Barcelona, 12 de maig de 2025.- La inserció laboral de les persones graduades en Formació Professional a Catalunya es consolida en el 54,44 %, segons les dades de l’estudi d’Inserció Laboral dels Ensenyaments Professionals 2024. L’estudi, que arriba a la divuitena edició, recull així una consolidació del creixement d’uns deu punts d’aquest indicador després de la pandèmia: si el 2021 aquesta taxa (que inclou l’alumnat que treballa i el que compagina estudis i feina) arribava al 45,32 %, el 2022 era del 52,05 % i el 2023 va ser del 54,49 %.
El percentatge d’alumnat que respon que busca feina ha disminuït de l’11,57 % al 10,96 %, i el percentatge de continuïtat formativa (si se suma el que continua estudiant i el que compagina estudis i feina) arriba al 54,8 %, quan en l’anterior edició era del 52,68 %.
L’informe, elaborat pel Departament d’Educació i Formació Professional i el Consell General de Cambres de Catalunya, analitza la situació laboral i formativa de les persones graduades del curs 2022-2023 en ensenyaments professionals, enquestades entre sis i nou mesos després d’haver acabat els seus estudis.
N’han presentat les principals conclusions la consellera d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó, i el president del Consell General de Cambres de Catalunya, Josep Santacreu. Niubó ha celebrat que “els resultats de l’estudi són clars i encoratjadors: la immensa majoria de graduats en FP treballen o continuen estudiant. I sovint ho fan amb millors condicions laborals que en altres itineraris, amb millors salaris i amb elevats graus d’estabilitat contractual”. Niubó ha recordat l’aposta del Govern per l’FP, amb l’impuls de més de 7.500 places noves i un increment de dotacions docents i personal, i els canvis en el procés de preinscripció i matrícula que faran que les places quedin assignades a 31 de juliol. Per tot plegat, segons la consellera, es posa de manifest que “la formació professional és clau per garantir un model de creixement econòmic més robust i una societat més justa, més preparada i amb més oportunitats per a tothom”.
Dades de l’informe
La taxa d’inserció laboral per trams d’edat és del 32,86% entre els enquestats de 16 a 19 anys (1,04 punts superior a l’estudi de l’any passat), del 58,71% pels de 20 a 24 anys (0,97 punts més), del 76,06 % de 25 a 29 anys (0,5 punts més) i del 79,02 % pels majors de 30 anys (1,45 punts més). Aquest indicador també és més alt entre les persones graduades en un grau superior (66,78 %) que les d’un grau mitjà (41,85 %). Per altra banda, els homes tenen un percentatge lleugerament més alt d’inserció laboral directa (35 %) que les dones (33,44 %), però les dones (23,25 %) compaginen feina i estudis de forma més habitual que els homes (17,3 %), pel que la taxa global d’inserció laboral és més alta entre les dones (56,69 %) que entre els homes (52,3 %). En termes generals, 3 de cada 4 persones graduades perceben que el cicle que han cursat és útil per a l’obtenció de feina (un 73% en GM i un 78% en GS), i 7 de cada 10 consideren que la feina que han obtingut està relacionada amb els seus estudis.
Pel que fa únicament al percentatge de persones graduades que expressen que estan en situació de recerca de feina, que, com s’ha assenyalat anteriorment, és del 10,96 % en l’estadística global, s’ha reduït cinc punts en l’última dècada. A banda, aquesta taxa sempre s’ha mantingut notablement inferior a l’atur juvenil a Catalunya, que era del 22,40 % segons l’última estadística disponible. Això indica que la formació professional és una via efectiva d’accés al món laboral.
Continuïtat formativa
Com s’ha dit, el percentatge de continuïtat formativa és del 54,8 %, i no mostra diferències significatives entre dones (54,79 %) i homes (54,8 %). No obstant, sí que és molt superior el percentatge de dones que compaginen estudis i feina (23,25 %) respecte al d’homes (17,3 %).
La proporció de persones titulades en un GM que han optat per continuar formant-se amb un GS és del 85,9 % (dos punts i mig més que l’any anterior), i els que segueixen amb un altre GM és del 7 %. A més a més, el 63,09 % de persones graduades d’un GS segueix estudiant a la universitat, i un 21,74 % cursa un altre GS.
En aquest sentit, les dades, especialment les de continuïtat entre GM i GS, demostren un fort interès per la construcció d’un itinerari formatiu personalitzat, seguint una progressió lògica cap a formació més especialitzada i que millora la competitivitat en el mercat laboral. Semblantment, l’alt percentatge de transició entre GS i el món universitari fa palesa la voluntat dels estudiants de progressar en la formació acadèmica.
FP Dual
En aquesta edició de l’estudi, l’FP dual ha estat encara la que es regula a través de la normativa catalana de formació en alternança, en tant que la nova FP dual s’ha començat a aplicar en el curs 2024-25. Els graduats en FP dual tenen una inserció laboral del 67,4 %, mentre que l’alumnat que ha cursat el seu cicle amb el model de formació en centre de treball (FCT) té una inserció laboral del 48,3 %.
Famílies professionals
La taxa d’inserció laboral continua superant el 50 % en 19 dels 27 ensenyaments analitzats a l’estudi, que inclouen famílies professionals d’FP, ensenyaments esportius, artístics i PFI, i supera el 60 % en 9 d’aquests estudis: fusta, moble i suro (67,79 %), ensenyaments esportius (67,41 %), instal·lació i manteniment (66,8 %), fabricació mecànica (66,66 %), química (63,72 %), indústries extractives (62,07 %), maritímopesquera (61,68 %), seguretat i medi ambient (61,43 %) i indústries alimentàries (60,23 %).
Vies d’obtenció de feina, tipologies de contractació i condicions laborals
L’empresa de pràctiques segueix sent la primera via d’obtenció de feina per a les persones graduades ocupades: ho és per al 24,41 % en el cas dels GM i per al 26,04 % en els GS, la qual cosa consolida l’eficàcia de les pràctiques com a eina d’inserció laboral. També creix el nombre d’alumnes que obtenen la seva primera feina a través dels serveis d’intermediació que ofereixen els propis centres d’FP a partir de les borses de treball (un exemple de la sinergia entre centre educatiu i empresa). Les següents vies d’accés més habituals són els contactes personals, l’ús de plataformes digitals i currículums.
En canvi, el principal motiu pel qual les persones graduades consideren que no troben feina és la manca d’experiència o diferents casuístiques vinculades a les ofertes laborals, com la poca adequació de les mateixes a la formació rebuda, la distància respecte el lloc de residència o la poca atracció que genera l’oferta econòmica. La manca de formació és un motiu per no trobar feina únicament per al 5,77 % de persones graduades en GM i al 4,53 % en GS
Pel que fa als tipus de contractes laborals que obtenen les persones graduades, es pot establir una correlació entre el grau de formació i la possibilitat d’obtenir un contracte indefinit i a jornada completa. A més, els nivells de contractació indefinida han pujat notablement respecte els últims estudis: d’entre les persones graduades en un GS, el 64,37 % obtenen un contracte indefinit (eren el 63,57 % el 2023 i el 46,07 % el 2022), i en els tècnics i tècniques mitjans el percentatge és del 52,58 % (mantenint el percentatge del 53,13 % del 2023 i augmentant molt respecte el 35,2 % de 2022). Les retribucions també pugen respecte onades anteriors de l’enquesta: el 26,77 % dels tècnics i tècniques superiors i el 17,24 % de tècnics i tècniques mitjans cobren més de 1.500 euros nets al mes (eren el 20,94 % i el 14,11 % el 2023, respectivament). La bretxa de gènere segueix persistint pel que fa a les retribucions.
