Les afiliacions al Berguedà creixen un 1,45% respecte fa dos anys i assoleixen un rècord històric

El mercat de treball de la comarca es troba en plena recuperació, la xifra de llocs de treball s’ha incrementar un 5,9% respecta fa un any, un creixement superior al català.

El Berguedà compta a data d’avui amb 643 llocs de treball i 488 afiliats més que fa un any, quan la Covid-19 impactava de ple l’economia de la comarca. No obstant això, cal apuntar que mentre que la comarca ja té més afiliacions que abans de la Covid-19, la xifra de llocs de treball encara presenta marge de millora. El mercat del treball del Berguedà comptava a finals de juny amb 58 llocs de treball menys que fa dos anys. Aquests són els resultats que es desprenen de l’Informe trimestral del teixit empresarial i mercat del treball que elabora conjuntament la Cambra del Berguedà i el Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Barcelona.

Si s’analitza l’evolució dels llocs de treball (afiliacions a la Seguretat Social segons seu de l’empresa al règim general i al règim especial de treballadors autònoms) a la comarca s’observa com aquests han augmentat un 5,9% el segon trimestre de 2021 respecte a un any enrere, la qual cosa fa que la xifra absoluta ascendeixi fins als 11.510 llocs de treball, una evolució superior a la que s’observa per al conjunt de Catalunya (4,8%).

Amb tot això, cal tenir en compte que aquest creixement anual està influenciat per la disminució d’afiliacions que es va produir a partir del març de 2020 com a conseqüència de l’aplicació de l’estat d’alarma (amb mesures de confinament domiciliari i restriccions de mobilitat) per contenir l’expansió del virus. Per aquest motiu, si es compara la xifra de llocs de treball de juny de 2021 amb els nivells previs a la pandèmia (2019), les afiliacions han patit una disminució del -0,5% (tendència menys negativa que la de la mitjana catalana, -1%), però és positiva respecte al desembre de 2019 (2,4%).

Amb tot, però cal apuntar que el mercat del treball comarcal està tenint una recuperació superior a la registrada pel conjunt de Catalunya on la xifra d’afiliats segons seu de l’empresa s’ha incrementat només un 4,8% aquest darrer trimestre en comparació als valors de fa un any.

No obstant això, cal tenir present que aquestes dades no inclouen les persones que estan en ERTO i que continuen donades d’alta com a afiliats que cotitzen malgrat no estiguin laboralment actius. El Gabinet d’Estudis de la Cambra de Barcelona estima que la comarca va tancar el juny amb 330 persones en situació d’ERTO, una xifra inferior a la del maig passat quan es van estimar 425. Aquestes xifres són fruit d’una estimació pròpia a partir de les dades de l’Observatori de Treball i Model Productiu de la Generalitat i el Ministeri de Treball.

Cal destacar que si s’analitza el tipus de règim d’afiliació es percep una dualitat significativa, ja que mentre s’observa una evolució positiva entre els assalariats, amb el creixement d’un 8,6% el juny de 2021 respecte al juny de 2020, els autònoms presenten una tendència lleugerament negativa (-0,1%). A més, en comparació amb el mateix període previ a la pandèmia (juny de 2019), es registra un augment entre els assalariats (0,4%), mentre que els autònoms disminueixen un 2,7%.

La xifra d’afiliats segons la residència padronal assoleix un rècord i supera les 15.600 persones

Si s’atén a la residència padronal de l’afiliat, en lloc de la seu de l’empresa, els afiliats han augmentat un 3,2% a la comarca respecte a un any enrere, fins a les 15.641 persones a finals de juny de 2021. Aquesta xifra absoluta és la més alta assolida des del 2012 (any en què s’inicia la sèrie disponible).

Per sexe, l’evolució positiva ha estat menys intensa entre els homes (2,3%) que entre les dones (4,4%). Quant a grups d’edat, els afiliats augmenten a tots els trams, entre el 0,5% de les persones entre els de 30 a 44 anys i el 13,0% dels menors de 30 anys. Si s’atén a la nacionalitat, els afiliats estrangers, el 7,7% del total, augmenten el 3,5% i els espanyols (3,2%). Respecte al mateix trimestre previ a la pandèmia (juny 2019), el nombre d’afiliats disminueix entre els homes (-0,2%) i els de 30 a 54 anys (-2,3%).

En global, si es compara la xifra d’afiliats de juny de 2021 amb els nivells previs a la pandèmia, les afiliacions ja se situen per sobre el nombre de finals del 2019 (+1,45%, 224 afiliacions més) i del 30 de juny del 2019 (+0,6%, 102 afiliacions més).

Ara bé, si es comparen les afiliacions segons seu social i residència padronal, el nombre és superior en el segon cas (un 36% més); el motiu de la diferència és que molts treballadors residents al Berguedà es traslladen a una comarca diferent per treballar.

L’atur registra la xifra més baixa des de l’esclat de la pandèmia amb gairebé 2.050 aturats

El Berguedà va tancar el segon trimestre amb 2.046 persones aturades, un 4,3% menys que el mateix mes del 2020, quan encara es percebien els efectes de l’estat d’alarma, però encara un 18,1% per sobre del 2019, nivells previs a la pandèmia. Amb tot, cal destacar que aquesta xifra és la més baixa des de l’esclat de la crisi sanitària (març 2020).

Per sexe, la disminució anual és menys intensa entre els homes (-1,2%) que entre les dones (-6,6%). La variació de l’atur per trams d’edat ha oscil·lat entre el -21,7% de les persones menors de 30 anys i el +5,9% de 55 anys o més (l’únic grup que registra un creixement). Per últim, l’atur disminueix a tots els tipus d’ocupació, excepte entre els directors i gerents (+1) i les ocupacions elementals (+7).
En aquest sentit, si analitzem l’estimació de la taxa d’atur registral s’observa com encara se situa en un 11,7% el juny, la xifra més baixa des del març 2020, però encara 2 punts percentuals per sobre de la taxa del mateix mes del 2019.

El Berguerdà va tancar el 2020 amb 1.201 empreses

La Cambra del Berguedà ha tornat a denunciar, de nou, la falta de dades territorials per abordar una profunda anàlisi economicoempresarial de la recuperació econòmica comarcal. Segons la Memòria econòmica de Catalunya 2020, el Berguedà va tancar el 2020 amb 1.201 empreses, però des d’aquest període ja s’ha deixat de quantificar la dada, atesa la falta d’actualització per part de l’Observatori de Treball i Model Productiu que elabora la Generalitat de Catalunya.