Catalunya requereix una inversió de fins a 53.800 milions d’euros fins al 2043 en una sèrie d’actuacions estratègiques a la seva xarxa d’infraestructures per evitar el col·lapse, garantir el seu desenvolupament econòmic i revertir el dèficit estructural d’infraestructures que arrossega l’economia. Aquestes actuacions s’han identificat i quantificat en grans àmbits com aeroports, ferrocarril, carreteres, ports, logística i transició hídrica.
Així ho quantifica l’estudi “Projectes estratègics per Catalunya” presentat per les Cambres de Comerç catalanes, que evidencia la necessitat urgent d’un pla de xoc en infraestructures per garantir el creixement econòmic, la cohesió territorial i la sostenibilitat del sistema de mobilitat del país en el context d’un fort increment de la població i l’activitat econòmica. En aquest sentit, l’estudi adverteix que, sense una actuació immediata, la xarxa actual no serà capaç d’absorbir l’increment de demanda i el sistema pot entrar en col·lapse estructural.
Aquesta situació que ara s’ha de revertir amb urgència és la conseqüència d’un model de planificació i tramitació inadequat, juntament amb una gestió deficient de les infraestructures, amb conseqüències com la recent crisi de Rodalies, que ha posat en evidència l’estat de degradació de la infraestructura gestionada per Adif i que ha fet que, de moment, l’assignació al Programa de Manteniment i Reposició d’Actius del Pla de Rodalies s’hagi hagut de duplicar.
Ens trobem precisament ara en un moment crucial a nivell de planificació territorial i urbanística a Catalunya, amb documents fonamentals en ple procés de redacció. Per això, l’estudi de les Cambres fa una crida a no només executar tot allò que el país necessita urgentment en l’actualitat, sinó també a planificar i “dibuixar” la Catalunya del futur sobre la base d’un gran pacte de país i el lideratge del Govern de la Generalitat de Catalunya.
Un dèficit crònic que posa en risc la competitivitat de l’economia
Segons l’estudi, Catalunya arrossega un dèficit d’inversió en infraestructures persistent, amb una execució mitjana estatal del 41% entre el 2021 i el 2023. Catalunya es troba per sota del 16% del total estatal en termes d’estoc de capital net en infraestructures, una xifra que s’allunya del 19% que estableix la Disposició Addicional Tercera de l’Estatut d’Autonomia. Per tractar de convergir cap al 19% en el període 2026-2043, Catalunya requeriria una inversió bruta total de 49.921 MEUR[1] per part del conjunt de totes les administracions i sector privat (2.773 MEUR/any).
Inversió bruta en infraestructures a Catalunya per assolir el 19% de l’estoc de capital de l’Estat el 2043 | Milers de milions d’euros (eix esq.) i % Cat/Esp (eix dret)
En aquest escenari, és fonamental impulsar i tramitar actuacions i projectes estratègics de país identificats a l’estudi per aquest horitzó temporal en sis àmbits estratègics:
- A la xarxa aeroportuària: per situar Catalunya en el mapa global ampliant la capacitat de connectivitat intercontinental i establint un sistema aeroportuari integrat.
- A la xarxa de transport públic: per garantir un sistema de mobilitat fiable i capaç d’absorbir la demanda creixent, reduir la dependència del vehicle privat.
- A la xarxa viària: per incrementar la capacitat, la seguretat i la connectivitat, resolent colls d’ampolla i adaptant les infraestructures a les noves necessitats de mobilitat.
- A l’àmbit portuari i logístic: per consolidar Catalunya com a gran node logístic del Sud d’Europa, augmentant la quota del transport ferroviari i modernitzant ports i terminals.
- Al Corredor Mediterrani ferroviari: per disposar d’un corredor ferroviari competitiu i eficient amb Europa per al transport de mercaderies cap a Europa i la resta de la Península ibèrica.
- A la transició hídrica i energètica: per garantir l’abastament d’aigua i energia en un país vulnerable a la sequera i amb creixents necessitats de consum en un context d’emergència climàtica.
La llista completa de projectes requeriria una inversió anual per part de l’Estat a Catalunya 2,3 vegades superior a l’execució real recent del Grup Foment a Catalunya (960 milions d’euros el 2023) i un 10% superior a les xifres de pressupost actuals (2.035 milions el 2023).
Actuacions prioritàries fins al 2030: més de 14.500 milions d’euros en diferents àmbits
Fins al 2030 l’estudi ha definit les accions imprescindibles per evitar el col·lapse del sistema, amb una inversió estimada de més de 14.500 milions d’euros, de la qual el 77% provindria de l’Estat i el 23% restant de la Generalitat de Catalunya. Pel que fa a l’Estat, aquesta llista de projectes prioritaris representa una inversió anual equivalent a més del doble de l’execució real recent en infraestructures a Catalunya.
Entre les accions recollides en aquest període, destaquen l’inici dels treballs per a l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona i desplegar les connexions ferroviàries pendents amb Girona i Reus, amb l’objectiu de construir una xarxa aeroportuària integrada. En l’àmbit de les carreteres, l’estudi assenyala la continuïtat de la B-40, les actuacions d’ampliació de carrils i millora d’enllaços en l’AP-7 i AP-2 i el Programa 2+1 de la Generalitat, així com desdoblaments previstos en aquells trams que així ho requereixen, incloent l’N-340 i els trams gironins de l’N-II, i la definició d’un model de tarificació per ús de les vies d’altes prestacions.
En l’àmbit del transport públic i el ferrocarril, l’estudi situa com a actuació clau la finalització del Pla de Rodalies de Catalunya 2020-2030, incloent entre d’altres el desdoblament complet de la línia R3 fins a Vic i millora fins Puigcerdà, iniciar els túnels de transport públic de Vallvidrera i Horta i incrementar oferta de busos un 50%. També destaca la definició d’un sistema de serveis ferroviaris per tot Catalunya tant de passatgers com de mercaderies, que determini una acció integrada sobre tota la infraestructura del territori.
Pel que fa a aquest últim punt, es reclama la implementació d’un corredor en ample internacional per al transport ferroviari de mercaderies molt més eficient que l’actual, segregat dels serveis de passatgers; la resolució dels colls d’ampolla encara presents (àmbit Tarragona, Nusos de Vila-seca i Castellbisbal…); i el desdoblament de la línia actual Tarragona-Lleida-Saragossa.
Pel que fa als ports i el sector logístic, l’anàlisi recull l’execució urgent dels nous accessos terrestres als ports de Tarragona i Barcelona i l’execució de terminals intermodals portuàries i terrestres, incloent tant les terminals estratègiques ja identificades per CIMALSA com altres que el territori requereix i cal impulsar amb decisió.
Finalment, per materialitzar la transició hídrica del cantó de l’oferta, Catalunya necessita desenvolupar una nova infraestructura per generar nous recursos hídrics per al conjunt de les conques internes (dels quals, 280 hm3 correspondran a la Regió Metropolitana de Barcelona), basats en la dessalinització i regeneració. Les inversions també s’hauran de destinar en millores a les xarxes distribució. Pel que fa a la demanda, cal redactar i començar a implementar un Pla de Transició Hídrica dels sectors productius mirant cap a l’horitzó del 2035.
La Cambra posa en marxa l’Observatori de les Infraestructures
Executar tots aquests projectes obliga les administracions (molt especialment l’Estat) a desplegar un procés intens de planificació, licitació i execució sostingut en el temps, any rere any, des d’avui fins al 2043. Cal avançar també cap a la governança compartida de les infraestructures titularitat de l’Estat a Catalunya, amb l’objectiu d’assolir una gestió integrada i de proximitat de les diferents xarxes de transports. Tot plegat, ha de venir acompanyat d’una nova cultura de gestió de les infraestructures, perseguint l’excel·lència i alineada amb els objectius estratègics de país.
Per contribuir a afrontar aquest repte, la Cambra de Comerç de Barcelona ha creat l’Observatori d’Infraestructures, una plataforma per al seguiment puntual de la tramitació i execució dels projectes estratègics per Catalunya. Amb aquest Observatori es vol també donar a conèixer a la societat la marxa d’aquests projectes i acompanyar l’administració en la seva consecució.
[1] Sense IVA. Inclou infraestructures viàries, ferroviàries, aeroportuàries, portuàries, hídriques, urbanes de CC.LL. Excloent Infraestructures urbanes de CC.LL i afegint IVA, serien 2.987 M€/any
