L’interès públic ja no és títol jurídic suficient per modificar o alterar un contracte de concessió de servei públic. Els eixos de la regulació europea de les concessions de serveis públics no són les prerrogatives públiques, sinó preservar el dret de la competència entre operadors i respectar el principi de seguretat jurídica que obliga a estar als pactes.
Aquesta és una de les principals conclusions de l’estudi L’interès públic i la seva satisfacció amb la col·laboració publico privada, elaborat pels catedràtics de Dret José María Gimeno Feliu i Gonzalo Quintero Olivares i l’ex-president del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional, Pascual Sala.
L’estudi, editat per la Cambra de Comerç de Barcelona, analitza els fonaments jurídics comunitaris de la col·laboració entre el sector públic i el privat per a la prestació de serveis essencials als ciutadans i assenyala les claus de la seguretat jurídica perquè les empreses puguin atendre aquests serveis públics.
En la polèmica de si els serveis públics han de ser prestats per l’Administració o han de permetre la participació privada, els autors afirmen que no interessa tant que sigui gestió directa o indirecta com que constitueixi la millor prestació (també en paràmetres d’eficiència) de l’activitat. És a dir, ha de prevaler la idea del nivell òptim de gestió.
Així, assenyalen, enfront de la idea d’una gestió pública directa, l’essencial, des de la perspectiva del ciutadà i la protecció dels seus drets, ha de ser la millor prestació del servei públic, al marge de qui sigui el que s’encarregui de la seva gestió (així s’ha advertit de forma expressa per la Sentència del Tribunal Constitucional 84/2015, en analitzar la constitucionalitat de les formes de gestió indirecta en els serveis sanitaris públics, advertint que no per això hi ha incompliment de l’article 41 de la CE). I aquesta visió objectiva és compatible i fins i tot indispensable, asseguren, amb la participació de la iniciativa privada.
