L’economia catalana va créixer un 5,5% el 2022, per sobre del que es preveia inicialment, gràcies a la resiliència mostrada per fer front els xocs que han caracteritzat aquest any: colls d’ampolla en les cadenes de subministrament, augment dels preus de l’energia, inflació i pujada de tipus d’interès. Aquesta és una de les principals conclusions de la Memòria Econòmica de Catalunya 2022 que s’ha presentat aquest matí a la Llotja de Mar.
La Memòria inclou aquest any el monogràfic “Reptes de la digitalització”, amb 10 articles d’experts/es. L’acte ha estat presidit pel president de la Generalitat, Pere Aragonès i han participat: la presidenta de la Cambra de Barcelona, Mònica Roca i Aparici; el president del Consell General de Cambres de Barcelona, Jaume Fàbrega; la directora de la Memòria Econòmica, Carme Poveda; i el catedràtic de la UPF i col·laborador de la Memòria, Oriol Amat.
El PIB català ja estaria un 1,6% per sobre del nivell prepandèmia en el 1T.2023, gràcies al motor de l’exportació de béns i serveis, i al consum públic.
El consum privat i la inversió han igualat, per primer cop, el valor de finals del 2019. Per sectors, només els serveis ja haurien recuperat el nivell precovid. El balanç també és positiu pel que fa a persones ocupades (1,2% superior).
Quins han estat els factors que expliquen la forta resiliència de l’economia catalana als xocs del 2022?
- L’economia catalana surt de la crisi de la covid amb una acceleració en el seu procés d’internacionalització que ha anat acompanyat d’un guany de competitivitat. Catalunya assoleix un saldo exterior de béns i serveis del 8% del PIB el 2022, reflex del guany de competitivitat de la nostra economia tant en béns com en serveis (turístics i no turístics). El diferencial amb l’economia espanyola s’amplia a 7 punts percentuals, mentre a principis de segle era inexistent.
- S’estan produint canvis importants en l’estructura ocupacional cap a sectors de més qualificació. Des de fa uns anys està augmentant el percentatge d’ocupació més qualificada (en llocs directius, tècnics i professionals), i el 2022 ja representa el 38,3% del total. En canvi, disminueix progressivament l’ocupació d’operaris i ocupacions elementals, i els darrers anys la digitalització també està fent disminuir el pes de l’ocupació administrativa. De fet, el 65% de l’ocupació creada entre finals del 2019 i del 2022 es concentra en sectors d’alta qualificació: sector públic (inclòs sanitat), activitats professionals i científiques, i TIC.
- Catalunya manté una elevada capacitat d’atracció d’inversió estrangera en indústria i TIC. Aquests dos sectors concentren el 52% de la inversió total el 2022. Cal destacar que la inversió estrangera en el sector TIC s’ha duplicat el 2022, passant de 623 M€ el 2021 a 1.229 M€ 2022, i és el valor màxim de la sèrie històrica.
- El quart factor que més ha contribuït a la resiliència econòmica el 2022 és l’alt nivell de capitalització de les empreses catalanes, fet que les situa en bona posició per afrontar les fortes pujades de tipus d’interès. De fet, segons l’Enquesta de Clima Empresarial, el percentatge d’empreses afectades per les dificultats financeres no hauria augmentat el 2022 respecte als anys anteriors (entorn del 17%).
Reptes pendents que l’economia catalana ha d’afrontar en el futur immediat
Primer: Augmentar l’R+D al nivell europeu. La inversió en R+D ha crescut un 13% el 2021, fins a una xifra màxima històrica de 2.505 M€. Catalunya concentra ja el 24% de l’R+D que realitza l’Estat. En canvi, només augmenta tímidament fins a l’1,64% del total d’R+D de la zona euro, molt lluny encara del pes que va arribar a tenir el 2008 (2%).
Segon: Liderar la transformació digital i sostenible amb el suport dels Next Generation EU. Cada vegada són més les empreses que estan fent (o preveuen fer) accions de transformació digital i sostenible: al voltant del 50%, com s’apunta en un article de la Memòria. Aquest procés pot ser impulsar per l’execució dels Next Generation EU.
Tercer: Ajustar millor l’oferta i la demanda de treballadors en el mercat laboral. El 29,2% de les empreses catalanes diuen que la manca de personal adequat limita la marxa del seu negoci, el percentatge més elevat de la sèrie, segons l’Enquesta de Clima Empresarial. A més, la ràtio de vacants per població activa ha pujat els darrers anys, sobretot en activitats tècniques i qualificades. i Ens podem trobar en un coll d’ampolla en la transformació digital i sostenible si les empreses no troben els treballadors que requereixen.
Quart: Garantir la sostenibilitat del deute públic. Malgrat que el 2022 s’ha produït una reducció del dèficit públic en termes de PIB, Espanya és el quart país membre de la UEM-12 amb un nivell de deute públic més elevat. Les regles del Pacte d’Estabilitat i Creixement es reprendran el 2024 i limitaran l’increment de la despesa pública, ja que es preveu que els ingressos tindran un creixement més modest del que han tingut els darrers anys.
Revisió a l’alça de les perspectives econòmiques per al 2023, però el creixement anirà de més a menys
L’economia catalana ha continuat creixent amb força durant la primera meitat de l’any, gràcies a la bona evolució del mercat laboral, a la moderació de la inflació, al turisme i a l’impacte dels fons de recuperació, que comencen a donar vigor a la inversió.
Però esperem que aquest dinamisme vagi a menys en la part final de l’any per l’efecte de la pujada dels tipus d’interès i pel menor creixement de les exportacions —que es veuran afectades per l’alentiment de l’economia europea, especialment l’alemanya.
La política monetària europea s’enfronta al gran repte de frenar la inflació, no aturar el creixement i evitar una crisi financera. De l’èxit que tingui amb la seva actuació, dependrà la marxa de l’economia els pròxims trimestres i anys.
