Catalunya presenta un balanç econòmic força positiu el 2025, amb un creixement sostingut tant en termes de PIB com de PIB per habitant, que s’ha recolzat, en part, en un increment de la productivitat. Aquesta és una de les principals conclusions de la Memòria Econòmica de Catalunya 2025 que s’ha presentat avui a La Llotja de Mar. L’informe anual, publicat per les Cambres de Comerç de Catalunya, inclou aquest any el monogràfic L’habitatge a Catalunya: un repte social, econòmic, regulatori i territorial amb 9 articles d’experts. L’acte ha estat presidit pel president de la Generalitat, Salvador Illa, i ha comptat amb la participació del president del Consell General de Cambres de Barcelona, Josep Santacreu, la directora de la Memòria Econòmica de Catalunya, Carme Poveda, i el catedràtic de la UPF i col·laborador de la Memòria, Oriol Amat.
Un creixement econòmic per sobre de l’entorn europeu i una reducció gradual del diferencial de productivitat amb la UE des del 2022
Catalunya ha registrat un creixement del PIB del 2,7% el 2025, una taxa molt superior a la de la zona euro (1,4%) i a la de les principals economies europees. Aquest bon comportament no es limita al PIB agregat. El PIB per habitant ha augmentat l’1,6%, superant la mitjana de la zona euro (1,1%). A més, l’anàlisi dels factors del creixement mostra un model més equilibrat que en etapes anteriors, ja que la productivitat per hora treballada ha crescut un 1,1% durant el 2025 (enfront de l’1,0% a la zona euro) i la ràtio hores treballades/població un 0,5% (enfront del 0,1% a la zona euro). Aquest doble impuls es ve produint des de 2023, el que estaria assenyalant l’inici d’un període de creixement més equilibrat i menys dependent exclusivament del factor treball.
La millora de la productivitat laboral per hora també ha permès reduir el diferencial amb la zona euro, que ha passat del -12% el 2021 al -7%, en paritat de poder adquisitiu (PPA). Tot i aquesta evolució positiva, el procés de convergència continua sent lent, fet que posa de manifest la persistència de factors estructurals.
DE LA MACRO A LA MICRO (I): SECTORS I EMPRESES QUE IMPULSEN EL CREIXEMENT
La inversió productiva per treballador assoleix un màxim històric, fet que anticipa increments de productivitat en el futur
Entre 2019 i 2025, s’observa una recomposició sectorial de Catalunya cap a activitats de més qualificació. D’una banda, augmenta el pes en l’ocupació dels sectors professionals no turístics (TIC, activitats professionals i financeres) del 17,1% fins al 19,4% del total i, de l’altra, es redueix el pes dels sectors de comerç, transport i hostaleria, del 28,7% al 27,8%.
La inversió productiva s’ha consolidat com el component més dinàmic del PIB el 2025, amb un augment del 6,9%. Destaca especialment l’assoliment de màxims històrics d’inversió per treballador, una evolució que anticipa una dinàmica favorable de la productivitat i l’ocupació els propers anys.
Tanmateix, la despesa en R+D empresarial ha disminuït un 3,5% el 2024, després de tres anys molt positius (2021-2023). Aquest descens s’ha traduït en una reducció de l’esforç en R+D empresarial en percentatge del PIB fins a l’1,06%, ampliant així el diferencial respecte a la UE (1,52%). Les dades de 2025 i 2026 haurien de revertir aquesta evolució, coincidint amb l’acceleració de l’execució final dels fons Next Generation.
Augmenta el nombre de grans empreses, que es caracteritzen per una productivitat més elevada i salaris més alts
Les dades demostren que les empreses de major mida presenten nivells de productivitat més elevats i paguen salaris significativament superiors, amb diferències que poden arribar al 34% respecte a les empreses més petites. També s’observa que a major dimensió, més elevada és la productivitat de les empreses, malgrat que en totes les dimensions empresarials la productivitat a Espanya és inferior a la dels principals països europeus. Per això, és una bona notícia que el nombre d’empreses grans (200 o més treballadors) hagi augmentat en els darrers anys, fins a un màxim històric de 3.156 a Catalunya. Tanmateix, en comparació amb altres països europeus, la dimensió mitjana del teixit empresarial català continua sent inferior, la qual cosa limita el potencial de creixement i de convergència en productivitat.
DE LA MACRO A LA MICRO (II): EL CREIXEMENT MILLORA EL BENESTAR DE LES FAMÍLIES?
Catalunya ha experimentat un augment de població de 440.000 persones en els últims quatre anys, superant els 8,2 milions d’habitants. L’increment es deu íntegrament a la població nascuda a l’estranger. Aquest factor explica una part significativa del dinamisme de la població nascuda a l’estrangera en l’augment de l’ocupació, tot i que la seva contribució ha disminuït el 2025 fins al 50%, en contrast amb el 91% de mitjana durant els anys 2022-2024. Tanmateix, aquest mateix dinamisme demogràfic conviu amb dificultats creixents per part de les empreses per trobar personal adequat, una situació assenyalada pel 39% de les empreses.
Aquesta situació dona lloc a una primera paradoxa: en un context d’expansió demogràfica, una proporció creixent d’empreses assenyala la manca de personal qualificat com una limitació per al seu creixement. La segona paradoxa es produeix des de la perspectiva de les llars, ja que el creixement econòmic no es tradueix en una millora equivalent del benestar.
En aquest sentit, el salari nominal ha crescut de mitjana anual un 20% acumulat entre el 2021 i el primer trimestre de 2026, un increment similar a la inflació en el mateix període (18%), però per sota de l’increment que han registrat els preus dels aliments i begudes no alcohòliques (un 30% acumulat). Aquesta diferència entre ingressos i preus de productes bàsics afecta especialment les rendes més baixes, que destinen una proporció més elevada de la seva despesa a alimentació.
La vulnerabilitat econòmica es manifesta especialment entre les llars amb fills, que presenten taxes de risc de pobresa significativament superiors a les de les llars sense fills (24,5% enfront del 13,2%), amb una incidència especialment alta en les famílies monoparentals (47%).
Entre tots els factors que condicionen el benestar de les llars, el cost de l’habitatge destaca com el principal element de pressió. El dèficit acumulat d’habitatge a Catalunya des del 2021 fins al 2025 supera els 140.000 habitatges, derivat d’un creixement molt intens del nombre de llars (+200.000) que supera àmpliament el nombre d’habitatges acabats (+60.000). La província de Barcelona concentra la major part del dèficit (aprox. 90.000 habitatges). A aquest dèficit s’hi afegeixen diferents colls d’ampolla com la manca de mà d’obra al sector de la construcció, la lentitud administrativa, la regulació urbanística, l’augment dels costos de construcció o l’escassetat de sòl disponible. Aquest desequilibri pressiona a l’alça tant els preus de compra com els de lloguer, generant un impacte especialment intens sobre els joves, les llars amb baixos ingressos i la població estrangera. Les conseqüències d’aquesta situació van més enllà de l’àmbit social, ja que també afecten la mobilitat laboral, l’emancipació dels joves, l’atracció de talent i, en última instància, el potencial de creixement econòmic.
