La Cambra de Comerç de Barcelona fa balanç del mandat 2019-2023, un període marcat per sotracs com la pandèmia, la guerra d’Ucraïna, la crisi energètica i l’augment persistent de la inflació, que han posat a prova l’economia catalana i la capacitat dels agents econòmics per fer costat a les empreses en els moments més difícils. En aquest sentit, durant aquest període la Cambra de Barcelona ha arribat a donar servei a 56.102 empreses i s’han impulsat més de 45 projectes en diferents àrees.
Així ho ha explicat la presidenta de la Cambra, Mònica Roca i Aparici, que ha recordat que l’acció cameral durant aquest mandat s’ha centrat en impulsar la transformació econòmica del país impulsant la internacionalització, el coneixement, les noves economies d’alt valor afegit i la formació, d’acord amb el programa Catalunya 2030/40: Construïm un model econòmic de país. Presentat l’any 2019, en col·laboració amb la resta de Cambres catalanes, es tracta d’un pla d’acció que té com a propòsit transformar el model econòmic a través de 15 eixos com la sostenibilitat, la innovació i l’emprenedoria, entre d’altres.
En aquest sentit, partint de la base que un nou model econòmic necessita una nova manera d’entendre l’economia, la presidenta de la Cambra ha destacat els Indicadors de Progrés i Benestar, una nova eina de mesura elaborada pel Gabinet d’Estudis Econòmics que proposa una anàlisi del creixement més enllà del PIB. D’aquesta manera, inclou indicadors com la transició energètica, les desigualtats, i la inversió en educació i R+D+I, entre d’altres.
Ara bé, un dels fets que més han marcat el mandat, però, ha estat la crisi sanitària, que va provocar una caiguda de l’activitat econòmica sense precedents i va empènyer milers d’empreses al tancament. En aquest difícil context, la Cambra va mobilitzar tota la seva capacitat d’atenció a l’empresariat a través de dos projectes, Que Cap Empresa no Tanqui i Aixeca, Activa i Accelera el teu negoci, que van atendre més d’11.000 peticions i van suposar una inversió de més de 10 milions d’euros.
Entre els eixos estratègics de la corporació entre el 2019 i el 2023 es troba el reforç de les 10 delegacions territorials amb què compta la Cambra arreu de la demarcació, amb la voluntat de construir una economia en xarxa, més descentralitzada i integrada. De fet, avui la Cambra compta amb acords amb més de 120 ajuntaments i més de 65 polígons industrials.
Finalment, la Cambra ha culminat una profunda transformació, tant interna com externa, amb l’objectiu de convertir-se en una organització més moderna i propera a les empreses, adaptada als reptes del segle XXI i més preparada per complir la seva funció.
Les principals accions orientades a aquest objectiu han estat la transformació dels serveis prestats, l’obertura i renovació dels seus edificis per poder acollir i impulsar més de 600 empreses, la renovació de la identitat corporativa de la Cambra i la digitalització de l’entitat, millorant tots els processos i l’atenció al públic.
Tot seguit, destaquem alguns dels principals projectes liderats per la Cambra de Barcelona.
Noves economies
Durant els darrers quatre anys la corporació ha fet una clara aposta per sectors altament disruptius i innovadors que aporten més valor afegit a l’economia. Un exemple és la Nova Economia de l’Espai, una indústria intensiva en coneixement i recerca, digitalitzada i altament qualificada.
L’any 2022, la Cambra va organitzar, juntament amb la Generalitat de Catalunya, el New Space Economy Congress, que va reunir més de 400 persones a La Llotja de Mar per debatre sobre les oportunitats de negoci de l’Espai en àrees com: la sostenibilitat, els nous sistemes de fabricació, la generació de nous models de negoci, la mobilitat sostenible i les noves oportunitats d’inversió.
L’espai és, juntament amb l’aeronàutica, una de les indústries clau d’alt valor afegit per assegurar un creixement sostenible i resilient en el temps. Catalunya, una economia tradicionalment industrial, de petites i mitjanes empreses i amb un potent ecosistema emprenedor, investigador i tecnològic, té l’oportunitat de ser referent en aquest sector, que es preveu que multipliqui el seu impacte econòmic a Catalunya per 4 en els pròxims cinc anys.
També hi ha hagut una aposta per les tecnologies disruptives. El setembre del 2020 va néixer el Centre Blockchain de Catalunya (CBCat), amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya. Avui es tracta del centre de referència per l’adopció i aplicació de la tecnologia blockchain a les empreses catalanes, amb la missió de divulgar la tecnologia blockchain per donar lloc a nous models de negoci que aportin un valor afegit a les empreses del territori.
Durant la pandèmia el CBCat va implantar una aplicació mòbil pionera de passis Covid per poder reactivar esdeveniments econòmics i culturals de manera segura. És també l’entitat impulsora del CatVers, el metavers català, i lidera el congrés Democracy4all – Blockchain for Governance Conferència que se celebra anualment a la Llotja de Mar de Barcelona.
El passat 2022 destaquen altres accions promogudes pel CBCat com el BlockchainxODS, una iniciativa que posa en contacte estudiants i empreses a través d’un repte plantejat amb l’aplicació de la tecnologia blockchain; les jornades BxCat, amb una seixantena de ponents en un total de 14 ponències i 9 taules rodones; i el B4Food, un esdeveniment de nova creació amb l’objectiu de centrar-se en l’aplicació de la tecnologia blockchain al sector d’alimentació i begudes.
La mobilitat sostenible ha estat un altre dels focus de l’acció de la Cambra durant aquest mandat amb la creació el 2020 del Hub Industrial de Mobilitat Sostenible (HubIMS) amb l’objectiu d’impulsar i acompanyar projectes empresarials catalans pertanyents a aquest sector. Des de la seva fundació, el HubIMS ha liderat dues crides que han captat uns 50 projectes empresarials.
Finalment, en l’àmbit de la innovació s’ha llançat el Lab3040, una iniciativa per potenciar l’ecosistema d’innovació del territori català, mitjançant la creació de hubs d’innovació verticals i la participació de tots els actors econòmics que hi ha presents a l’economia (afavorint els vincles publicoprivats). Enguany el repte ha girat al voltant de la sostenibilitat i ha rebut més de 60 propostes de solucions.
Innovació i noves tecnologies
La pandèmia va suposar un impuls a la transformació digital, i, per tant, una oportunitat per reforçar una de les principals funcions de la Cambra: la implantació de l’economia digital.
L’any 2021, la Cambra de Barcelona va inaugurar el HUB Cambra Digital, un espai polivalent al servei de pimes i emprenedors/es per promoure la incorporació de les TIC, la innovació i la internacionalització dels seus negocis, dotat de coworking, espais de treball i d’assessorament, sales de reunions, àrees de networking i equipaments equipats amb les últimes tecnologies.
Es tracta d’un projecte que com a objectiu contribuir a millorar la competitivitat i incrementar la productivitat dels/es emprenedors/es i pimes del territori a través del foment de la transformació digital. El passat 2022, més de 300 empreses van beneficiar-se dels serveis d’aquesta iniciativa.
Entre altres projectes destacats, un dels més recents és digital2b, una comunitat empresarial formada per directius/ves que volen compartir coneixement i experiències sobre els beneficis de l’aplicació de les noves tecnologies.
A més, cal destacar un projecte que s’obrirà al públic en finalitzar la reforma de l’edifici a finals d’any: el RetailHUB. Es tracta d’un espai d’ajuda a la digitalització del petit comerç amb necessitat de reinventar-se per fer front a les noves plataformes online. En concret, el RetailHUB posarà a disposició més de 500 metres quadrats on es podran compartir avenços, experiències i processos de transformació del comerç per acompanyar els comerciants als nous reptes de l’economia i del seu mercat.
Un país en xarxa
La Xarxa de negocis Cambra és una comunitat empresarial de la Cambra de Barcelona que vol crear sinergies entre empresaris, fomentar col·laboracions i establir ponts entre l’empresariat del territori català.
Per això, la Cambra de Barcelona ha dissenyat uns equips, distribuïts pel territori de la demarcació de la Cambra, que representen tots els actors empresarials necessaris per generar oferta i donar resposta a la demanda del mercat.
Un any i mig després de la seva creació, aquesta comunitat ha generat un negoci més de 3 milions d’euros al territori en un any. Actualment, compta amb uns 170 membres i hi ha grups de treball a Barcelona, Mataró, Badalona, Pineda de Mar, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Vilafranca del Penedès i Granollers.
Així mateix, per impulsar l’economia industrial, s’ha reactivat la Unió de Polígons Industrials (UPIC), que avui aglutina més de 65 polígons de tot Catalunya i s’ha convertit en la plataforma de dinamització de polígons més significativa del territori.
Expansió als mercats exteriors
En matèria d’internacionalització, la Cambra ha ideat el programa Landing 360, destinat a fer de Barcelona la porta d’entrada a Europa per a les empreses que volen instal·lar-se a Catalunya, oferint de forma centralitzada tots els serveis que els són necessaris, de forma que es facilita l’atracció d’inversions i negocis estrangers.
Continuant amb la iniciativa d’impulsar la internacionalització de l’economia catalana, s’han organitzat els Fòrums Internacionals de Negocis, que connecten empreses, veus expertes i líders polítics per intercanviar coneixements i generar oportunitats de negoci a l’exterior.
La primera edició es va centrar en el mercat dels EUA i, actualment, s’està preparant la segona edició en aquesta ocasió sobre Turquia.
Cal destacar també la Chamber Global Market, un projecte per impulsar la relació amb les 12.000 cambres de comerç que hi ha a tot el món. En una primera fase s’han tancat acords amb més de 30 ciutats dels diferents continents i s’ha creat una Xarxa d’ambaixadors econòmics de més de 18 persones per ajudar les empreses a l’aterratge de certs països significatius per a l’expansió internacional.
Al servei del progrés social i econòmic
Durant aquests quatre anys, s’ha potenciat l’Observatori Dona Empresa i Economia, que aquest últim any ha posat en marxa la primera Escola d’Igualtat, un espai que té per objectiu formar, assessorar, mentoritzar i acompanyar a les empreses en la formació d’igualtat.
L’Escola d’Igualtat neix des de la necessitat de les empreses i organitzacions en el mercat, per formar agents d’igualtat i especialistes amb una base feminista des d’una vessant teòrica, científica i pràctica. Per això, s’estan portant a terme cursos, píndoles, programes i plans d’igualtat.
Durant el mandat 2019-2023, la Cambra ha donat un nou impuls al Consolat de Mar com a centre d’arbitratges i mediacions. Es tracta d’una institució secular nascuda a l’edat mitjana, en època de?Pere?III el?Cerimoniós, la qual vetllava per les bones pràctiques mercantils a la Mediterrània i en regulava l’activitat segons els usos i costums de la mar.
Per altra banda, conscients que l’accés a finançament era un dels reptes més grans dels negocis catalans, des de la Cambra es va posar en marxa el 2021 el Servei de Finançament Cambra per assessorar les empreses en aquesta matèria. Es tracta d’una eina per resoldre dubtes financers, generar material divulgatiu i guiar els projectes empresarials durant l’obtenció del finançament adequat per als seus negocis, gràcies a la seva borsa d’entitats financeres. La iniciativa compta amb una borsa formada per aproximadament una vintena d’entitats, institucions i altres operadors del mercat financer.
Estudis destacats
El Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra de Barcelona ha publicat nombrosos treballs que han continuat aportant reflexió i anàlisi sobre l’actualitat socioeconòmica de Catalunya. Els informes trimestrals de conjuntura i la Memòria Econòmica de Catalunya s’han consolidat com a referents per radiografiar de manera rigorosa l’evolució de l’economia.
Paral·lelament, s’han publicat altres anàlisis sobre aspectes concrets com la inversió en infraestructures i monogràfics dels Indicadors de Progrés i Benestar sobre temes com la despesa en educació i sanitat a Catalunya o l’impacte de la pandèmia en la privació material a les llars.
El primer gran estudi publicat durant el mandat es va presentar el desembre del 2019 i tractava el dèficit d’infraestructures. En concret, la Cambra de Barcelona xifrava en 45.000 milions d’euros la inversió necessària en el període 2019-2030 per corregir el dèficit en infraestructures. El 2023 es va actualitzar l’estudi i es va elevar aquesta xifra fins als 50.900 milions d’euros i es van identificar els 20 projectes prioritaris a executar a la xarxa d’infraestructures catalana.
El 2020 la Cambra va recomanar fixar un Salari Mínim de Referència a Catalunya d’entre 1.000 i 1.100 euros en 14 pagues el 2020. Utilitzant un conjunt d’hipòtesis referides a l’evolució tendencial dels preus i de la productivitat del treball amb horitzó 2030, l’estudi quantifica que l’SMR superaria els 1.200 euros en 2026 i s’aproparia als 1.400 el 2030.
El 2021 es va analitzar en un nou estudi quines condicions permetrien a l’economia catalana convergir en PIB/càpita i benestar amb els països frugals com Àustria i Dinamarca. L’estudi conclou que la reducció del dèficit fiscal elevaria el?nivell de benestar a Catalunya i facilitaria la convergència amb els països capdavanters, però en tot cas dependria de la gestió dels recursos: caldria invertir més i millor en capital humà i tecnològic per impulsar un nou model econòmic.
En matèria de sostenibilitat i sobirania energètica, l’any 2022 es va publicar un estudi que xifrava en més de 59.000 milions d’euros la inversió necessària en energies renovables per assolir el 2050 un model elèctric 100% renovable, i contribuir així a la descarbonització de l’economia d’acord amb els objectius europeus. En concret, Catalunya hauria de disposar?d’una potència instal·lada en energies renovables l’any 2050 de?67.071?MW.
Aquell mateix any, amb motiu de la reforma del RETA que estava ultimant el govern de l’Estat, des de la corporació es va redactar un estudi sobre el sistema de cotització del col·lectiu autònom. Una de les conclusions del treball era que el sistema actual és poc sostenible en termes financers a mitjà i llarg termini i per reformar-lo cal defugir de vies simplistes basades en incrementar els tipus de cotització tant com sigui necessari per equilibrar ingressos i despeses.
Per últim, la Cambra també ha posat xifres a l’execució dels fons europeus Next Generation EU. El 2022 en una detallada anàlisi es va quantificar el grau de realització dels fons europeus pressupostats per part de l’Estat en un 49% entre gener i octubre del 2022. En una actualització el juliol del 2023, es va destacar que els fons realitzats (obligacions reconegudes) per l’Estat el 2022 van ser inferiors que els del 2021 i només es va complir amb un 69% del crèdit pressupostat.?També s’alerta que l’Estat encara podria sol·licitar i rebre 25.952 M€ assignats de Fons europeus, que s’haurien de mobilitzar abans de finalitzar el 2023.?
