La Cambra de Comerç de Barcelona obre les portes de la seva seu corporativa, La Llotja de Mar, amb l’objectiu d’apropar al públic un dels edificis més emblemàtics de la ciutat i amb més riquesa històrica i artística, amb més de 700 anys d’història, que ha estat testimoni de moments clau en l’evolució econòmica, cultural i institucional de Barcelona.
L’edifici es podrà visitar lliurement de dilluns a diumenge d’11h a 17h sempre que l’activitat de La Llotja ho permeti. A més, durant els períodes de menor activitat, com l’estiu, Nadal o Setmana Santa, s’organitzaran visites guiades amb la col·laboració de Cases Singulars, que recorreran la història, el patrimoni i les curiositats que amaguen els murs de La Llotja.
Breu història de La Llotja de Mar
La Llotja de Mar és un dels edificis històrics més vinculats al desenvolupament econòmic, comercial i cultural de Catalunya. Situat al Pla de Palau, davant l’antic front marítim de la ciutat, La Llotja de Mar ha estat, durant segles, el centre neuràlgic de l’activitat mercantil catalana i testimoni directe dels grans canvis polítics, econòmics i socials del país.
Els orígens de la Llotja es remunten al segle XIV, en un moment en què Barcelona era una de les grans capitals comercials de la Mediterrània. Els mercaders barcelonins necessitaven un espai propi per reunir-se, negociar i formalitzar contractes i Pere III el Cerimoniós va autoritzar la construcció d’una llotja al barri de la Ribera. L’edifici, impulsat pel Consolat de Mar i el Consell de Cent, es va convertir en un símbol del poder i la prosperitat de l’estament mercantil de la ciutat.
Els segles posteriors La Llotja de Mar va viure un període d’esplendor fins a la Guerra de Successió, el 1714, quan les tropes borbòniques van ocupar completament La Llotja i la van convertir en caserna militar, iniciant una etapa de decadència. La recuperació va arribar a partir de 1758 de la mà de la Reial Junta Particular de Comerç, que es va fer amb el control de La Llotja i, veient el mal estat en què es trobava, va impulsar una ambiciosa reforma de l’edifici. La Junta de Comerç va convertir l’edifici en el gran centre impulsor de la modernització econòmica, industrial, científica i artística de Catalunya. Alhora, La Llotja es va convertir en escenari de moltes de les activitats de la reialesa.
La Llotja de Mar va ser protagonista d’alguns esdeveniments de l’agitada vida política catalana i espanyola del segle XIX. Des de la terrassa de l’edifici es van proclamar la Constitució liberal de 1820, l’Estatut Reial de l’any 1834 i la Constitució de 1836. Durant la revolució de 1868, la gloriosa, La Llotja va ser ocupada pel poble revoltat, que va ocasionar nombroses destrosses. I el 1885, personalitats capdavanteres del país hi van discutir i aprovar la Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña, més coneguda com a Memorial de greuges.
Actualment és la seu corporativa de la Cambra de Comerç de Barcelona.
Un edifici amb una gran riquesa artística
La Llotja està formada per un conjunt d’edificis sobreposats amb diferents estils artístics. El cor de La Llotja de Mar és el Saló de Contractacions, que respon als principis característics del gòtic català: amplitud, sobrietat estructural i unitat espacial. Durant segles, aquest saló va acollir les transaccions comercials que van convertir Barcelona en una gran potència mediterrània. Posteriorment, l’edifici es va ampliar amb la construcció del Pati dels Tarongers, la nau col·lateral, una capella i noves dependències que van reforçar el seu paper com a centre institucional i mercantil.
La transformació més important va arribar, però, amb la gran reforma neoclàssica impulsada per la Junta Particular de Comerç el segle XVIII. Els arquitectes Joan Soler i Faneca i Tomàs Soler i Ferrer van envoltar l’antic edifici medieval amb una nova estructura que encara avui defineix la seva imatge exterior. El resultat és una construcció d’una gran elegància, caracteritzada per la seva simetria, les façanes de pedra de Montjuïc i el gran pòrtic presidit per columnes dòriques i jòniques.
A l’interior de La Llotja de Mar destaquen espais de gran riquesa artística com el pati i l’escala d’honor, presidits per la font de Neptú i per escultures que representen els continents coneguts a finals del segle XVIII; el majestuós Saló Daurat, antiga sala de recepcions de la Junta de Comerç; el Saló Lucrècia, decorat amb pintures i escultures neoclàssiques; i el recuperat Saló de Cònsols, que conserva l’essència de l’edifici medieval. L’ornamentació dels diferents espais de La Llotja va comptar amb la participació d’artistes destacats de l’època, molts d’ells formats a l’Escola de Nobles Arts impulsada per la mateixa Junta Particular de Comerç de Barcelona.
