Barcelona, 13 de febrer de 2019.- El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, lamenta la no aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat per al 2019 perquè afecta negativament a l’interès general de l’economia i la societat catalanes pels següents motius:
- El projecte de pressupostos recollia un important augment de la despesa productiva. Concretament, despesa en R+D civil creixia un 5,6% respecte al pressupost de l’any passat, i la despesa en infraestructures un 40%.
- Aquests pressupostos representaven una millora econòmica important per a Catalunya tant des del punt de vista social, perquè es recuperaven bona part dels retrocessos socials que es van haver d’adoptar durant la crisi, com des del punt de vista de la inversió en infraestructures, una reclamació històrica de la Cambra de Comerç de Barcelona.
- El projecte de pressupostos contemplava, per primera vegada en molts anys, un augment significatiu de la inversió en infraestructures a Catalunya (del 66% respecte al 2018) i el compliment de l’esperit de la Disposició Addicional Tercera de l’Estatut, que diu que el pes de la inversió de l’Estat en infraestructures a Catalunya havia de ser l’equivalent al seu pes en el PIB.
- Concretament, la inversió pública de l’Estat a Catalunya pressupostada era de 2.051 milions d’euros, xifra a la que se sumaven els 200 milions pactats a la Comissió Bilateral (dels 759 milions pendents) pel compliment de la disposició addicional tercera de l’Estatut de l’any 2008. Això donaria un total de 251 milions d’euros d’inversió a Catalunya. El percentatge d’inversió destinada a Catalunya sobre el total d’Espanya regionalitzat hauria estat del 16,8%, i si sumem els 200 milions, hauria arribat al 18,2%. En qualsevol cas, aquests haurien estat els percentatges més elevats de la sèrie històrica a Catalunya. Ara bé, com que no s’han aprovat els pressupostos de 2019, la inversió a Catalunya el 2019 serà la mateixa que l’aprovada en els pressupostos de 2018, per tant, només 1.351 milions (900 menys dels contemplats en el projecte de pressupostos).
- Si considerem únicament la inversió real del Grup Foment, el que es coneix com inversió en infraestructures, Catalunya hauria rebut 1.875 milions d’euros (sense comptar amb els 200 milions), això és el 19,2% del total regionalitzable. Per tant, s’hauria complert l’objectiu de la Disposició Addicional Tercera de l’Estatut, ja que l’esforç inversor en infraestructures a Catalunya s’hauria situat en línia amb el seu pes econòmic (19%), cosa que ara no succeirà.
- Catalunya haurà perdut també una altra avantatge i és que la secretària d’Estat d’Hisenda havia assegurat que les comunitats més endeutades rebrien noves facilitats de l’Estat en els fons de finançament de comunitats autònomes en la via de “aplanar venciments”, és a dir, allargar els terminis de devolució dels 57.000 milions que deu la Generalitat a l’Estat.
- Finalment, cal dir que amb la no aprovació dels pressupostos, el dèficit públic pot arribar al 2,4% del PIB el 2019, segons estimacions del Fons Monetari Internacional (FMI), ja que la despesa pública augmentarà (pensions, pujada del salari mínim i altres) però no s’aprovaran ajustos estructurals en els ingressos que permetin compensar aquest augment de la despesa.
