Barcelona, 1 de juny de 2018.- La inversió pública en infraestructures mai no tornarà a assolir el nivell de fa 10 anys, tal i com es desprèn de l’informe “30 anys d’inversions en infraestructures de mobilitat a Catalunya: balanç i perspectives de futur” elaborat per la Cambra de Comerç de Barcelona
Al llarg dels darrers 30 anys s’ha més que triplicat la dotació de capital en infraestructures de mobilitat a Catalunya, malgrat les mancances que encara persisteixen. En aquest sentit, el tradicional dèficit de dotació d’infraestructures de transport de Catalunya dins del conjunt d’Espanya s’ha reduït però no eliminat. Com a resultat d’aquesta evolució, Catalunya ha anat recuperant progressivament pes en l’estoc de capital en infraestructures de transport del conjunt de l’Estat.
Els darrers 30 anys han estat marcats per dos períodes: de 1988 a 2005, quan es produeix un descens del pes relatiu de Catalunya i el 2006 fins al final de la sèrie disponible, on s’observa una recuperació fins arribar a assolir una participació del 16,8% el 2013, la xifra més alta del període analitzat. Tanmateix, el percentatge assolit continua sent inferior al pes de l’economia catalana en el PIB espanyol (19%), però se situa al nivell del seu pes en la població espanyola (16%).
Per tipus de transport, ha augmentat la participació relativa en la dotació de capital en ferrocarrils i aeroports, fins a superar el 20%. Tot i això, en el cas del ferrocarril hi ha un excessiu pes del transport de passatgers en alta velocitat (AVE), en detriment del sistema de rodalies o del transport ferroviari de mercaderies.
En canvi, la xarxa viària ha estat la gran penalitzada de la política d’inversions durant la darrera dècada. Durant els últims 30 anys, la intensitat inversora del sector públic a Catalunya va fer un primer salt a finals dels vuitanta, amb el primer pla de carreteres. Aquest pla de la Generalitat va suposar l’inici d’un llarg període d’inversió, incrementat a partir de 1995 per la construcció de la xarxa de ferrocarril d’alta velocitat i l’ampliació d’aeroports i ports, que va arribar al seu màxim el 2009.
Aquest impuls inversor durant la fase alcista del cicle econòmic va ser compartit pels tres nivells d’administració pública (Estat, Generalitat i local). En canvi, a partir de 2010 la inversió pública es va desplomar com a conseqüència del canvi de signe de la política fiscal forçada per la crisi del deute. L’esforç inversor va caure per sota del 2% del PIB, tendència que ha seguit fins avui.
Les fórmules de finançament específic van ser la via escollida per la Generalitat a partir de 2007 per finançar algunes de les principals obres d’infraestructures públiques, amb un volum total d’inversió superior als 7.400 milions d’euros.
Pel que fa a l’evolució de la inversió real, en el cas del grup Foment a Catalunya, la inversió efectiva va ser de 790 milions d’euros, amb un 77% d’execució sobre la inversió pressupostada. Aquest valor confirma que la inversió pública en infraestructures segueix a la banda baixa, per molt que el 2017 hagi estat millor que el 2016.
De fet, els objectius de reducció del dèficit i del deute públics condicionen la capacitat inversora, i ho seguiran fent els propers anys, de manera que el llindar dels 1.000 milions d’euros anuals és una fita superior que costarà d’assolir.
Les dades d’inversió pressupostades acostumen a sobreestimar la inversió real, atenent el baix grau d’execució que ha caracteritzat la inversió en infraestructures de l’Estat a Catalunya. Així ha succeït any rere any durant la darrera dècada a Catalunya, a excepció únicament de l’any 2012, quan es va executar per sobre del pressupostat per l’acabament de l’AVE fins a la frontera francesa.
Tanmateix, la tònica habitual és que el grau d’execució de la inversió a Catalunya sigui inferior al del conjunt de la inversió regionalitzada a Espanya. Tot i això, cal destacar que el 2017 sí que ha estat excepcional, i el 77,0% executat a Catalunya supera el 73,8% de la mitjana espanyola.
El pla d’inversions 2017-2020 preveia una inversió de 4.185 milions d’euros, el que hauria de suposar un compromís de més de 1.000 milions d’euros anuals. La prioritat declarada dels quals són els ferrocarrils amb una inversió de 2.542 milions d’euros, (1.800 milions d’euros s’assignen a concretament a Rodalies).
