L’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona (ODEE) ha reclamat que Catalunya dediqui un percentatge de despesa pública en polítiques d’igualtat i família equivalent a la mitjana dels països del nostre entorn. L’entitat recorda, en aquest sentit, que la despesa social a l’estat espanyol és la més baixa de la UE en percentatge del PIB (un 1% el 2021) mentre que la mitjana a la UE va ser gairebé el doble (1,9%).
En un document dirigit als partits polítics que es disputaran les eleccions al Parlament de Catalunya del pròxim 12 de maig, l’ODEE ha fet una crida a un canvi de model en l’organització economicoempresarial que posi al centre les persones i dissenyar les polítiques d’igualtat i de suport a les famílies sota el paraigües de la igualtat d’oportunitats i de la justícia social i econòmica.
L’organització considera que és necessari reorientar el caràcter assistencialista que tradicionalment han tingut les polítiques d’igualtat i apostar per mesures de caràcter proactiu i preventiu per fer un salt en l’assoliment de la plena igualtat de gènere. Per aquest motiu, ha recollit 10 propostes concretes per promoure la participació de les dones en el mercat laboral amb igualtat d’oportunitats i de condicions salarials que els homes, promoure la corresponsabilitat dins les llars, impulsar la paritat als òrgans de decisió i assegurar una millor conciliació familiar i professional, entre d’altres.
L’ODEE ha llançat aquest conjunt de propostes després de constatar que existeixen encara importants dèficits a corregir en el terreny de la igualtat de gènere a Catalunya. De fet, els Indicadors d’igualtat de gènere de Catalunya 2023 presentats el març revelen que la progressió cap a la igualtat, que va ser ràpida en els seus inicis, s’ha estancat en els darrers vuit anys.
Si bé s’ha donat una progressiva incorporació al mercat laboral, les dones treballen menys hores (3 de cada 4 contractes a temps parcial els tenen les dones) i la bretxa salarial per hora treballada continua sent significativa (13,3%). Les conseqüències del model social i empresarial que hem construït, basat en llargues jornades laborals, estil de lideratge patriarcal i manca d’un sistema universal i gratuït de serveis de cura, fa que moltes dones es vegin obligades a escollir entre ser mares o fer carrera professional, i que el percentatge de dones que en posicions directives s’hagi reduït darrerament i no superi el 33%. Tot plegat té impacte en indicadors com la fertilitat, on l’Estat espanyol té taxa més baixa de tota la Unió Europea, o l’augment del risc de pobresa.
En l’àmbit familiar, l’ODEE destaca també el retard en l’edat de maternitat com a conseqüència de la precarietat al mercat laboral i les dificultats d’emancipació del jovent. Per altra banda, la diversitat de les estructures familiars, amb un pes creixent de les famílies monoparentals, fa que aquestes hagin de tenir un major suport per evitar caure en la pobresa. Finalment, s’està passant la responsabilitat de les cures de persones grans a les famílies o al treball informal, que en ambdós casos recau bàsicament sobre les dones. Un fet que impacta en la seva vida professional i personal.
10 mesures urgents per avançar en la plena igualtat de gènere:
1.- Crear un sistema universal i gratuït d’escoles bressol 0-3 anys
Segons l’estudi de l’ODEE Impacte d’una Política de llars d’Infants Universal i gratuïta a Catalunya en clau de gènere, amb un sistema públic gratuït d’escoles bressol a Catalunya es beneficiarien 16.000 dones que no haurien d’abandonar el mercat laboral i altres 20.000 que no haurien de demanar reducció de jornada. Aquestes dones obtindrien unes rendes del treball equivalent al 0,3% del PIB de Catalunya i una recaptació fiscal de 150,3 M€, que és més del que costaria fer gratuïta l’atenció socioeducativa de les 50.000 places que hi ha actualment (107 M€). A més, s’ha demostrat que la inversió en aquesta etapa educativa és la que té efectes més positius sobre la reducció de la desigualtat a llarg termini.
2.- Crear una prestació universal per fill/a a càrrec
Les polítiques de prestació universal per fill/a a càrrec contribueixen a fer front a la pobresa infantil, d’una banda, i a què les dones puguin tenir el nombre de fills/es que desitgen, de l’altra. L’avantprojecte de Llei de famílies que ha arribat al Congrés preveu la creació d’una prestació universal de suport a la criança de 100€ al mes fins als 3 anys del nen/a. Una mesura, doncs, que va en la bona direcció, però que és clarament insuficient que finalitzi als 3 anys. Des del Govern de Catalunya s’hauria de reforçar i ampliar aquesta política de suport a la criança.
3.- Igualtat salarial entre dones i homes
La discriminació salarial de les dones està molt relacionada amb la maternitat, la reducció horària i la segregació horitzontal i vertical en el mercat laboral. De fet, un estudi publicat pel Banc d’Espanya ha quantificat la penalització de la maternitat sobre els ingressos de les dones en un 11% a curt termini, que arriba fins al 28% al cap de deu anys, mentre que el salari dels homes no es veu afectat. Per lluitar contra la bretxa salarial de gènere, l’ODEE proposa al Govern mesures com el seguiment de les auditories salarials que han de realitzar les empreses, el compliment de la normativa que estableix la realització de plans d’igualtat dotant de més recursos el seu registre i als sindicats per fer el seguiment, i que promogui els currículums cecs en les primeres etapes de la contractació.
4.- Adoptar l’horari laboral europeu i dotar de major flexibilitat horària el mercat de treball
Segons l’estudi de l’ODEE Mesures de conciliació i reforma horària: opinió de les empreses catalanes, les empreses donen un ampli suport als beneficis que suposaria l’adopció d’un horari laboral més europeu (inici de la jornada laboral abans de les 9h i finalització a les 17h). El 78% de les empreses l’adoptaria si canviessin les condicions de l’entorn i no augmentessin els costos laborals. Segons l’opinió de les empreses, els més beneficiats d’aquest nou horari serien els/les nens/es, perquè milloraria la seva educació i resultats escolars, i les dones, perquè podrien desenvolupar la seva carrera professional sense renúncies. A més, les empreses que han adoptat el nou horari laboral han augmentat un 10% la productivitat i han reduït l’absentisme.
Fer jornada intensiva, horari flexible (sense reducció horària) i fomentar el teletreball entre homes i dones per igual afavoriria l’equitat de gènere i la conciliació laboral i familiar. El juliol de 2017 es va aprovar a Catalunya el Pacte per a la reforma horària amb un període d’aplicació fins al 2025, però els resultats han estat escassos. Cal un major grau de compromís del Govern i els sindicats en l’impuls d’aquest Pacte promovent modificacions legislatives, incentivant aquesta fita en el marc de la negociació col·lectiva, establint incentius fiscals per a les empreses i organització d’esdeveniments que adaptin aquest horari i fixant estàndards al conjunt de la societat (no convocar reunions més enllà de les 16h, no assistir a actes passades les 18h ni a actes-sopar que comencin més enllà de les 20h).
5.- Revaloritzar els llocs de treball en els sectors més feminitzats i trencar amb la segregació horitzontal
Per una banda, cal més inversió en els sectors sanitari, educatiu, de serveis personals i de cures, per reduir la bretxa en sous i condicions de treball que els separa d’altres sectors més masculinitzats, com la indústria i la tecnologia. Per altra banda, cal promoure les vocacions STEM entre les noies des de l’escola primària per aconseguir una major participació femenina en el sector tecnològic, que serà un dels que crearà més ocupacions i amb millors condicions salarials en els propers anys.
6.- Promoure la corresponsabilitat entre homes i dones en les tasques domèstiques i de cura, i valoritzar el treball de cura
Segons l’estudi de l’ODEE Quantificació econòmica del treball domèstic i de cura de persones no remunerat a Catalunya, les dones contribueixen el doble que els homes al valor del treball domèstic i de cura, que es va quantificar en 50.321 milions d’euros l’any 2015. Si es consideressin les tasques domèstiques, el PIB català s’incrementaria com a mínim un 23,4% i, si hi hagués un repartiment igualitari, les dones podrien obtenir uns ingressos bruts un 25% superiors als actuals.
En aquest sentit, l’ampliació del permís de paternitat ha estat una bona mesura perquè ha permès millorar les perspectives laborals de les dones i augmentar la corresponsabilitat dels homes en les tasques de cura, però encara persisteix un gran biaix de gènere en les excedències per cura de fills/es o familiars (el 86% les demanen les dones) que, a diferència dels permisos de maternitat i paternitat, no són retribuïts. Caldria estudiar la possibilitat de crear permisos temporals posteriors a l’inicial (dividits a parts iguals entre progenitors), que es puguin gaudir de manera total o parcial fins als 12 anys de l’infant i que estiguin parcialment remunerats, a l’estil del sistema suec on dels 240 dies per progenitor/a, 195 són retribuïts amb el 78% del salari.
7.- Paritat en alts càrrecs i llocs directius de les entitats del sector públic, i professionalització de la direcció pública
Segons l’estudi de l’ODEE La presència de dones en alts càrrecs, eventuals i llocs directius a la Generalitat i el seu sector públic, les dones representen el 49% dels alts càrrecs i llocs directius en la Generalitat i el seu sector públic el 2023, un percentatge superior al 40% de 2020 i també força més elevat al 23% que representen en els llocs directius al sector privat. Però tot i aquest avenç, encara hi continua havent un sostre de vidre a la Generalitat, ja que les dones són el 74% de l’ocupació amb títol universitari (nivells A1 i A2), però només estan representades en un 55% entre els alts càrrecs i eventuals de la Generalitat. Per aquest motiu, l’ODEE reclama que la paritat en alts càrrecs i direccions se segueixi aplicant en el nou Govern que resulti de les eleccions del 12-M i que es continuï lluitant contra el sostre de vidre i contra la temporalitat en la funció pública, que afecta en major mesura a les dones.
També veu necessari un gran acord preelectoral de les forces polítiques per aprovar la professionalització de la direcció pública, que consisteix en garantir que la selecció del directiu públic en basi en les competències professionals, la idoneïtat pel lloc de treball i la meritocràcia. En base a aquests criteris objectius, la presència femenina en els càrrecs de direcció del sector públic seria més elevada tenint en compte la seva major qualificació i la cultura de l’esforç ja mostrada en l’etapa formativa i d’oposició a la funció pública.
8.-Compromís per aprovar la Llei de Paritat al Congrés dels Diputats, que transposa una directiva europea
Segons l’estudi de l’ODEE Indicadors d’igualtat de gènere de Catalunya 2023, el sostre de vidre està ancorat en el 33%, ja que les dones no sobrepassen un terç en la participació en diferents àmbits del poder econòmic i empresarial. Per altra banda, s’ha demostrat que aquells països que han aplicat quotes han avançat més de pressa en presència femenina en consells d’administració de grans empreses. Cal aprovar de manera urgent la transposició de la Directiva europea per garantir l’assoliment del 40% de presència femenina a mitjans de 2026 en empreses cotitzades, grans empreses públiques, juntes de col·legis professionals, llistes electorals i alts càrrecs públics.
9.- Disposar d’una administració àgil, poc burocratitzada i que treballi en col·laboració amb el sector privat per donar una resposta ràpida i eficaç a les necessitats de la població
Cal que l’administració actuï en col·laboració amb el sector privat per desenvolupar un sector productiu regulat i eficient de prestació de serveis de cura (infantils i de persones grans o malalts). Així mateix, cal agilitzar i simplificar el sistema d’ajuts públics i d’accés a les rendes mínimes garantides. A més, cal una major coordinació entre diferents administracions per garantir una major eficàcia dels recursos destinats polítiques d’igualtat i famílies, així com una major cobertura en el conjunt de la població.
10.- Revisar el sistema actual d’incentius fiscals i de prestacions públiques per no relegar la dona a un rol domèstic o a l’economia submergida
Cal evitar que els ingressos de la dona puguin comportar per a la família superar un determinat llindar de renda que la faci perdre ajuts públics a la criança, com per exemple, l’accés a escoles bressol públiques, ajudes al lloguer, ajudes menjador o beques d’estudis, entre moltes altres. Per evitar que això passi cal revisar l’actual sistema de prestacions i ajudes perquè no depenguin únicament del nivell de renda sinó que tinguin en compte altres criteris com, per exemple, la inserció laboral de les dones.
Sobre l’Observatori Dona, Empresa i Economia
L’Observatori Dona, Empresa i Economia és un fòrum de reflexió, estudi i propostes de la Cambra de Comerç de Barcelona amb l’objectiu de posar en valor a la dona professional, emprenedora i empresària en el món econòmic actual. Actualment, és una entitat referent en l’anàlisi sobre igualtat de gènere i impulsa diferents accions per sensibilitzar i formar empreses del territori sobre plans d’igualtat i lluita contra les desigualtats de gènere, com per exemple, l’Escola d’Igualtat.
