Barcelona, 19 de setembre de 2025.- Arran de la presentació del projecte de Llei de modificació de la Llei 18/2017 de comerç, serveis i fires i el Decret Llei 1/2009 d’ordenació d’equipaments comercials, la Cambra de Comerç de Barcelona considera que cal una normativa més flexible i innovadora que respongui, per exemple, als nous formats comercials que s’obren pas i que s’han de regular, i que impulsi la sostenibilitat, tot responent a les necessitats reals de les empreses i dels consumidors.
Així ho destaca la corporació, que alerta que el text de la llei, redactat fa quatre anys, ha quedat desfasat i ha perdut de vigència ja que el comerç és un sector molt dinàmic. A més, el projecte de Llei inclou regulacions que plantegen el dubte de si realment cal aplicar-les com les que afecten les anomenades botigues fosques (a Catalunya només n’hi ha 5). A més, la llei estableix criteris impossibles de complir en els petits municipis i els entorns rurals, com l’obligació del comerç electrònic de garantir un punt de lliurament i recollida a menys del 500 metres del domicili.
Una llei actualitzada per a un sector amb una evolució constant
La Cambra defensa la regulació de modalitats comercials emergents, com ara els establiments efímers o “popup”, els microestabliments modulars i les unitats mòbils de venda, que són especialment rellevants en zones rurals i en esdeveniments urbans. També ha insistit en la necessitat d’un marc regulador més àgil, que permeti llicències simplificades per a activitats temporals, permisos dinàmics d’ocupació de la via pública i la posada en marxa de proves pilot. En l’àmbit urbanístic, ha proposat criteris més flexibles que facilitin la coexistència de diverses activitats en un mateix local, incentius per reactivar locals buits i la integració de formats comercials dins d’equipaments públics.
La corporació subratlla així mateix la importància d’impulsar la sostenibilitat i la inclusió com a criteris de suport al comerç, establint per exemple bonificacions, suport tècnic i reconeixement a les iniciatives responsables. En aquest sentit, reivindica també el foment de models col·laboratius com els espais compartits i les cooperatives de venda en sectors com l’artesania o l’agroalimentari, així com una aposta decidida per la digitalització, amb accés preferent a dades urbanes sobre mobilitat i afluències i un marc legal que permeti provar noves solucions digitals al carrer.
La Cambra reivindica el comerç com un sector estratègic per a l’economia catalana, que ja representa el 14,7% de l’ocupació i actua com a porta d’entrada al mercat laboral per a joves i persones d’origen estranger. A més del seu pes econòmic, el comerç juga un paper clau en la cohesió social i en la vertebració de ciutats i municipis. A més, contribueix a crear comunitat i a enfortir l’entramat social i econòmic dels territoris. Així ho destaca l’estudi “Perfil sociodemogràfic i situació professional de les persones ocupades al retail a Catalunya”, publicat l’abril del 2025.
Malgrat aquesta funció que impacta tant a l’economia com en la societat en general, molts eixos comercials pateixen un elevat nombre de locals buits, alguns d’ells desocupats des de fa més de quatre o cinc anys, la qual cosa genera un efecte de degradació i pèrdua de dinamisme. Per revertir aquesta situació, la Cambra veu imprescindible impulsar una llei de comerç catalana que permeti oferir solucions efectives i, alhora, avançar cap a una visió transversal de l’administració local, que també juga un paper estratègic en àmbits com la regulació d’usos o la concessió de permisos.
