Barcelona, 13 d’octubre del 2020.– El tercer Focus Cambra elaborat pel Gabinet d’Estudis de la Cambra de Barcelona posa l’accent en analitzar l’impacte de la Covid-19 en l’estalvi de les llars catalanes. La incertesa econòmica i l’augment de les expectatives d’atur en els propers mesos, junt amb l’estalvi forçòs associat al confinament han comportat que la taxa d’estalvi hagi experiemtnat un augment sense precedents. L’informe estima aquest augment tant a Catalunya com a Espanya i el quantifica econòmicament, tot anlitzant l’impacte que ha suposat en l’estoc de dipòsits a les llars.
Les llars espanyoles estalvien més que el conjunt de la zona euro
El repunt de la propensió a l’estalvi de les llars arrel de la Covid-19 ha estat un fenòmen més intens a l’economia espanyola que a la mitjana de l’Eurozona (Gràfic 1). Això s’explica per dos motius principals. En primer lloc, per l’aplicació de mesures a la mobilitat més restrictives i durant més temps a Espanya que a la majoria de socis europeus, fet que va propiciar un augment molt important de l’estalvi forçós (fruit del confinament). En segon lloc, per un deteriorament més significatiu de les expectatives econòmiques de les famílies espanyoles en els propers mesos, generant un augment considerable de l’estalvi precacució (el que es produeix en èpoques d’incertesa econòmica).
Les llars espanyoles estalvien gairebé una quarta part dels ingressos que perceben
La taxa d’estalvi de les llars s’ha disparat des de la pandèmia, assolint el 22,5% de la Renda Familiar Disponible Bruta (RFDB)[1] el segon trimestre de 2020 per al conjunt de l’economia espanyola. Malgrat que una fracció d’aquest repunt s’explica per l’increment de l’estalvi precaució fruit del context d’incertesa econòmica i l’augment de les expectatives d’atur en els propers mesos, l’estalvi forçòs associat al confinament és el principal factor explicatiu de l’augment sense precedents de la taxa d’estalvi. Aquesta conclusió s’extreu de l’estudi del comportament de la taxa d’estalvi i les expectatives d’atur de la crisi econòmica provocada per la Covid-19 en comparació amb altres episodis històrics. Concretament, mentre que les expectatives d’atur eren al setembre de 2020 molt semblants a les de la crisi financera del 2008, el nivell màxim que va assolir la taxa d’estalvi en aquella crisi va ser del 12,1%, més de 10 punts percentuals (p.p.) per sota de la dada assolida ja en el segon trimestre de 2020.
La taxa d’estalvi de les llars catalans assoleix un màxim històric
Segons estimacions de la Cambra de Comerç de Barcelona, la taxa d’estalvi de les llars a Catalunya pujarà del 7,5% el 2019 al 17,5% el 2020, el màxim de la sèrie històrica (Gràfic 3). Les previsions per al conjunt de l’economia espanyola apunten a un increment del 6% el 2019 al 16,0% per al 2020, mantenint així un diferencial negatiu d’1,5 p.p. respecte a la taxa d’estalvi de Catalunya, com és habitual en la sèrie històrica. Malgrat que l’augment de la taxa d’estalvi és resultat sobretot del fort increment del volum d’estalvi, també hi contribuirà la caiguda pronunciada que registrarà la renda de les famílies durant el 2020. Concretament, les estimacions de la Cambra de Comerç de Barcelona preveuen una contracció del -5,4% de la RFDB a Catalunya el 2020, tot i que menor a la caiguda esperada del PIB català (superior al -10%) per l’aprovació de polítiques de sosteniment de rendes arrel de la pandèmia (ERTOs, prestació d’autònoms, Ingrés Mínim Vital, etc.). Durant el transcurs del 2021 s’espera una reducció progressiva de la taxa d’estalvi fins al 14,5% gràcies a una recuperació del consum i a un creixement del 3,8% de la RFBD a Catalunya.
L’estalvi del 2020 serà més del doble que l’any passat
En base a aquestes estimacions, l’estalvi brut de les llars catalanes el 2020 se situarà en 22.655M€, més del doble que l’any anterior (10.212M€). Al descens de la renda disponible de les llars se suma el fort increment de l’estalvi familiar, i això donarà com a resultat una contracció molt significativa del consum de les famílies el 2020, al voltant del -15%[2]. De cara al 2021, s’espera que l’efecte rebot del consum de les llars (+7,6%) sigui superior al creixement de la RFDB (+3,8%), provocant una disminució de l’estalvi brut fins als 19.483M€, si bé encara serà molt superior als registres d’abans de la crisi de la Covid-19.
L’estoc de dipòsits se situa en màxims i esdevé una palanca de creixement pel 2021
L’augment històric de l’estalvi ha generat un fort increment de l’estoc de dipòsits de les llars[3], situant-se en els 892.245M€ a l’agost de 2020, un 6,9% més que el mateix mes de l’any anterior. L’excés de dipòsits (és a dir, el diferencial entre els dipòsits efectius i la tendència prèvia de creixement dels dipòsits abans de l’esclat de la pandèmia) se situa en torn als 20.126M€ (1,6% del PIB de 2019) per al conjunt de l’economia espanyola.
En els propers mesos serà de vital importància que les mesures de política econòmica que es prenguin generin confiança en la recuperació econòmica (com, per exemple, no retirar els estímuls abans d’hora). Això facilitarà que les famílies augmentin el consum i es reverteixi part de l’estalvi acumulat durant el confinament i els posteriors rebrots, fet que suposaria una important palanca de creixement de l’activitat econòmica durant el 2021.
[1] La Renda Familiar Disponible Bruta es defineix com la renda de les llars descomptats els impostos sobre el patrimoni, IRPF, cotitzacions socials, etc., i sumant les prestacions socials monetàries.
[2] Les previsions d’estalvi brut de les llars a Catalunya estan elaborades prenent com a referència les previsions d’evolució de la taxa d’estalvi i de consum de Funcas per a l’economia espanyola.
[3] La sèrie del Banc d’Espanya dels dipòsits de les llars inclou les Institucions sense finalitat de lucre al servei de les llars (ISFLSL).
