous comptes públics, prèvia aprovació en el Congrés dels Diputats, seran fonamentals per apuntalar la recuperació econòmica. Entre les diferents partides de despesa, la inversió pública serà essencial per transformar el model productiu cap a la digitalització, la sostenibilitat i el creixement de la productivitat. Aquesta nota té per objectiu analitzar la inversió prevista recollida en els PGE del 2022 a Catalunya i fer balanç de la seva evolució en els darrers anys.
La inversió pública prevista en els PGE l’any 2022 és de 2.230,7 milions d’euros a Catalunya. Tot i que aquesta xifra suposa una millora significativa respecte a la d’anys anteriors, tal i com es visualitza en el gràfic 1, la fracció de la inversió regionalitzable pressupostada (la que es pot distribuir entre les diferents comunitats autònomes) a Catalunya sobre el total és sistemàticament inferior al pes que representa sobre el PIB del conjunt de l’Estat. Mentre que el percentatge de la inversió ha estat del 12,8% entre el 2013 i el 2022, el PIB de Catalunya ha situat en el 19% durant el mateix període. Tot i que aquest diferencial s’ha escurçat entre el 2015 i el 2022, els PGE de 2022 només atribueixen el 17,2% de la inversió regionalitzable a Catalunya (1,8 punts percentuals inferior a la contribució del PIB català).
En relació amb la inversió liquidada a Catalunya, la sèrie històrica mostra com el percentatge d’execució de la inversió prevista s’ha situat molt lluny del 100% (gràfic 2). Del 2013 al 2020, el percentatge mitjà d’execució ha estat del 67,4%, fluctuant entre el màxim registrat el 2017 (81%) i el mínim del 2016 (56,4%). La Cambra reclama que es transfereixin a la Generalitat de Catalunya el valor de les inversions no executades entre el període 2013-2020: un total de 3.070 milions d’euros.
En segon lloc, igual que succeeix amb la inversió pressupostada, la inversió liquidada a Catalunya sobre el total regionalitzable en els darrers sis anys (2015-2020) ha estat de l’11% en mitjana anual, fluctuant entre el 8,4% del 2015 i el 13,2% del 2017. Aquestes xifres se situen molt per sota del pes econòmic del territori català sobre el conjunt de l’Estat (al voltant del 19%). Aquest gap ha generat un dèficit d’inversió a Catalunya que, en termes acumulats, representen 3.616 milions d’euros entre el 2015 i el 2020. Aquesta falta de recursos suposa un estancament al desenvolupament d’inversions pendents al territori, així com la pèrdua dels efectes econòmics indirectes i induïts (valor afegit i llocs de treball a altres sectors econòmics).
Inversió en infraestructures del grup Foment
Històricament, la inversió en infraestructures a Catalunya dins els Pressupostos Generals de l’Estat ha estat molt deficitària en quant al seu pes en el conjunt del PIB estatal. En aquest sentit, un cas flagrant ha estat Rodalies, molt per sota de les necessitats que la xarxa ferroviària requereix. Malgrat que s’ha produït un canvi de tendència en la previsió d’inversió en els pressupostos de 2021 i 2022, la inversió real executada no ens permet ser optimistes.
En els PGE 2022, el conjunt de la inversió prevista a Rodalies a Catalunya és de 680 milions d’euros, un 38% més dels 493 milions previstos als PGE 2021. Malgrat que a simple vista aquest increment pressupostari pot semblar molt beneficiós per a Catalunya, la realitat és que existeix el risc de no execució de la major part de les inversions. Mostra d’això és que, pel 2021, només s’esperen executar 94 milions, un 19% del previst als PGE 2021.
S’ha de tenir present que el Pla de Rodalies 2020-2030 preveu més de 6.300 milions d’euros d’inversió, dels quals gairebé 3.900 milions s’han d’executar en el període 2020-2025. A la vista de les xifres d’inversió executades i previstes, el Ministeri haurà d’intensificar molt el seu ritme d’inversió real en el curt termini si vol assolir els objectius promesos en aquest pla.
Tal i com hem posat de manifest en reiterades ocasions, Catalunya requereix una inversió de 45.000 M€ per eliminar el dèficit en infraestructures (Estudi de la Cambra desembre 2019 https://ja.cat/yRFh2).
