El Vallès Oriental tanca un trimestre més assolint xifres rècord en termes de llocs de treball i d’afiliació a la Seguretat Social. Concretament, a 30 de juny, la comarca compta amb 154.460 llocs de treball, un 3,8% més que fa un any, i 186.450 persones afiliades, una variació del 2,7% respecte a l’any passat. Així es conclou en l’Informe trimestral del teixit empresarial i mercat del treball del Vallès Oriental que publica trimestralment la Cambra del Vallès Oriental i elabora el Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Barcelona.
Tot seguit, analitzem detalladament el comportament del teixit empresarial, els llocs de treball, els afiliats/es a la Seguretat Social i l’atur registrat.
S’estabilitza el creixement del teixit empresarial
El nombre d’empreses (comptes de cotització) a la comarca a finals de juny de 2022 s’ha mantingut pràcticament estable respecte a un any enrere, fins a les 11.836 empreses (tres comptes de cotització més respecte a l’any anterior); aquesta evolució és la mateixa que la registrada pel conjunt de Catalunya (1,2%). Respecte al període anterior (març del 2022) s’ha produït un lleuger descens de 41 comptes de cotització (-0,3%).
El nombre total de llocs de treball (afiliacions a la Seguretat Social segons seu de l’empresa al règim general i al règim especial de treballadors autònoms) a la comarca ha augmentat un 3,8% el 30 de juny de 2022 respecte a un any enrere, fins als 154.460, la xifra més elevada des del 2008[1]. Aquest creixement és menys intens que el registrat pel conjunt de Catalunya (4,8%). A més, cal apuntar que s’ha suavitzat el creixement respecte al trimestre anterior amb una variació intertrimestral del 0,05%, 70 llocs de treball més en termes absoluts.
En comparació als nivells previs a la pandèmia (juny 2019), el nombre de llocs de treball s’ha incrementat gairebé un 4%. Concretament, a data d’avui hi ha 5.877 llocs de treball més que fa tres anys. De fet, des del moment més àlgid de la pandèmia (març 2020) ja s’han creat 11.1183 llocs de treball.
Segons el tipus de règim d’afiliació s’observa un creixement respecte a l’any anterior més elevat entre els assalariats/des (4,7%) que entre els autònoms/es (0,4%). Concretament, el mercat vallesà ha registrat la xifra més alta de llocs de treball assalariats mai assolida des del 2008 (inici sèrie disponible) amb 125.110 assalariats/des.
Per grans sectors econòmics, el nombre d’autònoms/des respecte a l’any anterior només ha crescut als serveis (0,8%) i ha disminuït a la resta: un -0,5% a la construcció, un -1,1% a l’agricultura i un -1,4% a la indústria. En aquest sentit, el nombre d’assalariats/des ha augmentat a tots els grans sectors econòmics respecte a un any enrere: un 2,9% a la indústria, un 3,8% al sector primari, un 5,4% als serveis i un 8,0% a la construcció.
Pel que fa a la grandària de l’empresa, el nombre d’assalariats/des ha disminuït un 0,7% entre les microempreses (fins a 9 treballadors), i a la resta dels trams analitzats ha crescut, amb més intensitat a mesura que augmenta la grandària: un 4,3% a les empreses petites (de 10 a 49 treballadors), un 7,2% a les empreses mitjanes (de 50 a 249 treballadors) i un 8,0% a les empreses grans (de 250 treballadors o més).
Nova xifra rècord en termes d’afiliacions a la Seguretat Social amb un fort impuls femení
Si analitzem les afiliacions per residència padronal, en lloc de la seu de l’empresa, els afiliats/des han augmentat un 2,7% a la comarca respecte a un any enrere, fins a les 186.450 persones a finals de juny de 2022, la xifra més elevada des del 2012 (inici de la sèrie disponible).
Per sexe, el creixement ha estat més intens entre les dones (3,4%) que entre els homes (2,2%). Els afiliats registren un augment a tots els grans grups d’edat, a excepció de les persones d’entre 30 i 44 anys (-1,9%).
Per nacionalitat, cal destacar el creixement relatiu del 9,7% entre els afiliats/des de nacionalitat estrangera —que representen el 9,1% del total—, en front del 2,1% dels afiliats de nacionalitat espanyola.
Respecte als nivells previs a la pandèmia (juny 2019), el nombre d’afiliats/des ha augmentat en tots els col·lectius analitzats, excepte entre les persones de 30 a 44 anys que encara no han assolit nivells previs a la crisi (-8,7% menys).
Si es comparen les afiliacions segons seu social i per residència padronal, el nombre és superior en el segon cas (un 21% més); el motiu de la diferència és que molts treballadors/des residents al Vallès Oriental es traslladen a una comarca diferent per treballar. Quantitativament, hi ha al voltant de 30.000 afiliats/des que no estan comptabilitzats en un lloc de treball de la comarca.
El Vallès Oriental registra la xifra més baixa d’aturats/des des del juliol del 2008
Paral·lelament a l’evolució positiva de les dades de teixit empresarial i ocupació, el nombre d’aturats/des ha estat de 19.168 persones a 30 de juny, la xifra més baixa des del juliol del 2008.
En termes interanuals, es registra una disminució del -20,6% al juny, reducció menys notable a la registrada al conjunt de Catalunya (-26,6%). Per sexe, la disminució anual ha estat similar entre els homes (-21,3%) i les dones (-20,1%). Per edat, l’atur ha disminuït a tots els trams analitzats, però amb menys intensitat a mesura que augmenta el grup d’edat: del -31,2% entre les persones més joves (menors de 30 anys) al -9,4% en el col·lectiu de 55 anys o més. Per últim, l’atur també es redueix per sobre del 15% a tots els tipus d’ocupació. Destaca en termes relatius la disminució entre els artesans, treballadors de la indústria i construcció (-22,2%) i, en termes absoluts, el descens de l’atur entre les ocupacions elementals (1.916 persones menys).
L’estimació de la taxa d’atur registral se situa en el 10,49% al juny, la segona xifra més baixa des del juny 2008 (només la taxa de juny 2019 és menor, 10,36%).
[1] Cal tenir present que des de desembre de 2020 les dades són provisionals i que l’Idescat realitza la publicació i l’explotació estadística dels fitxers d’afiliacions i comptes de cotització de la Seguretat Social que rep de la Tresoreria General de la Seguretat Social. Abans d’aquesta data la publicació de les dades detallades estava a càrrec de l’Observatori de Treball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya. Per aquest motiu la comparativa de la sèrie històrica podria ser no totalment comparable en algunes variables i àmbits geogràfics.
