La Cambra de Barcelona reclama a l’Estat la retirada del decret aprovat el passat mes de desembre que fixa les condicions per a la rebaixa dels lloguers d’establiments comercials, ja que entra en conflicte amb el decret aprovat per la Generalitat dos mesos abans i afavoreix més als grans propietaris. La corporació considera que hauria de prevaldre la llei catalana, que respon millor a les necessitats dels comerços afectats per la crisi.
Mentre que la norma catalana obliga a rebaixar un 50% el lloguer de locals comercials tancats temporalment per la pandèmia en cas que el llogater i l’arrendador no arribin a un acord, el decret estatal obliga als comerciants a acreditar primer una caiguda de la facturació del 75% al desembre per optar a la rebaixa del lloguer. No obstant això, ofereix també a l’arrendador la possibilitat d’aplicar una moratòria en el pagament. El resultat d’això és que hi ha propietaris que s’estan acollint al decret espanyol per deixar d’aplicar la rebaixa en el lloguer de la llei catalana.
Una altra de les diferències substancials en les mesures que diferencien els dos decrets és que al decret català hi ha una clàusula que especifica que els operadors que s’hagin acollit a aquesta normativa i hagin estat a l’almenys tres mesos tancats poden abandonar l’establiment sense haver de pagar la clàusula d’obligat compliment.
El sector del comerç, la restauració i els serveis es veuen perjudicats per aquest xoc entre les diferents normatives, que finalment deixen en poder dels grans operadors “escollir” la mesura de la moratòria del pagament total dels lloguers sense tenir en compte informació rellevant que tenen al seu abast com són els fluxos de consumidors i les dades de facturació, que seria la manera més adequada i justa a l’hora de repartir els costos davant les restriccions.
Aquesta situació d’inseguretat jurídica no només afecta els negocis que es troben, per exemple, als centres comercials sinó també les pimes establertes a l’Aeroport de Barcelona. Aquestes últimes han patit els efectes, tant de les restriccions aprovades per les administracions, com el descens històric del 75,8% en el nombre de passatgers que han passat per l’aeroport, fet que les deixa en una situació molt delicada per poder fer front al pagament dels lloguers a AENA.
La regulació dels lloguers comercials: de l’oportunitat al caos
Una millor coordinació entre les administracions amb competències en matèria de regulació dels lloguers durant les restriccions permetria la defensa de les pimes davant dels grans operadors. En aquest sentit, el decret català d’octubre recollia ja uns beneficis (despeses de lloguers i altres despeses o la clàusula per finalització d’activitat) que el decret estatal del 22 de desembre hauria pogut incorporar en lloc de contradir.
Des de la Cambra es demana un únic marc normatiu amb relació a la regulació del lloguer dels espais comercials que a partir del diàleg amb totes les parts implicades vetlli especialment pels autònoms i les pimes. També, es demana a les administracions més generositat envers l’altra despesa fixa que en aquests moments està condicionant tant a autònoms com operadors i empreses en general, com són les taxes i els impostos.
Impacte de les restriccions en el sector del comerç i la restauració
Les restriccions imposades per les onades de la Covid-19 han tingut un impacte molt negatiu sobre el sector del comerç i la restauració, que va acumulant importants pèrdues durant els períodes de major o menor confinament establerts des del mes de març de 2020. De fet, el darrer informe trimestral de conjuntura catalana de la Cambra confirma una caiguda del consum propera al 10% durant el 2020 a causa de les restriccions a la mobilitat i a certes activitats.
El sector serveis presenta un nivell d’activitat econòmica molt per sota als nivells anteriors a la pandèmia, especialment l’hostaleria, el comerç i l’oci i la cultura, i tots els indicadors sectorials coincideixen en què la represa de l’activitat a partir del mes de maig ha estat molt més lenta als serveis, especialment afectats per les onades de la Covid-19, que a la indústria o la construcció.
L’índex de vendes en grans superfícies (IVGS) reflecteix fins al mes de novembre, en termes acumulats, una disminució del 10,8%, mesurat a preus constants. En el cas de l’índex de comerç al detall (ICD), la caiguda acumulada fins al desembre ha estat del 8,2%. En aquest índex es poden comprovar també fortes diferències segons el tipus de productes, atès que en el cas de l’alimentació s’ha produït una caiguda del 2,2%, mentre que per als béns d’equipament personal el descens ha arribat al 33,0%.
Amb la informació disponible, la previsió de cara al 2021 és que es pugui produir una certa millora, amb un increment del VAB del 6,5%. En cas de ser així, quedaria molt lluny de recuperar els nivells d’activitat de l’any 2019. Les estimacions apunten que a finals del 2021 el nivell d’activitat al sector serveis podria ser el 85% del nivell d’activitat de finals del 2019.
