El progrés en una societat democràtica no només té dimensions econòmiques sinó també socials, una de les quals és la igualtat entre homes i dones. Avui dia l’accés de les dones al poder continua sent un fenomen poc usual, i fins i tot quan això passa, a vegades les dones que ostenten aquest poder han de patir situacions de desaire, menyspreu i humiliació. A la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, ja li ha passat dos cops en menys d’un any: en una recepció amb el president de Turquia i, més recentment, en una trobada amb el ministre d’Exteriors d’Uganda.
El món de l’empresa no està exempt d’aquestes relacions de poder que sovint posen la dona en un segon pla. De fet, si agafem la llista de les empreses de l’Ibex, trobarem que només 3 estan encapçalades per dones: Patricia Botín (Banco Santander), Marta Ortega (Inditex) i María Dolores Dancausa (Bankinter). No obstant això, per tenir una fotografia fidedigna de la situació de la dona a l’empresa hem d’obrir el pla.
Dues lleis regulen a l’Estat espanyol l’accés de dones a càrrecs de responsabilitat a les empreses: la Llei d’Igualtat del 2007 i el Reial Decret-Llei 6/2019, que estableixen que “les societats obligades a presentar comptes de pèrdues i guanys no abreujats procuraran incloure en el seu Consell d’Administració un nombre de dones que permeti assolir una presència equilibrada de dones i homes (40-60%).”
Perquè no és el mateix la teoria que la pràctica, i perquè aquest “procuraran” convida més a la bona fe que no pas a l’imperatiu legal, l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Barcelona ha elaborat un estudi on xifra el grau de compliment d’aquestes dues normes al teixit empresarial català. En concret, per a l’elaboració de l’estudi s’han analitzat 188.975 societats amb seu social a Catalunya.
La Llei d’Igualtat no ha tingut l’impacte esperat
Es calcula que a Catalunya unes 2.657 societats catalanes estan subjectes a l’apartat de la Llei d’Igualtat que estableix una presència equilibrada entre homes i dones (40%-60%) als seus Consells d’Administració. Segons l’estudi de l’ODEE, 15 anys després de l’aprovació de la Llei només el 12% de les empreses compleixen amb aquesta paritat i compten amb un 40% de dones als seus Consells. De fet, les dades indiquen que aquest percentatge s’ha mantingut estancat des del 2015.
Si ens fixem en el conjunt de les societats analitzades, la presència de dones als Consells d’Administració és del 25,3%. A les empreses públiques és una mica superior (29,8%) però tot i així són percentatges poc optimistes en termes de paritat. La infrarepresentació de la dona es reprodueix també en altres càrrecs de poder.
L’estudi estableix, d’altra banda, una curiosa correlació: com més dones accedeixen als Consells d’Administració, més dones ocupen els comitès de direcció. Concretament, aquelles empreses amb més d’un 40% de dones al seu Consell tenen un 54,8% de dones en comitès de direcció, xifra molt superior a la mitjana (22,7%).
Ja sabem quines són les ràtios de presència femenina als càrrecs de responsabilitat empresarial, però en quines àrees treballen aquestes dones directives. L’estudi de l’Observatori Dona, Empresa i Economia senyala que els percentatges més alts de directives es troben a les àrees de publicitat, recursos humans, qualitat, màrqueting i finances (29-39%). En canvi, la representació en càrrecs com la direcció gerent, producció, informàtica i direcció general es troben al 18% o per sota.
El sector TIC, a la cua en termes de paritat
Si la presència de la dona als llocs de responsabilitat de les empreses catalanes es troba encara lluny de ser paritària, al sector TIC topem amb una bretxa de gènere encara més àmplia. I és que a les empreses d’aquest sector només un 13,5% dels membres dels seus Consells d’Administració són dones enfront del 25,7% a la resta. Paral·lelament, només el 19,6% dels càrrecs directius TIC corresponen a dones, en comparació al 22,9% de la resta de sectors que analitza l’estudi.
Les TIC, com mostra l’últim baròmetre del CTecno, és una indústria en expansió al nostre territori i en recerca constant de professionals. No obstant això, l’absència de referents femenins en aquest camp dificulta la formació de nous talents a les escoles, instituts i universitats amb dues conseqüències: continuar perpetuant un biaix de gènere que associa les TIC als homes i impedir l’accés a les dones a un mercat laboral amb condicions salarials i oportunitats professionals per sobre de la mitjana.
La conclusió d’aquest estudi és una bufetada de realisme que ens mostra que la dona continua estant infrarepresentada als càrrecs de responsabilitat empresarial, i a més a més, aquesta desigualtat no s’està corregint. És una prova més del sostre de vidre, aquesta barrera invisible que impedeix l’accés de les dones al poder, tot i tenir estàndards de formació similars o superiors als dels homes, fruit d’una societat patriarcal on ha persistit durant segles l’estereotip que el poder només té un gènere.
La formació en igualtat és clau perquè les empreses, sota criteris de responsabilitat social, prenguin consciència del greuge que suposa la falta de paritat en el seu si. És per això que l’ODEE ha decidit impulsar la primera Escola d’Igualtat, un espai amb l’objectiu de formar, assessorar i acompanyar les empreses en aquesta tasca i que centrarà el seu primer curs en la confecció de plans d’igualtat empresarial.