L’aprovació recent de l’expedient administratiu de la línia de Molt Alta Tensió (MAT) entre Catalunya i l’Aragó per part del Govern ha aixecat una allau de crítiques, tot i que s’arrossega des de fa dos anys i contempla dues línies més de característiques similars però longituds diferents. L’única novetat, per tant, és que el vistiplau definitiu sobre l’execució d’aquesta primera línia energètica, que connectaria la planta fotovoltaica de Jaume I de Valmuel (Aragó) amb Begues, ha quedat en mans de la Generalitat. Des de la Cambra de Barcelona i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya considerem que aquesta polèmica generada recentment és sobrevinguda i ens distreu del retard que portem en la implantació del model d’energies renovables.
Per solucionar el repte de la transició energètica a Catalunya cal portar accions a molts nivells, tenint com a objectiu principal millorar l’eficiència energètica i la reducció del consum elèctric. L’autogeneració, les comunitats energètiques, les plantes solars i eòliques dins del territori són imprescindibles per assegurar una generació d’electricitat propera al consum. Però, també és necessari per a aquesta transició fomentar una xarxa de transport elèctric interconnectada amb la resta d’Europa, l’Aragó i les comunitats adjacents, que contempli en tots els casos la possibilitat d’intercanviar energia i reforçar el sistema elèctric.
Sobirania energètica no significa aïllar Catalunya des d’un punt de vista energètic. Es tracta d’integrar Catalunya i connectar-la amb els territoris veïns, per així poder decidir i planificar d’una manera sobirana quin model d’abastiment es vol per a les empreses i les llars.
El Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i la Cambra Barcelona entenem que sobirania i planificació han d’anar lligades. Fer el canvi de model d’un sistema de generació centralitzada cap a un nou de generació distribuïda ens obliga forçosament a planificar una xarxa de transport, que integrada amb les xarxes de mitja i baixa tensió garanteixi la distribució i disponibilitat de l’energia elèctrica a tots els punts del territori.
Sense oblidar-nos de les compensacions econòmiques, les consideracions sobre línies aèries o soterrades i l’estètica de torres, el conflicte que planteja la solució de Forestalia és: la possible integració es farà amb antenes que travessin el territori, sense cap altra funció que no sigui transportar energia d’un extrem a l’altre, integrant com a molt generació renovable en els entorns més propers a la MAT. Des de la Cambra de Barcelona estem en desacord amb aquesta solució i sota el nostre criteri la línia d’alta tensió ha de reforçar la xarxa mallada actual i facilitar la redistribució del consum energètic al llarg del seu recorregut. D’aquesta manera s’aprofitarien les línies i traçats ja existents i es posaria en valor el que Catalunya també pot aportar al sistema europeu de renovables en qüestió d’emmagatzematge.
En la planificació el criteri de disponibilitat és bàsic. Cal emmagatzemar l’energia excedentària resultant de moments de sobreproducció per garantir la continuïtat del servei, ja que l’energia fotovoltaica i l’eòlica per naturalesa no estan disponibles sota qualsevol circumstància.
En aquest sentit, i en un hipotètic escenari on a Catalunya no es desenvolupi tota l’energia renovable necessària, la capacitat de generació de l’Aragó, la capacitat d’emmagatzematge que poden aportar les centrals de bombeig catalanes i una planificació adequada de les xarxes d’interconnexió amb les comunitats adjacents i també amb França, millorarien la posició del territori en el camí cap a la transició energètica.
