L’àrea metropolitana de Barcelona se situa en 8a posició en captació d’inversió tecnològica a Europa en el període 2015-2024. En concret, l’ecosistema emprenedor de la ciutat ha rebut 6.300 milions de dòlars procedents d’inversors internacionals en els darrers 10 anys, una xifra molt superior a la rebuda en la dècada anterior, 2005-2014 (1.000 milions de dòlars). Això situa Barcelona com la 8a ciutat europea en atracció d’inversions tecnològiques internacionals en el període 2015-2024, segons l’State of European Tech 2024, d’Atomico. L’interès dels inversors internacionals se centra en factors com el talent emergent, la consolidació del hub d’emprenedoria a l’àrea metropolitana, la competitivitat en preus en comparació amb altres ciutats europees, la col·laboració publicoprivada i les bones comunicacions internacionals.
Aquestes són algunes de les dades que destaca l’informe La metròpolis de Barcelona. Invertir, treballar i viure, 2024 de l’Agència de Desenvolupament Econòmic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), elaborat pel Gabinet d’Estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona. L’informe recull més de 80 indicadors, la majoria corresponents a l’any 2023, amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement de l’economia metropolitana, una realitat que va més enllà de la ciutat de Barcelona, i transmetre als inversors nacionals i internacionals les oportunitats d’aquest territori.
La metròpolis de Barcelona és, també, un nucli d’innovació i emprenedoria. El 2023, el nombre d’empreses emergents al Barcelona&Catalonia Startup Hub, un projecte de la Generalitat de Catalunya que té per objectiu posicionar l’ecosistema de les empreses emergentscatalanes a escala mundial, va créixer fins a les 2.102, és a dir 80 més de les que hi havia l’any 2022. El 86,7 % d’aquestes empreses emergents es localitzen a l’àrea metropolitana de Barcelona. La comarca on n’hi ha més és el Barcelonès (68 %), seguida del Vallès Occidental (9,8 %), el Baix Llobregat (5,9 %) i el Maresme (3,1 %).
En l’àmbit concret de la salut, Barcelona és l’única ciutat espanyola que es troba en el rànquing EMEA en captació d’inversió global en salut i n’ocupa la 12a posició (la 9a si ens fixem específicament en el subsector de les tecnologies de la salut). A més, Catalunya se situa en 3a posició, només per sota de Suïssa i els Països Baixos, pel que fa al nombre de publicacions per milió d’habitants sobre teràpies avançades als principals països d’Europa els darrers 10 anys.
El vicepresident de l’Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l’AMB, Jordi Valls, ha remarcat que l’àmbit metropolità compta amb “àrees ja consolidades com el 22@, hospitals d’alt impacte, campus universitaris i parcs empresarials, i alhora amb 4 pols que tenen potencial de desenvolupament com el delta del Llobregat, l’eix Llobregat, el corredor B-30 i el Besòs”. Valls ha destacat el “rol clau de l’AMB en la captació d’inversions i en l’impuls de la reindustrialització i del teixit d’innovació, amb projectes com Metro BIZ Office, ExportMetropolis o l’acceleradora FP Dual al delta del Llobregat”,i ha situat entre els reptes de millora la reducció progressiva de la bretxa salarial de gènere, que “tot i assolir un mínim històric, està encara en un 17,6 %”.
L’àrea de Barcelona presenta un gran atractiu per al talent internacional, tant per la bona qualitat de vida com perquè s’ha consolidat com un important hub tecnològic. Segons el Decoding Global Talent de BCG, Barcelona se situa com la 8a ciutat del món més atractiva per treballar a l’estranger, i avança una posició respecte a l’edició anterior (2020).
Però, a més d’atreure talent internacional, l’informe assenyala la importància de fomentar la vocació dels joves pels estudis STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) i ajustar millor l’oferta i la demanda de formació al mercat laboral, ja que malgrat que el 48,7 % de la població ocupada a Catalunya té estudis superiors —per sobre del 37,8 % de la UE—, un 22,7 % dels menors de 35 anys estan sobrequalificats per al lloc de treball que ocupen, segons dades del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya.
Singularitats del teixit empresarial metropolità i potencial econòmic
L’any 2023 a l’àrea metropolitana de Barcelona hi havia 110.927 empreses, el 45,3 % del teixit empresarial de Catalunya. D’aquestes empreses, el 78 % estaven ubicades en cinc municipis: Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Sant Cugat del Vallès i Cornellà de Llobregat.
La metròpolis de Barcelona destaca per una forta especialització en empreses del sector de la sanitat i dels serveis socials (gairebé el 60 % de les empreses de tot Catalunya) i de serveis a la producció (el 55 % de tot Catalunya). A més, la dimensió mitjana d’aquestes empreses és més elevada que al conjunt de Catalunya: a l’àrea metropolitana de Barcelona és de 14,7 treballadors/empresa i a Catalunya, de 12,4 treballadors/empresa.
El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu, ha destacat la importància de l’AMB en el conjunt de l’economia catalana. “L’AMB representa el 55 % del PIB català, cosa que significa que de cada euro generat al país, més de la meitat es produeix aquí. El desenvolupament d’aquesta metròpolis té un impacte en la totalitat del territori”, ha detallat Santacreu. A més, ha assenyalat que, segons l’informe: “l’any 2023 l’àrea metropolitana tenia un nivell de PIB per càpita de gairebé 45.000 euros, un 35 % més alt que el 2015. Aquest creixement supera el registrat pel conjunt de Catalunya en el mateix període (29 %) i s’apropa al de la mitjana de la UE (38 %), la qual cosa és una bona notícia”.
Bones connexions internacionals i turisme de negocis
El 2023 l’aeroport de Barcelona va mantenir per segon any consecutiu el 7è lloc quant a volum de passatgers, una posició que ja ostentava el 2018. Concretament, el nombre de passatgers va ser de 49,9 milions el 2023, segons AENA, una xifra que el 2024 s’ha enfilat fins als 55 milions de passatgers, un rècord històric. Per altra banda, els moviments de passatgers en tren Barcelona-Madrid del conjunt d’operadores va assolir un màxim històric el 2023, amb 13,8 milions de passatgers, molt per sobre dels 8,1 milions del 2019.
L’èxit dels esdeveniments organitzats per la Fira de Barcelona ha contribuït al bon posicionament de l’àrea metropolitana en turisme de negocis. De fet, Barcelona és l’única destinació que es manté entre les cinc primeres en organització de reunions internacionals des dels darrers 22 anys. Sis esdeveniments de la Fira han superat els 25.000 assistents l’any 2023: MWC i 4YFN (88.500), ISE (58.107), CPHI (53.935), Seafood (34.000) i Smart City Expo (25.300).
Les bones comunicacions en general han permès que Barcelona se situï com la 6a ciutat en nombre de pernoctacions internacionals a Europa (amb 18,6 milions el 2023), per darrere de Londres, París, Istanbul, Roma i Amsterdam. El motiu del viatge es distribueix entre un 67 % per vacances, un 18 % per motius professionals i un 16 % per motius personals o altres.
Sostenibilitat
Barcelona també mostra un bon posicionament internacional en l’àmbit de la sostenibilitat. Concretament, és la 31a ciutat més sostenible del món en el pilar de planeta (medi ambient) entre les 100 ciutats analitzades a l’informe d’Arcadis, al costat de Lió, Zuric o Ginebra.
