El preu de l’energia elèctrica ha estat objecte de debat en els darrers dies com també ho havia fet a primers d’any i sembla que ho seguirà sent en els mesos vinents.
En la cadena de valor de l’energia elèctrica, identifiquem 4 trams: la generació, el transport, la distribució i la comercialització, i en cada un d’ells hi participen diferents actors. Alguns dels quals hi participen, són actors principals en més d’un d’aquests trams amb societats que, tot i tenir diferents noms, comparteixen bona part dels seus accionistes. Aquest és el cas de les grans empreses elèctriques com ara Endesa, Iberdrola i Gas natural, entre altres.
És en els trams de la generació i de la comercialització és on es troba la diversitat més gran d’actors. Aquests són els trams on existeix més competència, ja que en els altres trams hi ha negocis regulats perquè tenen una posició de monopoli natural (domini de xarxa).
En el cas de la generació, tenim també una diversitat de tecnologies. Algunes d’elles estancades com és la generació en centrals nuclears. Altres en ple declivi com són les centrals tèrmiques de carbó i fuel (no tant el gas que fins i tot apareix el gas verd o el gas blau). I, altres en plena efervescència i atomització com passa amb l’energia fotovoltaica i en bona part també amb l’eòlica. En una situació més estable, trobem les centrals hidràuliques algunes de les quals estan en la fase final de concessió i, per tant, aviat n’haurem de parlar. De fet, la generació hidràulica pot tenir un clar paper de futur en la mesura que es puguin adaptar com a generació-bombeig i actuar com a bateries.
El paper de les comercialitzadores d’energia
En el tram de comercialització també han nascut en els darrers anys diferents empreses, algunes d’elles en format cooperatiu i que com a comercialitzadores compren energia i la revenen en dues ofertes diferents: a preus regulats indexats als preus del mercat majorista de generació i en mercat lliure.
El tram de transport està en mans de l’empresa “Red Elèctrica de España”, que té el monopoli encarregat de recollir l’energia en estacions properes a la generació. Aquesta empresa cobra peatge a les empreses comercialitzadores per transportar l’energia fins a les estacions transformadores d’alta tensió distribuïdes per tot el territori.
Però, són les empreses distribuïdores les que amb la seva xarxa de mitjana i baixa tensió fan arribar el corrent elèctric als usuaris. Cal entendre que amb algunes excepcions, la propietat de la xarxa és de les empreses distribuïdores i no de les comercialitzadores que tal com hem comentat són les que tenen el tracte amb els usuaris. Les comercialitzadores compren l’energia amb acords bilaterals a les empreses generadores o anant al mercat diari d’energia comprant-la al preu de la subhasta, i la venen als usuaris en les dues modalitats que hem comentat.
Qui influeix en el preu de l’energia?
Com hem comentat hi ha 4 trams que formen la cadena de valor de l’energia. Al mateix temps aquests 4 trams generen una cadena de preus, ja que en cada frontera hi ha mecanismes més o menys transparents per fixar els preus d’intercanvi.
El preu final per l’usuari (abonat a una comercialitzadora) inclourà per tant a la menuda: els imports fixats a l’engròs pels diferents actors de la cadena i a més les taxes i impostos que l’estat ha anat imposant sobre el preu de l’energia elèctrica al llarg del temps amb diferents motivacions.
Les taxes i impostos són una part important de la factura que paga l’usuari, sigui empresa o particular. En qualsevol cas, totes elles es calculen d’acord amb un percentatge sobre el preu del producte. La base de càlcul és sempre la suma dels imports que els diferents trams han pagat a cada proveïdor incloent en cada tram el cost i el benefici dels actors que hi participen.
Diferències de les generadores elèctriques
Hem comentat que en la generació ens trobem una diversitat de tecnologies amb funcionalitats diverses, diferents nivells de contaminació i com és lògic amb preus diferents. Així doncs, trobem la generació en centrals nuclears, que funciona de manera continuada, té el preu de Mw generat molt baix i no genera GEH. Normalment, l’aturada d’una central nuclear comporta un temps llarg de recuperació i, per aquest motiu, l’estratègia que se segueix és que funcioni de manera continuada.
La generació fotovoltaica i l’eòlica tenen un funcionament discontinu (quan hi ha sol i quan hi ha vent), no es consideren contaminants i el cost de generació és baix atès que no cal subministrar combustible. El preu per unitat generada està associat sobretot a l’amortització de la inversió inicial i el seu manteniment.
Les centrals tèrmiques són les que fan servir combustibles fòssils, sigui petroli, gas natural, carbó. En més o menys proporció es consideren contaminants en tant que en cremar combustibles fòssils alliberen gasos d’efecte hivernacle, sobretot CO2. Les centrals permeten controlar el funcionament discontinu i, per tant, poden tenir un efecte regulador per adaptar la generació de manera flexible a les variacions de la demanda. Són instal·lacions amb un alt grau d’eficiència i el cost de l’energia depèn del preu dels combustibles fòssils.
Finalment, parlem de les centrals hidroelèctriques. Amb una dependència important de la meteorologia, cal considerar-les com a no contaminants i el cost per unitat d’energia generada és baix. La facilitat de posar-les en marxa i aturar-les o modificar el seu règim de funcionament, si convé, les converteix en l’element principal junt amb les centrals tèrmiques per regular la generació d’energia en cada moment. És a dir, adaptar la generació als cicles variables de la demanda.
A més, d’aquestes tecnologies, el país també té la possibilitat d’importar electricitat d’altres països gràcies a la interconnexió europea a través del Pirineu. En aquest sentit, França té una alta capacitat de generar energia en les seves 57 centrals nuclears, que el converteix en un exportador net. Alhora, Espanya és un país de trànsit d’energia entre les fronteres de Portugal i Marroc. Sovint el preu de l’energia provinent de França té un preu baix i com passa amb la generació de baix cost incorporar-la a l’oferta generada dins del país és un avantatge per les empreses generadores. En aquest cas, la capacitat de les línies d’intercanvi a les fronteres pot ser una limitació.
Com funciona la subhasta?
Hem qualificat les diferents tecnologies de generació per les seves característiques quant a facilitat per regular, nivell de contaminació i preu per unitat d’energia generada.
Aquestes tres característiques són essencials per establir el preu d’intercanvi entre el tram de generació i el tram de comercialització, considerant que el tram de transport i distribució estableix un peatge i una retribució independentment de quina sigui la tecnologia que l’ha generat.
Per tal de garantir la cobertura de la demanda en tot moment, l’estat espanyol va establir un mecanisme de subhasta que permet a les comercialitzadores satisfer horàriament tota l’energia que demanen els seus clients.
El mecanisme de subhasta consisteix en un fixatge de preu a preus marginals, el funcionament del qual ha estat llargament debatut. Aquest funcionament es fonamenta a pagar a tots els generadors per unitat d’energia generada, el preu de la més cara que en cada moment estigui en funcionament. Un import que remunera amb escreix les que tenen un baix cost (per exemple la generació nuclear) en el cas que entri en funcionament una central d’alt cost com pot ser una tèrmica.
Per fixar els costos de generació els generadors han de tenir en compte no tan sols els costos del combustible i els seus costos operatius sinó també un ingredient incorporat darrerament que és el cost dels drets d’emissió de CO?. A les empreses contaminants se’ls assigna per part de l’estat un import pels drets d’emissió.
En l’actualitat, les empreses que superen els drets d’emissió assignats poden compensar aquest excés comprant als diferents operadors de mercat drets d’emissió. Aquest és el cas de la generadores d’energia amb centrals tèrmiques. Per això, quan entra en funcionament una central tèrmica, encareix per dos motius el preu de tota l’energia generada:
- L’alt cost dels combustibles fòssils.
- Per portar incorporat en els seus costs l’import dels drets d’emissió de CO2 que genera en excés per damunt de la quantitat de drets assignats.
En tot aquest equilibri motivat per les diferents tecnologies i el mecanisme de preus associats, hi juga també el mercat financer. Considerant la previsió de demanda, tant de les empreses generadores com les comercialitzadores, poden fer compres a futur. No sols als generadors, sinó també a altres comercialitzadores que havent excedit en la compra les seves necessitats de subministrament als abonats, ofereixen aquest excedent a altres comercialitzadores.
Com queda reflectit el procés de generació d’energia a la factura?
Hem esbossat l’escenari en què es conformen els preus de l’electricitat. No hem parlat, però de quina manera aquests preus es traslladen a la factura dels usuaris. En aquest àmbit hi juguen els factors següents:
- Energia:
- Un terme fix, anomenat com a terme de potència valorat d’acord amb la màxima potència que un usuari pot connectar i que ve justificat per garantir la resposta del sistema en el cas que tots els usuaris connectessin el màxim de potència contractada.
- Un terme variable directament relacionat amb el consum real:
- Unes taxes i impostos entre les quals hi ha l’IVA que el Govern espanyol ha reduït del 21% al 10% fins a finals d’any.
- Uns costos regulats relacionats amb els peatges de les xarxes de transport i distribució i amb altres conceptes com per exemple la producció i gestió dels residus nuclears.
- Unes franges horàries amb preus diferenciats per tal d’incentivar el consum en hores vall.
