La Covid-19 ha suposat un gran impacte per a l’economia catalana en l’àmbit del mercat del treball, especialment per a les dones en situació d’atur. Segons l’Enquesta de població activa del tercer trimestre de 2021, el nombre de dones a l’atur és un 4,2% superior al nivell preCovid (mateix trimestre 2019), amb 9.000 dones més, assolint una xifra de 221.600 (gràfic 1). Aquesta és una de les principals conclusions que es desprèn de la nota Focus Cambra que analitza el mercat de treball amb perspectiva de gènere i és fruit de la col·laboració del Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Barcelona amb l’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE), que es va iniciar el 2008 i té per objectiu la realització d’estudis econòmics amb perspectiva de gènere.
Per contra, l’evolució dels homes ha estat més positiva durant aquests mesos de pandèmia amb uns nivells que ja són inferiors (-2,1% amb 4.400 persones menys) als de la prepandèmia. Si ens centrem en la taxa d’atur, és a dir, la població aturada sobre la població activa, aquesta encadena quatre trimestres consecutius de reducció situant-se en l’11,8% en el cas de les dones i en el 10,1% per als homes (gràfic 2). Respecte a les taxes del 3T 2019 (11,5% entre les dones i 10,3% entre els homes), la major afectació de la Covid-19 sobre les dones es manifesta en un increment de la bretxa en les taxes d’atur entre homes i dones, passant d’1,2 punts percentuals (p.p.) de distància el 3T 2019 a 1,8 punts el 3T d’enguany.
Un 28,6% de les dones inactives ho és perquè es dedica a tasques de la llar, enfront del 5,1% dels homes el 3r trimestre de 2021
Una altra de les conseqüències que ha tingut la Covid-19 sobre la situació laboral de les dones és que ha augmentat la població activa femenina: +18.500 entre el 3r trimestre de 2019 i el del 2021, és a dir, dones que ara volen entrar al mercat de treball i que prèviament es trobaven en situació d’inactivitat.
Com mostra la taula 1, cal destacar que el 28,6% de les dones inactives ho està per dur a terme tasques de la llar, enfront del 5,1% en el cas dels homes. Diferencial molt notable encara entre homes i dones a l’hora de distribuir les tasques. Amb motiu de la pandèmia i de manera transitòria aquest percentatge va incrementar-se fins al 7,7% en el cas dels homes.
Quant a les dones, cal destacar que aquesta xifra s’ha reduït en 2 p.p. amb 24.100 dones menys dedicades a les tasques de la llar entre el 3T del 2019 i el 3T del 2021. Probablement, això ha estat gràcies que el teletreball ha permès a moltes dones incorporar-se al mercat de treball tot compaginant les tasques de la llar.
Pèrdua de talent femení: 70.000 dones aturades tenen estudis superiors, gairebé un 32% del total a Catalunya
Per nivell formatiu, destaca l’elevat percentatge de persones aturades amb un nivell d’estudis superiors, un 28,4% del total en mitjana. Per sexes, aquesta xifra baixa fins al 25% (1 de cada 5 aturats) en els cas dels homes i augmenta fins al 31,6% en el cas de les dones (gràfic 3).
En xifres absolutes, parlem de 70.000 dones a Catalunya, davant de 51.200 homes, és a dir, el 58% del total de persones aturades amb estudis superiors són dones. Aquest fet suposa una pèrdua de talent i de retorn de la inversió efectuada en educació, que el nostre mercat de treball no es pot permetre en un context en què s’estan adreçant els esforços perquè la nostra economia avanci cap a un model més productiu i de major valor afegit, amb l’objectiu final d’assolir nivells superiors de benestar. Per això és necessari augmentar els serveis de cura gratuïts, les ajudes a les famílies i dur a terme la reforma horària laboral.
En comparació amb el mateix trimestre del 2019, malauradament, les xifres s’han elevat tant en termes absoluts (+7,9% des de les 64,9 mil) com en termes de pes sobre el total (+1,1 punts des del 30,5%).
El 60% de les persones aturades entre 45 i 54 anys són dones, força per sobre del seu pes en termes poblacionals (49%)
Quant a la distribució d’homes i dones en situació d’atur per grans grups d’edat (gràfic 4), la comparativa per sexes mostra percentatges força similars entre ambdós a la majoria de grups, excepte en el cas de les persones de 45 a 54 anys, on el pes entre els homes suposa el 15,4% del total, mentre que escala fins al 21% (1 de cada 4) en el cas de les dones.
Si es compara amb el nivell previ a la pandèmia (3T 2019), la xifra per a les dones s’ha mantingut estable (20,9%) el que mostra que aquest diferencial és de tipus estructural i no conjuntural. Això demostra que les dones tenen més dificultats per reincorporar-se al mercat de treball un cop han finalitzat les tasques de cura dels fills més petits. Cal recordar que l’edat mitjana de les mares en tenir el seu primer fill és de 31,4 anys (dades del 2020, segons Idescat) i que les tasques de cura són assumides majoritàriament per les dones.
La Covid-19 ha donat lloc a un augment significatiu de les dones en atur de més llarga durada, alhora que aquest s’ha reduït entre els homes
En darrer lloc, s’ha fet una anàlisis del perfil de les persones aturades en funció del temps que porten cercant feina (gràfic 5). Les dades del 3T de 2019 i 2021 mostren resultats rellevants tant pel que fa al diferencial per sexes com per a la comparativa prepandèmica i actual. Així doncs, les últimes dades del tercer trimestre mostren un diferencial significatiu entre el percentatge d’homes respecte al de dones que porten en situació d’atur més de dos anys, amb un 19,9% enfront d’un 26,6%, respectivament.
En relació amb al 3T 2019, aquesta xifra s’ha mantingut estable en el primer cas, però s’ha incrementat 6,5 p.p. en el cas de les dones, fet que indica que la Covid-19 ha dificultat encara més l’ocupació entre les que es troben en atur de més llarga durada (més de 2 anys). En xifres absolutes, aquesta situació afecta a 58.800 dones el 3T 2021, un 37,4% més respecte al mateix trimestre del 2019 (+16.000 dones).
Tot i que abans de la Covid-19 ja hi havia un percentatge elevat (20,1%) de dones que portaven més de 2 anys a l’atur, un any i nou mesos de pandèmia han dificultat encara més la seva incorporació al mercat de treball, cronificant i agreujant la seva situació, més vulnerable perquè deixen de rebre la prestació d’atur i perquè s’allunyen cada cop més de la dinàmica del mercat laboral (experiència professional, nous requisits, etc.).
