Barcelona, 6 d’abril de 2020.- La Cambra de Barcelona considera que l’Estat espanyol té encara marge per aprovar mesures de reactivació de l’economia. En aquest sentit, s’ha analitzat quina ha estat fins ara la resposta en matèria de polítiques econòmiques per fer front a la crisi sanitària en comparació a altres economies avançades. Concretament, s’ha analitzat els casos d’Alemanya, França, Itàlia, Bèlgica, Dinamarca, el Regne Unit i els Estats Units.
Tot i que el paquet de mesures anunciades el passat 31 de març per part del Govern central permet l’ajornament de les cotitzacions socials i de deutes envers la Seguretat Social per part dels autònoms (si es compleixen determinats requisits), el quadre comparatiu permet identificar que l’Estat espanyol no ha actuat suficient en alguns àmbits de la despesa i de la reducció temporal de la pressió fiscal.
Pel que fa a la despesa, països com Alemanya, França, Bèlgica, Dinamarca o el Regne Unit han assumit (en determinades condicions) una fracció dels salaris de les empreses per evitar un augment molt significatiu de la desocupació i el tancament o l’endeutament excessiu de les empreses un cop se superi l’estat d’alarma. Per tant, des de la Cambra de Barcelona considerem que el Govern central hauria d’estudiar aquesta alternativa i quantificar l’impacte econòmic d’aquesta mesura.
Tenint en compte la pressió fiscal, tots els països del quadre (a excepció d’Itàlia) han adoptat mesures més flexibles i generoses pel que fa a l’ajornament i a la suspensió temporal dels impostos. Si bé el context actual d’elevat endeutament a Espanya dificulta la suspensió d’impostos de forma indiscriminada, caldria estudiar mecanismes per reduir la pressió fiscal, especialment en aquells col·lectius més vulnerables.
Anàlisi del quadre
Amb l’objectiu de fer més visual la comparativa per països, el quadre segmenta en cinc blocs diferents les mesures adoptades segons a qui van dirigides. Concretament, distingeix entre les polítiques econòmiques dirigides a totes les empreses, les que només afecten a pimes i autònoms, les d’àmbit laboral, les de tipus sanitari i, finalment, les ajudes específiques a determinats sectors de l’economia.
Cal destacar que el quadre només inclou les polítiques econòmiques que afecten directament les empreses, deixant de banda mesures que únicament repercuteixen sobre els particulars. A més, el document també distingeix entre diferents tipologies de suport econòmic, com ara polítiques addicionals de despesa (ex: ajuts econòmics a autònoms, pagament de salaris), de reducció temporal de la pressió fiscal (ex: ajornament i/o suspensió d’impostos, exoneració de cotitzacions) i de liquiditat. Si bé la nota no ofereix una comparació exhaustiva de totes les mesures, a continuació s’analitzen alguns àmbits especialment rellevants en els què l’Estat espanyol té marge d’actuació.
- Mesures econòmiques adoptades per la via de la despesa
Malgrat que l’Estat espanyol ha aprovat algunes mesures addicionals de despesa, com ara la prestació extraordinària a autònoms (70% de la base reguladora) durant un mes (tot i que amb condicions força restrictives), l’eliminació de la contribució mínima per rebre una prestació d’atur en cas d’ERTO i l’increment de la prestació per aquells treballadors en quarantena o infectats, la Cambra de Barcelona les considera insuficients en comparació a les polítiques d’altres països.
- Ajuts a autònoms i PIMES
Tots els països seleccionats del quadre (exceptuant el cas d’Itàlia), han aprovat mesures de suport als autònoms més generoses en quantitat, durabilitat i aplicant criteris d’elegibilitat menys restrictius. Per exemple, Alemanya posa a disposició una transferència d’entre 9.000 a 15.000 euros (segons el nombre de treballadors l’empresa) per autònoms i microempreses sense pràcticament condicionants. França, tot i que aplica uns criteris més restrictius equiparables als d’Espanya, l’ajut pels autònoms més afectats econòmicament pel coronavirus se situa en 3.500 euros, el que implica un suport econòmic força més significatiu que a Espanya. Al Regne Unit, l’estat garanteix el 80% del sou fins a un màxim de 2.500 lliures durant tres mesos en cas de hagin facturat menys de 50.000 lliures durant el 2019.
- Transferències directes a les empreses pel pagament dels salaris
Una altra mesura molt rellevant que s’ha adoptat a altres països i en la que Espanya no ha pres cap iniciativa ha sigut que alguns estats han assumit una fracció dels salaris dels treballadors de les empreses. Aquesta mesura és important per la seva eficàcia a l’hora d’evitar que les empreses recorrin a mesures com els ERTOs o l’acomiadament. Per exemple, a Dinamarca les empreses que volien reduir la seva plantilla en més d’un 30% o com a mínim a 50 empleats, l’Estat garanteix el pagament del 75% del sou durant els propers 3 mesos. El Regne Unit aplica una mesura similar, atès que cobreix el 80% del sou a aquells treballadors que no poden treballar pel confinament però que segueixen tenint un contracte amb l’empresa. Un altre cas seria el d’Alemanya, on s’ha decidit que les empreses que experimentin una caiguda del volum de feina pels treballadors de més del 10%, sempre que això afecti a com a mínim el 10% de la plantilla, el govern alemany assumirà el 60% (67% si té un fill) del salari net del treballador.
- Mesures econòmiques adoptades per la via dels ingressos
El Govern espanyol ha aprovat algunes mesures pel que fa a l’ajornament temporal de la pressió fiscal, com ara la pròrroga d’impostos (fins a 30.000 euros en el cas d’aquelles empreses que van facturar menys de 6M€ l’any 2019) i de les cotitzacions socials pels autònoms (en alguns casos) entre els mesos de maig i juliol de 2020, així com l’exoneració de fins al 100% de les cotitzacions a les empreses que hagin presentat un ERTO. No obstant, la Cambra de Barcelona també considera insatisfactòries les polítiques adoptades per l’Estat espanyol per la via dels ingressos, especialment si es comparen amb les mesures dels països del nostre entorn.
- Suspensió temporal dels impostos
El Govern central no ha aprovat cap mesura de suspensió d’impostos. Si bé la majoria dels països no han aplicat reduccions significatives dels impostos, hi ha alguna excepció. Per exemple, a Alemanya la base impositiva d’alguns pagaments anticipats per part d’empreses i autònoms es pot reduir si es preveu que una caiguda d’ingressos i salaris durant tot l’exercici del 2020, el que genera que les empreses no hagin d’abonar impostos que després s’haurien de retornar, facilitant una major liquiditat. Un altre exemple seria el del Regne Unit, on l’impost sobre la propietat se suspèn durant un any a Anglaterra en els sectors de l’oci, el comerç minorista, l’hostaleria i els negocis de caràcter sanitari.
- Ajornament dels impostos
Pel que fa a l’ajornament d’impostos, a la majoria de països seleccionats del quadre els respectius governs han adoptat mesures més generoses pel que fa a la quantitat, al període de pròrroga i en relació a la proporció d’empreses que es poden acollir a aquestes polítiques. Per exemple, a Alemanya totes les empreses que demostren (sense evidència detallada) que s’han vist afectades pel coronavirus, poden ajornar els pagaments de l’IVA, cotitzacions i impost de societats fins a finals del 2020. A França, totes les empreses poden diferir el pagament de l’impost de societats i les cotitzacions social durant tres mesos. Al Regne Unit, el pagament de l’IVA entre el 20 de març i el 30 de juny de 2020 es pot diferir fins a finals de març de 2021 i als Estats Units les empreses poden diferir el 50% de les cotitzacions socials a finals de 2021 i el 50% restant a finals del 2022. Finalment, a Bèlgica i Dinamarca s’han aprovat mesures per diferir el pagament de l’IVA i les cotitzacions socials de totes les empreses.
- Mesures de liquiditat
En relació a les mesures de liquiditat, l’Estat espanyol va aprovar fons de liquiditat de 100.000 M€, el que suposa aproximadament el 8% del PIB espanyol. Del primer paquet de 20.000 M€ ja se’n coneixen les condicions, 10.000 M€ anirà destinat a PIMES i autònoms i l’Estat avalarà el 80% de les operacions. Dels 10.000 M€ restants, la garantia serà del 70% en el cas de nous préstecs i del 60% per la renovació de crèdits ja existents.
Pel que fa a l’import de les crèdits avalats per l’estat, a la majoria de països europeus la quantitat ha estat superior com a percentatge del PIB. En el cas d’Alemanya i el Regne Unit, el volum dels crèdits aprovat representen aproximadament un 13,5% i un 15% del PIB, respectivament. A França, Bèlgica i Dinamarca les mesures de liquiditat suposen el 12,4%, 10,6% i el 8% del PIB a cada país. Finalment, en relació al percentatge de garantia pública dels avals a Espanya en comparació a la resta de països és força similar, tot i que a Alemanya i França arriben al 90%.
