La Cambra de Barcelona fa una crida a les administracions perquè donin un suport sòlid i sostenible a la New Space Economy i les anima a reconèixer la importància econòmica, científica i tecnològica que té la indústria aeroespacial per assolir una societat més desenvolupada.
Segons constata la Comissió d’Espai i Aeronàutica de la corporació, Catalunya s’ha convertit en un centre de referència en termes de desenvolupament tecnològic a la New Space, una nova corrent liderada per empreses privades que actuen amb independència de les agències governamentals i els grans contractistes, i que configuren un model empresarial més àgil i democràtic.
Malgrat la irrupció d’aquesta nova filosofia, el sector espacial tradicional continua exercint un paper fonamental a Catalunya i la coexistència d’ambdós ha permès una sinergia única que impulsa la diversificació i l’avenç de la indústria espacial a Catalunya, a la qual s’ha de donar suport.
L’espai té un paper fonamental en el desenvolupament de la nova economia basada en coneixement a la que aspira la Cambra de Barcelona, atès que es tracta d’una indústria intensiva en recerca i coneixement, generadora d’ocupació d’alt valor afegit i amb un impacte positiu tant en el propi sector com en altres activitats. És, doncs, un sector que enforteix el conjunt de l’economia.
Així mateix, la indústria aeroespacial catalana, històricament arrelada al territori en camps com la fabricació de satèl·lits, els llançaments espacials i la investigació, ha contribuït a millorar la qualitat de vida de la ciutadania mitjançant l’aplicació de solucions tecnològiques en camps com la seguretat en el transport, la gestió d’emergències, la conservació dels recursos naturals, la lluita contra el canvi climàtic, les telecomunicacions i l’observació de la Terra.
Conscient dels beneficis, tant econòmics com per a la societat de l’espai, la Comissió d’Espai i Aeronàutica de la Cambra, creada ara fa quatre anys, continuarà treballant de la mà del sector i els centres de recerca per desenvolupar i promocionar aquesta indústria a Catalunya.
Per què invertir en els sectors espacial i aeronàutic a Catalunya
L’espai és, juntament amb l’aeronàutica, una de les indústries clau d’alt valor afegit per assegurar un creixement sostenible i resilient en el temps. Catalunya, una economia tradicionalment industrial, de petites i mitjanes empreses i amb un potent ecosistema emprenedor, investigador i tecnològic, té l’oportunitat de ser referent en aquest sector. Un fet que es constata amb l’èxit d’esdeveniments com el New Space Economy Congress, que, enguany, en la seva tercera edició, va reunir més de 400 persones a La Llotja de Mar, consolidant-se així com el congrés de referència de NewSpace a Catalunya.
En primer lloc, el sector aeroespacial té un retorn econòmic elevat. Segons xifres de London Economics, per cada d’euro d’inversió pública a l’espai es generen entre 2 i 7 euros de retorn directe i entre 4 i 14 euros de retorn indirecte. Per altra banda, l’Agència Espacial Europea (ESA) estima que aquesta inversió pública es tradueix en un benefici de fins a 6 euros per a la societat.
També el sector aeronàutic presenta xifres optimistes. Segons la Comissió Europea, es tracta d’una indústria que genera uns 405.000 llocs de feina, 130 mil milions d’euros d’ingressos i amb un paper protagonista en les exportacions, que es traduïa en uns 109 mil milions d’euros el 2019.
En segon lloc, l’espai és una indústria tractora d’altres sectors econòmics no vinculats directament amb ell mateix, que poden desenvolupar solucions i serveis a partir de dades satel·litals. Alguns d’aquests sectors són també activitats d’alt valor afegit que abracen tecnologies digitals punteres com la Intel·ligència Artificial, la connectivitat 5G i la blockchain.
La descàrrega i el processament de dades obtingudes de satèl·lits ens brinden més exemples d’aplicacions beneficioses de l’Espai a la societat, com proporcionar connectivitat en àrees remotes; la gestió del clima i el control de desastres naturals; la millora la navegació aèria i marítima gràcies a senyals de GPS; la millora dels serveis d’emergències i la productivitat agrícola, entre molts altres.
En tercer lloc, com que és una activitat molt lligada a la recerca i el coneixement, el desenvolupament de tecnologies espacials ha conduït a avenços científics i tecnològics que han beneficiat el conjunt de la societat. Alguns d’aquests avenços han tingut una aplicació pràctica posterior en altres camps, com la medicina, l’energia, la informàtica, la robòtica i els materials.
En quart lloc, el sector aeroespacial és un sector altament exportador que pot convertir-se en una palanca més de la internacionalització de l’economia catalana, si bé també compta amb un mercat local amb potencial de creixement. En un mercat global cada cop més competitiu, és clau continuar treballant per internacionalitzar les empreses catalanes i establir clústers industrials entre empreses afins per fomentar la cooperació empresarial, generar avantatges competitius, estimular la innovació, i atraure noves inversions i talent al territori.
El sector aeronàutic, per altra banda, requereix la construcció i millora d’infraestructures que permeten una millor connectivitat i comunicacions al territori. En aquest sentit, l’Aeroport de Lleida-Alguaire pot contribuir a la promoció de la innovació dels sectors aeronàutic/espacial i del seu ecosistema empresarial, així com la resta d’aeròdroms que depenen de la Generalitat de Catalunya.
Finalment, l’espai genera llocs de feina qualificats directes i indirectes, incloent posicions d’enginyeria, tècniques, de fabricació i de suport, entre d’altres. Paral·lelament, fomenta l’interès per les vocacions STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) entre les noves generacions.
Malgrat això, la xifra en valor absolut i en percentatge dels programes PERTE que està previst que rebi Catalunya és insuficient per garantir la sostenibilitat d’una indústria aeroespacial catalana competitiva. De fet, són les acions de finançament del Pla de Resiliència de l’Estat Espanyol que han conduït al llançament dels programes PERTE, amb una distribució territorial per comunitat autònoma d’un total de 335 milions d’euros. D’aquesta quantitat, està previst que Catalunya rebi uns 30 milions d’euros que representen aproximadament un 9%, quan el territori català representa un 19% del PIB de l’estat espanyol.
