La Cambra de Barcelona reclama que s’executin al complet i segons el calendari previst les inversions projectades a la xarxa ferroviària catalana per part d’Adif. El gestor d’infraestructures espanyol ha anunciat una inversió de gairebé 280 milions d’euros entre 2020 i 2021 que es destinarà a la millora de les infraestructures del Corredor Mediterrani i la xarxa de Rodalies, on hi destaquen actuacions a La Sagrera, Sants Estació i la reparació del pont del riu Tordera.
Aquest pla d’obres, que ja s’està començant a executar, provocarà afectacions com talls de circulació als túnels de Passeig de Gràcia i Plaça Catalunya durant l’agost, la interrupció fins el 15 de novembre del servei entre Martorell i Sant Sadurní d’Anoia i la reducció de l’oferta de trens al tram Malgrat-L’Hospitalet, operat per la línia R1. Atesa la importància dels serveis que es veuran afectats, és vital que les obres no s’allarguin més enllà dels terminis previstos per Adif.
Tot i aquest pla recentment anunciat, la Comissió d’Infraestructures, Transports i Mobilitat de la Cambra de Comerç de Barcelona recorda que és necessari que Adif executi totes les inversions pendents a la xarxa ferroviària de Rodalies de Catalunya des de 2008, i que avui no s’arriba al 20% de compliment. Fruit d’això, infraestructures estratègiques per a la mobilitat i el teixit econòmic com l’intercanviador de La Sagrera i el Corredor Mediterrani acumulen anys de retards.
Accions necessàries per millorar la xarxa
La Comissió ha recollit un seguit d’accions necessàries a la infraestructura del Corredor Mediterrani com la connexió ferroviària dels Ports de Barcelona i Tarragona, i dels Aeroports de Barcelona, Reus i Girona com a infraestructures globals. També cal disposar d’ample internacional per mercaderies que connecti Ports, zones logístiques i industrials, així com autopistes ferroviàries i serveis multimodals entre els principals ports i polígons industrials a menys de 30 minuts del Corredor Mediterrani.
A nivell metropolità, queden pendents l’execució d’obres com el tram central de la L9 del Metro, la connexió de les línies del Vallès i el Baix Llobregat de FGC amb la nova L8, l’ampliació de les andanes d’Arc de Triomf i la posada en marxa la nova línia ferroviària a l’Aeroport de Barcelona. També caldria projectar un nou túnel transversal de les línies de Rodalies al seu pas per Barcelona i dibuixar l’ampliació de la línia actual del Vallès de FGC per guanyar més capacitat i reduir temps de viatge.
Per últim, es demana el traspàs de l’Estat a Catalunya de la xarxa ferroviària que es pot desclassificar d’interès general: Maçanet – Sagrera pel Maresme (R1); Barcelona- Osona – Ripollès – Cerdanya (R3); Girona- Portbou (R-11); Barcelona – Lleida (R13); Valls – Lleida (R14); Reus – Ribaroja (R15); Tarragona – Cambrils (RT2).
Un nou model ferroviari
L’assumpció de tot el servei de Rodalies i Regionals de Catalunya que actualment gestiona Renfe per part de la Generalitat permetria un nou model gestió que hauria de permetre desenvolupar nous serveis de Rodalies, Regionals i d’alta velocitat regional, així com el una indústria catalana vinculada a l’explotació ferroviària, segons les conclusions de la Comissió d’Infraestructures, Transports i Mobilitat de la Cambra de Barcelona.
Aquest nou model ferroviari, afegeix, hauria d’estar sota la gestió d’un operador amb un contracte de serveis directament establert amb la Generalitat de Catalunya i dotat dels recursos humans, materials i econòmics necessaris, com és el cas de FGC. La contribució a la recuperació econòmica d’aquest plantejament i, especialment en la indústria i els serveis ferroviaris, donaria un gran valor afegit al Corredor Mediterrani, al propi territori i a altres territoris propers.
Si Catalunya disposés d’un gran operador públic, també es podria generar al seu entorn una indústria principal i auxiliar sòlida, dedicada a la construcció, reparació i modernització de trens. Així mateix, la Comissió proposa afavorir l’aliança entre FGC i els operadors privats per desenvolupar una companyia ferroviària catalana d’Alta Velocitat per connectar Catalunya internament i amb Europa, aprofitant la liberalització de la xarxa d’Alta Velocitat europea.
