Barcelona, 10 de juliol de 2025.- Les Cambres de Comerç de Catalunya valoren molt positivament la iniciativa de la Generalitat de Catalunya d’impulsar accions per agilitzar la burocràcia i la tramitació de projectes d’energies renovables i emmagatzematge, entre altres mesures, en el marc del nou Decret llei 12/2025 per augmentar la resiliència del sistema elèctric català. En aquest sentit, les corporacions celebren que un dels primers projectes per agilitzar la burocràcia administrativa, que és una reivindicació històrica de les cambres, sigui per impulsar projectes orientats a avançar en la transició energètica.
Les Cambres sostenen la necessitat d’orientar les polítiques públiques cap a la lluita contra el canvi climàtic, començant per les fonts d’energia, i corregir les dificultats normatives que demoren el desplegament de projectes de renovables i emmagatzematge. En aquest sentit, les corporacions consideren que aquest nou Decret impulsat per l’administració catalana pot ajudar a millorar la seguretat del sistema, consolidar el paper de les bateries i les energies renovables.
Una de les principals novetats que introdueix el Decret 12/2025 és que per primer cop el dret català reconeix les instal·lacions de renovables i emmagatzematge com a infraestructures d’interès públic superior, és a dir, que comptaran amb una importància pública per damunt d’altres interessos i que contribueixen a la salut i seguretat públiques. Això permetrà agilitzar la tramitació d’aquestes infraestructures i reforçar el seu valor davant possibles bloquejos administratius.
A més d’això, s’estableix per primer cop un marc clar per als projectes d’emmagatzematge mitjançant bateries independents i híbrides, simplificant i agilitant la tramitació d’aquests projectes i promovent un ús eficient dels sòl per a bateries. També articula un mecanisme àgil per accelerar projectes d’energia renovable i d’autoconsum, i especialment els relacionats amb l’emmagatzematge, atès que són claus per a la seguretat i la gestió del sistema elèctric.
L’èxit de moltes d’aquestes mesures dependrà, per una banda, de la voluntat política i tècnica de prioritzar realment aquests projectes d’energies renovables i d’emmagatzematge considerats d’interès públic superior. Alhora, cal tenir present la resiliència del sistema elèctric depèn també d’altres factors que escapen en part al seu abast, com ara el reforç de les xarxes de transport i distribució, que són de competència principalment estatal, i la gestió de la demanda. Per últim, si un projecte afecta espècies o hàbitats protegits, s’hauran d’aplicar mesures compensatòries.
Efectes de la nova regulació en la tramitació urbanística
El Decret 12/2025 contempla també les modificacions en matèria urbanística per integrar millor les instal·lacions renovables i d’emmagatzematge en la planificació del territori, ja que històricament, un dels obstacles per al desenvolupament de projectes eòlics i solars a Catalunya ha estat la manca d’encaix en les categories de sòl definides pels plans urbanístics municipals.
Concretament, en el sòl no urbanitzable s’introdueix que les instal·lacions d’emmagatzematge elèctric amb bateries es consideren serveis tècnics d’infraestructura d’utilitat pública o interès social a efectes urbanístics, mentre que en el sòl urbà de tipus industrial s’estableix que les instal·lacions d’emmagatzematges amb bateries i les instal·lacions de producció d’energia renovable d’autoconsum són compatibles amb els usos industrials, logístics o d’activitat econòmica en aquestes zones.
Els ajuntaments mantindran la competència per atorgar les llicències d’obres o activitats, i en sòl no urbanitzable hauran d’informar sobre el projecte d’actuació específica, però ara ho faran sobre un marc molt més clar, on el principi general es favorable a la implantació d’energies renovables.
