Vallès Oriental, 4 de novembre de 2024.- El mercat de treball vallesà va tancar el tercer trimestre de l’any amb uns 3.400 llocs de treball més que el mateix període de l’any anterior. De fet, a finals de setembre les afiliacions a la Seguretat social van marcar la xifra més alta per a aquest mes des del 2008. En la mateixa línia, l’afiliació segons residència padronal a la comarca també va créixerdurant el tercer trimestre fins a les 194.815 persones, una dada que també és un màxim històric.
Així s’extreu del darrer Informe trimestral del mercat del treball i teixit empresarial elaborat pel Gabinet d’Estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona i publicat per la Cambra de Comerç de Barcelona al Vallès Oriental, que analitza el comportament que ha tingut del teixit empresarial, en termes de comptes de cotització, i l’evolució del mercat del treball en tot el seu conjunt.
Les microempreses, únic segment empresarial que retrocedeix
El nombre d’empreses (comptes de cotització) a la comarca registra 11.664 a finals de setembre del 2024, un 0,6% menys respecte a l’any anterior (74 empreses menys). Aquest descens és lleugerament més intens al registrat pel conjunt de Catalunya (-0,2%). Respecte al trimestre anterior es registra una disminució de l’1,4% en la xifra de comptes de cotització (-160 empreses).
Per sectors, el teixit empresarial ha minvat a tots respecte a l’any anterior: un 0,3% als serveis, un 1,4% a la construcció, un 1,5% a la indústria i un 2,3% a l’agricultura. Segons la grandària, el nombre d’empreses ha crescut a les empreses de 10 o més treballadors/es, i amb més intensitat a mesura que augmenta la dimensió: un 0,4% entre les petites (de 10 a 49 treballadors/es), un 0,5% a les mitjanes (de 50 a 249 treballadors/es) i un 2,6% entre les grans empreses (de més de 249 treballadors/es). En canvi, entre les microempreses (fins a 9 treballadors/es) —que representen el 79,9% del total— el teixit empresarial ha disminuït en 75 empreses (-2,6%).
El creixement de les afiliacions vallesanes, per sobre de la mitjana
El nombre total de llocs de treball (afiliacions a la Seguretat Social segons seu de l’empresa al règim general i al règim especial de treballadors/es autònoms/es) a la comarca ha augmentat un 2,2% el 30 de setembre de 2024 respecte a un any enrere, fins a les 158.855 afiliacions, la xifra més elevada per a un mes de setembre des del 2008[1] (inici de la sèrie disponible). Aquest creixement és una mica més notable que el registrat pel conjunt de Catalunya (1,8%).
Segons el tipus de règim d’afiliació s’observa un creixement més intens entre els assalariats/es (2,4%) que entre els autònoms/es (1,1%), una evolució més intensa a la registrada al conjunt de Catalunya (+2,0% assalariats/es i un +0,8% autònoms/es). Per grans sectors econòmics, el nombre d’autònoms/es només ha augmentat als serveis (1,9%). En canvi, el nombre d’assalariats/es ha crescut un 3,3% als serveis i un 2,3% a la indústria.
Pel que fa a la grandària de l’empresa, i en la mateixa línia que l’evolució del teixit empresarial, el nombre d’assalariats/es només ha disminuït entre les microempreses (-0,9%), mentre que a la resta ha augmentat, amb més intensitat a mesura que augmenta la dimensió: un 1,7% a les empreses petites, un 3,4% a les mitjanes i un 6,2% a les grans empreses.
Nova xifra màxima d’afiliats/es segons residència padronal
Si s’atén a la residència padronal de l’afiliat, en lloc de la seu de l’empresa, els afiliats/es han augmentat un 1,8% a la comarca respecte a un any enrere, fins a les 194.815 persones a finals de setembre de 2024, la xifra més elevada per a un mes de setembre des del 2012 (inici de la sèrie disponible). L’evolució ha estat molt similar a la registrada al conjunt de Catalunya (1,7%).
El creixement ha estat lleugerament més notable entre les dones (2,0%) que entre els homes (1,7%). Els afiliats/es registren un augment a tots els grans grups d’edat, a excepció de les persones d’entre 30 i 44 anys (-1,7%) per efectes demogràfics. Per nacionalitat, cal destacar el creixement relatiu del 7,4% entre els afiliats/es de nacionalitat estrangera —que representen el 10,2% del total, enfront de l’1,3% dels afiliats/es de nacionalitat espanyola.
Si es comparen les afiliacions per seu social i per residència padronal, el nombre és superior en el segon cas (un 23% més). El motiu de la diferència és que molts treballadors/es residents al Vallès Oriental es traslladen a una comarca diferent per treballar.
Més de 18.600 residents al Vallès Oriental busquen feina
El Vallès Oriental va tancar el setembre amb 18.673 persones aturades inscrites a les oficines de Treball, el valor més baix des de juliol del 2008. Respecte a l’any anterior es registra una disminució del 3,3%, descens més intens al del conjunt de Catalunya (-1,0%).
Per sexe, el nombre de persones aturades ha disminuït un 2,5% entre les dones i un 4,3% entre els homes. Per edat, l’atur ha disminuït entre a tots els trams analitzats, entre el 0,5% de les persones més joves (menors de 30 anys) i el 6,0% de les persones entre 30 i 44 anys.
Per grans sectors econòmics, el nombre d’aturats/es només augmenta a la construcció (+2,0%). Per últim, el nombre de persones aturades augmenta en 26 persones entre els tècnics i professionals de suport i 25 els professionals científics i intel·lectuals. En termes absoluts, la disminució entre les ocupacions elementals (-374 persones).
La taxa d’atur registral se situa en el 8,8% al setembre, la xifra més baixa per aquest mes des del setembre 2008, i una dècima per sobre a la registrada al conjunt de Catalunya (8,7%).
[1] Cal tenir present que des de març de 2020 les dades són provisionals i que l’Idescat realitza la publicació i l’explotació estadística dels fitxers d’afiliacions i comptes de cotització de la Seguretat Social que rep de la Tresoreria General de la Seguretat Social. Abans d’aquesta data la publicació de les dades detallades estava a càrrec de l’Observatori de Treball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya. Per aquest motiu la comparativa de la sèrie històrica podria ser no totalment comparable en algunes variables i àmbits geogràfics.
